Accent circumflex

Signes diacrítics
accent accent agut ( ´ ) accent agut doble ( ˝ ) accent greu ( ˋ ) breu ( ˘ ) circumflex ( ˆ ) anticircumflex / "hàtxek" ( ˇ ) trenc ( ¸ ) dièresi o trema ( ¨ ) punt volat ( · ) anunaasika / punt superior ( ˙ ) anusvaara / punt inferior (  ̣ ) croc / dấu hỏi (  ̉ ) màcron ( ˉ ) ogonek / "Croc polonés" ( ˛ ) anell / kroužek ( ˚ ) dàsia ( ʽ ) psili (  ʼ ) dièresi ( ¨ )
Signes de puntuació i tipogràfics emprats com a diacrítics:
apòstrof ( ’ ) barra ( | ) dos punts ( : ) coma ( , ) guionet ( ˗ ) titlla ( ˜ ) titlo (  ҃ )

L'accent circumflex (^) és un tipus de signe diacrític. Gràficament és la unió d'un accent agut i un accent greu. Els seus usos principals, traient els manlleus lingüístics, són:

• Canvi de to: Al grec antic, el circumflex marcava una pujada i una baixada de [[toto (lingüística)|toen la mateixa vocal (d'aquí la seva forma i l'origen d'aquest signe).
• Marca d'elisió d'una lletra: En francès, per exemple, marca de tant en tant una lletra que s'ha perdut. Va ser un ús dels tipògrafs, quan la tipografia es feia manualment i que hom feia economia de lletres no pronunciades com ja era de costum als manuscrits. Avui, només és qüestió d'ortografia arbitrària, com a la paraula hôpital, que ve d'hospitalis. L'ús francès no és gaire lògic: fait, del llatí facet (fa) no pren circumflex, plaît de placet (plau) en pren un, tot i que les dues paraules tenen la mateixa etimologia. La darrera reforma ortogràfica va permetre, però no imposar, d'ometre el circumflex sobre la i i la u; ans al contrari s'ha de mantenir sobre la a, e i o, com a certes regions, serveix per a indicar una vocal més llarga.
• Distinció lèxica: Pot usar-se per diferenciar homònims, com per exemple al gaèlic
• Quantitat: En alguns idiomes es pot utilitzar per marcar que una vocal era llarga (i normalment també oberta), com l'afrikaans.
• Distinció de fonemes: Marca la pronunciació diferent de vocals o consonants que altrament coincidirien en la forma escrita, com passa en esperanto.
• Tonicitat: Pot usar-se per senyalar la síl·laba tònica, com al portuguès (tot i que està en desús per la reforma ortogràfica).
• Lletra doble: A l'edat mitjana era un dels signes per marcar la duplicació d'una lletra, juntament amb altres signes. Aquest ús era freqüent a Itàlia per marcar la doble i.