Diferència entre revisions de la pàgina «Església Ortodoxa Romanesa»

Salta a la navegació Salta a la cerca
en procés de correcció ortogràfica
(en procés de correcció ortogràfica)
Després de la mort de Lluís I, rei d'Hongria i de Polònia, i per tant, amb la divisió de nou dels dos regnes, el príncep [[Pere I de Moldàvia]] va decidir tornar a l'ortodòxia i va demanar al Metropolità de Galitza que consagrés dos bisbes pels seus territoris, un d'ells, Josep, era familiar del mateix príncep. Tan bon punt es consagraren els dos nous bisbes, Pere I va demanar al Patriarca de Constantinoble que nomenés Josep com a metropolità. El Patriarca de Constantinoble va accedir a nomenar un metropolità, però un d'origen grec, i Pere I s'hi va negar. Davant de la negativa [[Neilos]], Patriarca de Constantinoble, va decidir excomunicar Pere I i els moldaus. El conflicte perdurà fins a [[1401]] quan, una vegada traspassats tant Pere I com Neilos, [[Alexandre el Bo]], príncep de Moldàvia i [[Mateu I]], Patriarca de Constantinoble van acordar la creació de la seu metropolitana de Siret i el nomenament del bisbe Josep com a metropolità. L'assoliment de la seva pròpia seu metropolitana per part dels principats romanesos va servir per consolidar el seu poder i la seva independència.
 
Pel que fa als ortodoxos de [[Transsilvània]], aquests no podien organitzar-se en la seva pròpia Església, a més el papa pressionava els reis hongaresos per acabar amb la població cismàtica. La manca d'organització de l'Església ortodoxa a Transsilvània provocava que els metropolitans de Valàquia portessin també la titulació de "[[Exarca|Exarques]] d'Hongria i de les Muntanyes". El clergat ortodox vivia enmig d'unes precàries condicions i inclòs de persecucions, i es van arribar a donar casos com el del bisbe ortodox de [[Huneodara]], que va ser detingut per l'inquisidor pontifici [[Joan de Capistrano]] i va ser traslladat a Roma. La conquesta de [[Constantinoble]] (1453) pels [[otomà|turcs otomans]] de confessió musulmana, la derrota dels serbis a [[Smederevo]] (1539) que va suposar la conquesta pels otomans del regne de Sèrbia, va significar la pràctica conquesta dels principats de Moldàvia i Valàquia per part dels otomans. Aquests principats van aconseguir mantenir una certa independència i autonomia respecte a la [[Porta d'Or]], tot i que per aquest motiu es pagaven importants tributs i s'enviava a [[Istanbul]] (l'antiga Constantinoble) els fills de la noblesa valaca i moldava per assegurar-se així la lleialtat dels futurs prínceps envers l'Imperi Otomà. Amb la derrota hongaresa a [[Mohacs]] ([[1526]]) el regne d'Hongria va perdre bona part dels seus territoris i va estar a punt d'estar ocupat totalment pels otomans. Els hongaresos perderen el principat de [[Transsilvània]], que passà a estar sota control dels otomans, que li donaren una autonomia semblant a la que van rebre la resta dels principats romanesos, però van posar-hi al capdavant aristòcrates hongaresos disposats a col·laborar amb els otomans. Sota l'ocupació otomana de tots els territoris romanesos van començar a arribar els primers [[luteranisme|luterans]] i [[calvinisme|calvinistes]].
 
== Domini Otomàotomà i pervivència de l'ortodòxia romanesa entre el catolicisme, el luteranisme, el calvinisme i els uniats ==
=== Domini hongarès i arribada dels protestants i els uniats ===
[[Fitxer:Romania 1600.png|thumb|Els tres principats romanesos]]
 
Arran de la reforma protestant propiciada pel sacerdot alemany [[Martí Luter]] el 1517, es va començar a difondre la reforma per tot el centre d'Europa. Així, el 1530 moltes de les poblacions saxones de Transsilvània es van convertir al [[luteranisme]], també molts hongaresos de la mateixa regió es van convertir al [[calvinisme]]. L'any 1556 la Dieta de Transsilvània va suprimir la seu Pontifícia i Romana d'Alba Iulia i s'expulsaven a tots els sacerdots catòlics van ser expulsats dels seus territoris. L'any següent es va proclamar la llibertat religiosa. Sota el mandat del príncep catòlic [[Esteve Bathory]], la Dieta de Transsilvània va reconèixer com a "legals" les religions catòlica, luterana, calvinista i [[uniatisme|uniata]]. D'altra banda, la religió ortodoxa va ser considerada com a "tolerada" i els romanesos de Transsilvània eren considerats ciutadans de segona, la presència dels protestants a Transsilvània seria molt important per entendre la configuració de la cultura romanesa.
 
