Al-Àixraf ibn al-Àdil: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'Li va succeir' per 'El va succeir'
m Robot fa desambiguació assistida de Al-Jazira (desambiguació)
Línia 1: Línia 1:
'''Al-Màlik al-Àixraf Abu-l-Fath Mussa Mudhàffar-ad-Din ibn al-Àdil''', també conegut com '''Al-Àixraf I''' o '''Al-Àixraf Mudhàffar-ad-Din''' o '''Al-Àixraf ibn al-Àdil''' (mort [[27 d'agost]] de [[1237]]), fou emir [[aiúbida]] de [[Damasc]].
'''Al-Màlik al-Àixraf Abu-l-Fath Mussa Mudhàffar-ad-Din ibn al-Àdil''', també conegut com '''Al-Àixraf I''' o '''Al-Àixraf Mudhàffar-ad-Din''' o '''Al-Àixraf ibn al-Àdil''' (mort [[27 d'agost]] de [[1237]]), fou emir [[aiúbida]] de [[Damasc]].


Era fill del sultà [[al-Adil I]] i el seu pare el va nomenar com a governar de la [[Djazira]] amb seu a [[Harran]] el [[1201]] incloent també [[Akhlat]]. Va governar a la Djazira i Diyar Bakr fins al [[1227]]. El juny de [[1218]] la cinquena croada va desembarcar a [[Egipte]] i al-Ashraf va fer un atac de diversió contra el [[comtat de Trípoli]] però els croats van poder ocupar la Torre de la Cadena a [[Damietta]] amb el que la flota va tenir accés a un braç del [[Nil]]. El [[1221]] va enviar totes les seves forces en ajut del seu germà al-Kamil que van acabar derrotant als croats (els van rodejar i van haver de comprar la seva retirada contra l'abandonament de Damietta). Al mateix temps el mongols amenaçaven al califa de [[Bagdad]] que va demanar ajut a al-Ashraf que no va poder fer res, ja que no disposava de més medis.
Era fill del sultà [[al-Adil I]] i el seu pare el va nomenar com a governar de la [[Al-Jazira |Djazira]] amb seu a [[Harran]] el [[1201]] incloent també [[Akhlat]]. Va governar a la Djazira i Diyar Bakr fins al [[1227]]. El juny de [[1218]] la cinquena croada va desembarcar a [[Egipte]] i al-Ashraf va fer un atac de diversió contra el [[comtat de Trípoli]] però els croats van poder ocupar la Torre de la Cadena a [[Damietta]] amb el que la flota va tenir accés a un braç del [[Nil]]. El [[1221]] va enviar totes les seves forces en ajut del seu germà al-Kamil que van acabar derrotant als croats (els van rodejar i van haver de comprar la seva retirada contra l'abandonament de Damietta). Al mateix temps el mongols amenaçaven al califa de [[Bagdad]] que va demanar ajut a al-Ashraf que no va poder fer res, ja que no disposava de més medis.


