Papa Soter: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
| títol= |
| títol= |
||
| Nom= |
| Nom= |
||
| Retrat= |
| Retrat= Pope Soterius.gif |
||
| Text retrat= Retrat imaginari de Soter a la basílica de [[Sant Pau Extramurs]] |
| Text retrat= Retrat imaginari de Soter a la basílica de [[Sant Pau Extramurs]] |
||
| Papat= [[166]]–[[175]] |
| Papat= [[166]]–[[175]] |
||
| Línia 53: | Línia 53: | ||
Probablement perseguit per [[Marc Aureli]], tot i així no se'n sap res sobre la seva mort, apareix als martirologis i és venerat com sant. La seva festa se celebra el 22 d'abril, el mateix dia que [[Gai I|sant Gai]].<ref name=masoulfe/><ref name=saints/><ref name=catholic/> |
Probablement perseguit per [[Marc Aureli]], tot i així no se'n sap res sobre la seva mort, apareix als martirologis i és venerat com sant. La seva festa se celebra el 22 d'abril, el mateix dia que [[Gai I|sant Gai]].<ref name=masoulfe/><ref name=saints/><ref name=catholic/> |
||
== Iconografia == |
|||
<gallery> |
|||
Fitxer:Pope Soter.jpg|Retrat imaginari a ''The Lives and Times of the Popes'', d'Artaud de Montor |
|||
</gallery> |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
Revisió del 00:09, 10 gen 2015
Plantilla:Infotaula Papa Sant Soter (Campània o Fondi, ? - Roma, c. 175) va ser bisbe de Roma entre c. 166/167 - 174/175.[1]
Era italià, probablement originari de la Campània,[2] alguns el fan néixer a Fondi, actualment al Laci, ciutat propera a Gaeta.[3] Va succeir al papa Anicet I vers el 166. Durant el seu pontificat la Pasqua es va convertir en una festivitat anual.[2] També se li atribueix el precepte de fer rebre l'Eucaristia en Dijous Sant a tots els fidels, amb l'excepció d'aquells que eren culpables d'algun crim important.[3]
S'ha conservat un fragment d'una carta dirigida a ell per sant Dionís de Corint, en la què agraint la seva amabilitat descriu la tasca caritativa de Soter,[1] ajudant als cristians en molts sentits, aquells perseguits per la seva o els que havien estat fet presoners;[2] donant almoines a les esglésies de cada ciutat, als pobres i altres necessitats. Segons Dionís, i enaltint a Soter, li diu que ha esdevingut un model a seguir i aquesta tradició antiga es va continuar realitzant gràcies a ell. La respota de Soter no s'ha conservat, si bé s'ha volgut identificar amb la Segona Epístola de Climent.[1]
Durant 9 anys va haver de lluitar contra els montanistes, una secta cristiana seguidora de Montà, que es feia passar per un missatger de Déu el qual estava dividint l'Església romana.[3] Predicaven que el Jerusalem celestian descendiria aviat a prop de Pepuza, a Frígia. Van criticar altres cristians per no dejunar prou i no ser prou devots, faltant a l'Esperit Sant. A més, deien que els cristians no havien de casar-se de nou si la primera parella ja havia mort. Soter va condemnar els seus líders amb l'emissió d'una encíclica explicant els errors d'aquests.[2]
Probablement perseguit per Marc Aureli, tot i així no se'n sap res sobre la seva mort, apareix als martirologis i és venerat com sant. La seva festa se celebra el 22 d'abril, el mateix dia que sant Gai.[3][2][1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Chapman, Henry Palmer. «Popes Sts. Caius and Soter». A: The Catholic Encyclopedia (Wikisource) (en anglès), 1913 [Consulta: 31 març 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Guiley, Rosemary. The Encyclopedia of Saints (en anglès). Nova York: Visionary Living, 2001, p. 309.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Masoulfe, A.J.M; Masoulfe, J.K. Saint Companions for Each Day (en anglès). Bombai: St Pauls, 1986, p. 147.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Soter |
| Precedit per: Anicet I |
Papa 166 - 175 |
Succeït per: Eleuteri I |