Pel que fa Moldàvia, entre els anys 1530 i 1580 es va produir una disminució de les comunitats catòliques, ja que bona part d'aquests es van passarconvertir al luteranisme i al calvinisme. Entre els anys [[1561]] i [[1563]] el príncep moldau [[Joan II Heracli]] –conegut també com a [[Despot Vodă]]– va intentar que el principat es convertís al luteranisme, motiu pel qual fou assassinat. A partir de [[1580]] els catòlics van reaccionar, sobretot a partir de l'arribada del religiós albanès [[Bartolomeus Brutti]] que va tenir molta influència entre els prínceps moldaus Iancu Sasul i Pere V, aconseguinti va aconseguir que aquest darrer acceptés primer l'entrada dels jesuïtes als seus dominis i després establir contacte amb el llegat papal a [[Polònia]] amb la intenció de retre-li obediència, tal com va comunicar al papa l'any 1588. La feina de Brutti per augmentar el nombre de catòlics va donar el seu resultat amb la conversió de 20.000 moldaus protestants al catolicisme, però [[Pere V de Moldàvia]] va ser destronat en una conxorxa protagonitzada pels emissaris anglesos a Istanbul i el mateix Papa de Roma que van vendre el tro de Moldàvia a [[Aaron Emanoil]]. Aquest va decidir donar als hussites hongaresos les propietats que s'havien lliurat als jesuïtes en temps de Pere V.
 
A Valàquia el príncep [[Miquel el Valent]] va recolzarfer costat a la causa de la lliga antiotomana i va aconseguir el trotron de Transsilvània amb l'ajut de l'emperador [[Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic]]. Miquel el Valent va demanar que l'ortodòxia foufos reconeguda com a religió legal. Rodolf II va decretar que les tres grans religions de la regió, el catolicisme, el luteranisme i l'ortodòxia rebessin tal reconeixement. Com a compensació el príncep valac va donar suport als catòlics del seu principat i el [[bisbe]] ortodox d'[[Alba Iulia]] va ser consagrat metropolità, constituint-sede aixímanera que es va constituir la seu metropolitana ortodoxa de Transsilvània. Quan [[Miquel el Valent]] va ser nomenat Príncep de Moldàvia es va aconseguir unificar per primer cop els principats romanesos. Aquest fet va inquietar tant alsels hongaresos, com alsels austríacs, alsels otomans i alsels polonesos, ja que es podria constituir un estat unificat que lesionés els interessos que aquests països tenien als principats romanesos, motiu pel qual Miquel el Valent va ser assassinat i els principats de nou es van dividir. Amb la desaparició del príncep Miquel el Valent es van esvair les esperances dels ortodoxos de veure com la seva confessió era reconeguda del tot legallegalment a [[Transsilvània]].
[[Fitxer:Romanian Orthodox monk.jpg|thumb|Monjo ortodox romanès]]
 
L'any [[1626]] el príncep de Transsilvània [[Gabor Bethlen]], de confessió, calvinista va decidir sortir en ajuda dels ortodoxos, ja que va reinstaurar les seves antigues possessions del clergat ortodox, eximint-losels va eximir d'alguns pagaments d'impostos i afavorintva afavorir l'ensenyament i la publicació de llibres en [[romanès|llengua romanesa]]. L'any [[1627]] va nomenar alel monjo ortodox Gennadi com a [[arquebisbe]] ortodox del principat a canvi que acceptés l'obediència al superintendent calvinista, que la llengua romanesa esdevingués llengua oficial de [[culte]] i de prèdica, i que s'imprimissin els [[llibre eclesiàstic|llibres eclesiàstics]] calvinistes, així com que s'eradiqués tota mena de supersticions. El príncep de Transsilvània va demanar ajut al Patriarca de Constantinoble [[Cirili Lukaris]], que tenia una certa orientació calvinista, perquè facilités la conversió de la població ortodoxa de Transsilvània al calvinisme. L'any [[1629]] el príncep va traspassar i el va succeir [[Gregori Rakoczy]], que continuà amb la mateixa política del seu predecessor. Tot i les bones relacions entre el metropolità [[Gennadi (arquebisbe)|Gennadi]] i el príncep hongarès, el primer es va negar que es publiquessin llibres calvinistes a la regió, però Gregori va aconseguir que un monjo ortodox traduís al romanès un [[catecisme calvinista]]. L'any [[1640]] va traspassar el metropolità i el príncep Gregori va pensar a designar a un metropolità que acceptés la seva política, però l'elecció no va ser fàcil, ja que cap religiós ortodox acceptava aquest joc religiós, tal com ho mostra l'empresonament del successor de Gennadi. La majoria del clergat ortodox de [[Transsilvània]] es va negar a acceptar la [[confessió de fe]] lukariana d'estil calvinista. En el [[sínode]] reunit a [[Iasi]] van acceptar la confessió de fe de [[Pere Moghila]], tot i que expurgada de les seves doctrines sobre el purgatori i l'epiclesi que s'oposaven a la tradició doctrinal ortodoxa.
 
L'atac més important contra el calvinisme va procedir de Moldàvia, ja que el patriarca moldau Vaarlam va publicar l'any [[1645]] una refutació del catecisme calvinista publicat a Transsilvània. Aquesta refutació va tenir ressò a Moldàvia i a Valàquia on el príncep [[Mateu Basarab]] va lluitar contra el [[calvinisme]]. Els dos principats romanesos van esdevenir dos reductes de l'ortodòxia dins l'Imperi Otomà a la mateixa vegadaalhora que el [[catolicisme]] cedia terreny als principats romanesos. A [[Transsilvània]] el perill que suposava el calvinisme per l'ortodòxia va passar al catolicisme, que va esdevenir la segona confessió més important de la regió.
 
=== Dominació austríaca i pervivència de l'ortodòxia entre els imperis ===
Usuari anònim

Menú de navegació