El [[1222]] al-Ashraf va anar al Caire i es va aliar al seu germà [[al-Kamil ibn al-Adil]] contra un altre germà, [[al-Muazzam ibn al-Adil]] de Damasc; aquest va haver de cedir enfront d'al-Ashraf i al-Kamil dues vegades, la primera en la successió d'[[Hamat]] quan mort (1221/122) [[al-Mansur I Muhammad ibn Taki al-Din Umar]] (1191-1221/22) van esclatar lluites per la successió i al-Muazzam es va voler apoderar del principat, però fou obligat a renunciar. També al-Muazzam reclamava Akhlat, que fou reconeguda a al-Ashraf. El [[1225]] al-Muazzam de Damasc es va aliar al [[khwarizmshah]] [[Djalal al-Din Manguberti]] i llavors, davant l'amenaça dels khwarizms a la Djazira, es va poder imposar al seu germà que va haver d'arribar a un acord i el setembre de [[1226]] al-Ashraf va anar a Damasc per reconèixer la sobirania del seu germà i renunciar als seus possibles drets feudals a [[Homs]] i Hamat; fou retingut com a virtual presoner fins al maig/juny del [[1227]] però sobtadament al-Muazzam va morir el [[2 de novembre]] de [[1227]] i el seu fill [[al-Nasir Dawud]] ibn al-Muazzam (1227-1229) de 21 anys, va reconèixer la sobirania d'al-Kamil d'Egipte.
El [[1222]] al-Ashraf va anar al Caire i es va aliar al seu germà [[al-Kamil ibn al-Adil]] contra un altre germà, [[al-Muazzam ibn al-Adil]] de Damasc; aquest va haver de cedir enfront d'al-Ashraf i al-Kamil dues vegades, la primera en la successió d'[[Hamat]] quan mort (1221/122) [[al-Mansur I Muhammad ibn Taki al-Din Umar]] (1191-1221/22) van esclatar lluites per la successió i al-Muazzam es va voler apoderar del principat, però fou obligat a renunciar. També al-Muazzam reclamava Akhlat, que fou reconeguda a al-Ashraf. El [[1225]] al-Muazzam de Damasc es va aliar al [[khwarizmshah]] [[Djalal al-Din Manguberti]] i llavors, davant l'amenaça dels khwarizms a la Djazira, es va poder imposar al seu germà que va haver d'arribar a un acord i el setembre de [[1226]] al-Ashraf va anar a Damasc per reconèixer la sobirania del seu germà i renunciar als seus possibles drets feudals a [[Homs]] i Hamat; fou retingut com a virtual presoner fins al maig/juny del [[1227]] però sobtadament al-Muazzam va morir el [[2 de novembre]] de [[1227]] i el seu fill [[al-Nasir Dawud]] ibn al-Muazzam (1227-1229) de 21 anys, va reconèixer la sobirania d'al-Kamil d'Egipte.
Línia 7: Línia 7:
Al-Nasir Dawud va buscar el suport d'al-Ashraf però aquest i al-Kamil es va entrevistar a Tall al-Adjul prop de [[Gaza]] i es va decidir que al-Nasir Dawud hauria de cedir Damasc a al-Ashraf ([[1228]]); els dos germans aliats van marxar contra Damasc que van ocupar després d'un setge no gaire llarg el [[15 de juny]] de [[1229]]. Al-Nasir Dawud va rebre en compensació el feu de [[Kerak (principat)|Kerak]] i [[al-Shabwbak]], i al-Ashraf va passar a ser príncep de Damasc. Tots van reconèixer a al-Kamil com a cap suprem aiúbida. Al-Ashraf va renunciar als seus dominis a Diyar Bakr i la Djazira en favor dels prínceps locals que donaven suport a l’arranjament i reconeixien a al-Kamil.
Al-Nasir Dawud va buscar el suport d'al-Ashraf però aquest i al-Kamil es va entrevistar a Tall al-Adjul prop de [[Gaza]] i es va decidir que al-Nasir Dawud hauria de cedir Damasc a al-Ashraf ([[1228]]); els dos germans aliats van marxar contra Damasc que van ocupar després d'un setge no gaire llarg el [[15 de juny]] de [[1229]]. Al-Nasir Dawud va rebre en compensació el feu de [[Kerak (principat)|Kerak]] i [[al-Shabwbak]], i al-Ashraf va passar a ser príncep de Damasc. Tots van reconèixer a al-Kamil com a cap suprem aiúbida. Al-Ashraf va renunciar als seus dominis a Diyar Bakr i la Djazira en favor dels prínceps locals que donaven suport a l’arranjament i reconeixien a al-Kamil.


A finals del [[1232]] els [[Soldanat Seljúcida de Rüm|seljúcides de Rum]] van atacar i ocupar [[Akhlat]]. El juny de [[1234]] el sultà al-Kamil va iniciar l'ofensiva contra els seljúcides sortint de [[Salamiyya]] a la [[Djazira]], però no va tenir èxit per el poc suport i manca de confiança dels altres prínceps aiúbides i aliats, i al-Kamil va retornar al [[Caire]] al cap d'un mes, però només sortir al-Ashraf fou atacat pels seljúcides. Al-Kamil va haver de retornar a [[Síria]] on va ajudar al seu germà, rebutjant als atacants, i va restar una llarga temporada a Damasc, fins al setembre del [[1236]].
A finals del [[1232]] els [[Soldanat Seljúcida de Rüm|seljúcides de Rum]] van atacar i ocupar [[Akhlat]]. El juny de [[1234]] el sultà al-Kamil va iniciar l'ofensiva contra els seljúcides sortint de [[Salamiyya]] a la [[Al-Jazira |Djazira]], però no va tenir èxit per el poc suport i manca de confiança dels altres prínceps aiúbides i aliats, i al-Kamil va retornar al [[Caire]] al cap d'un mes, però només sortir al-Ashraf fou atacat pels seljúcides. Al-Kamil va haver de retornar a [[Síria]] on va ajudar al seu germà, rebutjant als atacants, i va restar una llarga temporada a Damasc, fins al setembre del [[1236]].


La successió a [[Alep]] (1236) va portar a un conflicte entre al-Kamil i al-Ashraf. Aquest va formar una coalició amb alguns prínceps de Síria i el sultà [[seljúcida]] [[Kay Kobad I]] de Rum. Estava a punt d'esclatar la guerra quan al-Ashraf es va posar malalt i va morir pocs mesos després, el [[27 d'agost]] de [[1237]]. El va succeir el seu germà [[al-Salih Ismail]] ibn al-Adil.
La successió a [[Alep]] (1236) va portar a un conflicte entre al-Kamil i al-Ashraf. Aquest va formar una coalició amb alguns prínceps de Síria i el sultà [[seljúcida]] [[Kay Kobad I]] de Rum. Estava a punt d'esclatar la guerra quan al-Ashraf es va posar malalt i va morir pocs mesos després, el [[27 d'agost]] de [[1237]]. El va succeir el seu germà [[al-Salih Ismail]] ibn al-Adil.

