Argos Panopta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
m Robot inserta {{Autoritat}} |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 26. |
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 26. |
||
{{Autoritat}} |
|||
[[Categoria:Criatures de la mitologia grega]] |
[[Categoria:Criatures de la mitologia grega]] |
||
Revisió del 16:39, 25 gen 2015
Segons la mitologia grega, Argos Panoptes fou un fill d'Arèstor (o d'Agènor, entre altres genealogies diverses) i germà de la nimfa Io.
Era un monstre amb cent ulls al voltant del cap, que sempre en tenia algun parell d'oberts. Hera li encomanà que vigilés Io, amant de Zeus metamorfosada en vedella, però Zeus envià Hermes amb l'encàrrec d'alliberar la nimfa. Hermes, disfressat de pastor, el distragué força estona explicant contes i tocant la flauta fins que Argos s'adormí del tot, i llavors el degollà. Hera posà els ulls d'Argos a la cua del paó, el seu ocell preferit.
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argos Panopta |
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 26.