Termoplàstic: diferència entre les revisions
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]]) |
una falta |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
Els '''termoplàstics''' a temperatura ambient són [[plàstic]]s rígids, que en augmentar la [[temperatura]] es tornen tous i [[mal·leable]]s, retornant a un estat sòlid al refredar-se.<ref>BAEURLE, Stephan A.; HOTTA, Atsushi; GUSEV, Andrei A. On the glassy state of multiphase and pure polymer materials. ''Polymer'', 2006, vol. 47, no 17, p. 6243-6253.</ref> Els més coneguts són: el [[polietilè]] (PE), el [[poliestirè]] (PS), el [[Polimetilmetacrilat|polimetilmetacrilats]](PMMA), el [[clorur de polivinil]] (PVC), el [[tefló]] o [[politetrafluoretilè]] (PTFE), [[polipropilè]] (PP), [[policarbonat]] (PC) i el [[politereftalat d'etilè]] (PET). Aquests plàstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i modelats diverses vegades, a diferència dels [[plàstic termostable|plàstics termostables]] que en augmentar la temperatura es cremen, resultant impossibles de tornar a modelar. La majoria dels termoplàstics tenen una [[massa molecular]] elevada. Per sobre de la seva [[temperatura de transició vítria]], i per sota del seu [[punt de fusió]], les propietats físiques d'un termoplàsitc canvien dràsticament sense un canvi de fase associat. Això és degut al fet que els plàstics estan formats per llargues cadenes d'àtoms de [[carboni]] que presenten [[forces de Van der Waals]] entre elles. En augmentar la temperatura, aquestes forces es debiliten, causant que el material es torni mal·leable. |
Els '''termoplàstics''' a temperatura ambient són [[plàstic]]s rígids, que en augmentar la [[temperatura]] es tornen tous i [[mal·leable|moldeable]]s, retornant a un estat sòlid al refredar-se.<ref>BAEURLE, Stephan A.; HOTTA, Atsushi; GUSEV, Andrei A. On the glassy state of multiphase and pure polymer materials. ''Polymer'', 2006, vol. 47, no 17, p. 6243-6253.</ref> Els més coneguts són: el [[polietilè]] (PE), el [[poliestirè]] (PS), el [[Polimetilmetacrilat|polimetilmetacrilats]](PMMA), el [[clorur de polivinil]] (PVC), el [[tefló]] o [[politetrafluoretilè]] (PTFE), [[polipropilè]] (PP), [[policarbonat]] (PC) i el [[politereftalat d'etilè]] (PET). Aquests plàstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i modelats diverses vegades, a diferència dels [[plàstic termostable|plàstics termostables]] que en augmentar la temperatura es cremen, resultant impossibles de tornar a modelar. La majoria dels termoplàstics tenen una [[massa molecular]] elevada. Per sobre de la seva [[temperatura de transició vítria]], i per sota del seu [[punt de fusió]], les propietats físiques d'un termoplàsitc canvien dràsticament sense un canvi de fase associat. Això és degut al fet que els plàstics estan formats per llargues cadenes d'àtoms de [[carboni]] que presenten [[forces de Van der Waals]] entre elles. En augmentar la temperatura, aquestes forces es debiliten, causant que el material es torni mal·leable. |
||
== Articles relacionats== |
== Articles relacionats== |
||
Revisió del 11:31, 15 gen 2015
Els termoplàstics a temperatura ambient són plàstics rígids, que en augmentar la temperatura es tornen tous i moldeables, retornant a un estat sòlid al refredar-se.[1] Els més coneguts són: el polietilè (PE), el poliestirè (PS), el polimetilmetacrilats(PMMA), el clorur de polivinil (PVC), el tefló o politetrafluoretilè (PTFE), polipropilè (PP), policarbonat (PC) i el politereftalat d'etilè (PET). Aquests plàstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i modelats diverses vegades, a diferència dels plàstics termostables que en augmentar la temperatura es cremen, resultant impossibles de tornar a modelar. La majoria dels termoplàstics tenen una massa molecular elevada. Per sobre de la seva temperatura de transició vítria, i per sota del seu punt de fusió, les propietats físiques d'un termoplàsitc canvien dràsticament sense un canvi de fase associat. Això és degut al fet que els plàstics estan formats per llargues cadenes d'àtoms de carboni que presenten forces de Van der Waals entre elles. En augmentar la temperatura, aquestes forces es debiliten, causant que el material es torni mal·leable.
Articles relacionats
Referències
- ↑ BAEURLE, Stephan A.; HOTTA, Atsushi; GUSEV, Andrei A. On the glassy state of multiphase and pure polymer materials. Polymer, 2006, vol. 47, no 17, p. 6243-6253.