Revisió del 12:28, 3 gen 2015

Al-Màlik al-Àixraf Abu-l-Fath Mussa Mudhàffar-ad-Din ibn al-Àdil, també conegut com Al-Àixraf I o Al-Àixraf Mudhàffar-ad-Din o Al-Àixraf ibn al-Àdil (mort 27 d'agost de 1237), fou emir aiúbida de Damasc.

Era fill del sultà al-Adil I i el seu pare el va nomenar com a governar de la Djazira amb seu a Harran el 1201 incloent també Akhlat. Va governar a la Djazira i Diyar Bakr fins al 1227. El juny de 1218 la cinquena croada va desembarcar a Egipte i al-Ashraf va fer un atac de diversió contra el comtat de Trípoli però els croats van poder ocupar la Torre de la Cadena a Damietta amb el que la flota va tenir accés a un braç del Nil. El 1221 va enviar totes les seves forces en ajut del seu germà al-Kamil que van acabar derrotant als croats (els van rodejar i van haver de comprar la seva retirada contra l'abandonament de Damietta). Al mateix temps el mongols amenaçaven al califa de Bagdad que va demanar ajut a al-Ashraf que no va poder fer res, ja que no disposava de més medis.

El 1222 al-Ashraf va anar al Caire i es va aliar al seu germà al-Kamil ibn al-Adil contra un altre germà, al-Muazzam ibn al-Adil de Damasc; aquest va haver de cedir enfront d'al-Ashraf i al-Kamil dues vegades, la primera en la successió d'Hamat quan mort (1221/122) al-Mansur I Muhammad ibn Taki al-Din Umar (1191-1221/22) van esclatar lluites per la successió i al-Muazzam es va voler apoderar del principat, però fou obligat a renunciar. També al-Muazzam reclamava Akhlat, que fou reconeguda a al-Ashraf. El 1225 al-Muazzam de Damasc es va aliar al khwarizmshah Djalal al-Din Manguberti i llavors, davant l'amenaça dels khwarizms a la Djazira, es va poder imposar al seu germà que va haver d'arribar a un acord i el setembre de 1226 al-Ashraf va anar a Damasc per reconèixer la sobirania del seu germà i renunciar als seus possibles drets feudals a Homs i Hamat; fou retingut com a virtual presoner fins al maig/juny del 1227 però sobtadament al-Muazzam va morir el 2 de novembre de 1227 i el seu fill al-Nasir Dawud ibn al-Muazzam (1227-1229) de 21 anys, va reconèixer la sobirania d'al-Kamil d'Egipte.

Al-Nasir Dawud va buscar el suport d'al-Ashraf però aquest i al-Kamil es va entrevistar a Tall al-Adjul prop de Gaza i es va decidir que al-Nasir Dawud hauria de cedir Damasc a al-Ashraf (1228); els dos germans aliats van marxar contra Damasc que van ocupar després d'un setge no gaire llarg el 15 de juny de 1229. Al-Nasir Dawud va rebre en compensació el feu de Kerak i al-Shabwbak, i al-Ashraf va passar a ser príncep de Damasc. Tots van reconèixer a al-Kamil com a cap suprem aiúbida. Al-Ashraf va renunciar als seus dominis a Diyar Bakr i la Djazira en favor dels prínceps locals que donaven suport a l’arranjament i reconeixien a al-Kamil.

A finals del 1232 els seljúcides de Rum van atacar i ocupar Akhlat. El juny de 1234 el sultà al-Kamil va iniciar l'ofensiva contra els seljúcides sortint de Salamiyya a la Djazira, però no va tenir èxit per el poc suport i manca de confiança dels altres prínceps aiúbides i aliats, i al-Kamil va retornar al Caire al cap d'un mes, però només sortir al-Ashraf fou atacat pels seljúcides. Al-Kamil va haver de retornar a Síria on va ajudar al seu germà, rebutjant als atacants, i va restar una llarga temporada a Damasc, fins al setembre del 1236.

La successió a Alep (1236) va portar a un conflicte entre al-Kamil i al-Ashraf. Aquest va formar una coalició amb alguns prínceps de Síria i el sultà seljúcida Kay Kobad I de Rum. Estava a punt d'esclatar la guerra quan al-Ashraf es va posar malalt i va morir pocs mesos després, el 27 d'agost de 1237. El va succeir el seu germà al-Salih Ismail ibn al-Adil.

Bibliografia