Ares dels Oms: diferència entre les revisions
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
m Robot inserta {{Autoritat}} |
||
| Línia 134: | Línia 134: | ||
{{Municipis dels Serrans}} |
{{Municipis dels Serrans}} |
||
{{Autoritat}} |
|||
{{ORDENA:Ares Dels Oms}} |
{{ORDENA:Ares Dels Oms}} |
||
Revisió del 19:01, 25 gen 2015
Aras de los Olmos (es)  | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Capital | Aras de los Olmos (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 381 (2023) (5,01 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Aresà, aresana | ||||
| Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 76 km² | ||||
| Altitud | 936 | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Marc i Caterina d'Alexandria | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Rafael Giménez Chicharro | ||||
| Pressupost | 453.088 € | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46179 | ||||
| Codi INE | 46041 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46041 | ||||
| Lloc web | arasdelosolmos.es | ||||
Ares dels Oms (en castellà i oficialment, Aras de los Olmos) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans. Fins al 2001 es va anomenar Ares d'Alpont (Aras de Alpuente), denominació que duia des del 1240, quan el rei Jaume I el va adscriure al terme d'Alpont.
Geografia
Situat al nord-oest de la província, entre els rius Túria i Arcs, la seua superfície és molt irregular. Té algunes planes en la part central; però predominen les zones muntanyoses, amb alguns barrancs molt profunds. Les altures principals són : Mola de Santa Caterina (1.315m.), Font del Lliri (1.398 m.), Teuleries (1.181 m.) i Mampedrós (1.207 m.). El riu Túria el travessa de nord a sud pel sector occidental. Afluïxen a este riu, i a l'Arcs, els barrancs de la Falç, del Carril, Bassal i Aranya.
Nuclis
- Ares
- Losilla
Límits
El terme municipal d'Ares dels Oms limita amb les localitats següents: Alpont, Titaigües i Toixa (a la mateixa comarca) i amb Arcos de las Salinas, a Aragó, i Santa Cruz de Moya, a Castella la Manxa.
Accés
S'accedeix a aquesta localitat per la CV-35.
Història
La vila d'Ares fou poblat d'ibers, romans i àrabs. Inclosa en l'Emirat d'Alpont, taifa segregada de l'antic califat de Còrdova entre el 1030 i 1092. Repoblada per aragonesos després de ser reconquistada per Jaume I en 1236 i va passar, per donació reial, a l'Orde de Montesa en 1318.
Va adquirir la seua categoria de Vila Reial i Independent, l'11 de maig de 1728, atorgant el rei Felip V la Reial Cèdula de Constitució de Vila d'Ares. El 26 de juliol del 2001, El Govern Valencià va aprovar el canvi de denominació del municipi passant de ser Ares d'Alpont, localitat a la qual va estar històricament vinculada, a ser Ares dels Oms.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 494 | 428 | 433 | 420 | 397 | 398 | 367 | 375 | 399 | 393 |
Economia
La base econòmica fonamental és l'agricultura, principalment de secà, en el que es cultiva en règim de guaret els cereals, alternant blat amb ségol. El regadiu a penes arriba a cobrir les necessitats domèstiques; s'aprofiten les aigües de les fonts, per mitjà de basses, així com les del barranc del Bassal. Les gelades tardanes, prou freqüents, minven la producció de raïm i ametles.
La ramaderia està dedicada al consum local, excepte el de llana. Últimament està en auge la cunicultura.
Administració
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Julián Sánchez Sánchez | MCPV | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Antonio Soriano Yuste | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Eduardo Andrés Pérez | AP | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Jesús Andrés Mora | PP | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Manuel Cubel Montesinos | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Manuel Cubel Montesinos |
PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Juan Carlos Mora Sebastián | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Jose Antonio Alvaro Pamplona | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Rafael Giménez Chicharro | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | n/d | n/d | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Monuments
- Església de la Mare de Déu dels Ángeles. Va ser construïda a finals del segle XVI amb estils renaixentista i romànic.
- Santuari de Santa Caterina. A 1.174 m d'altitud, està el santuari que ha donat nom a la muntanya. Data del segle XVIII. És un gran edifici de creu llatina, amb creuer. Té annexa un hostatgeria, junt a la que brolla una font.
- Ermita de la Sang del Sant Crist. Construcció anterior al segle XVII, segons inscripció que trobem a l'entrada és de 1621.
- Torre del Mas. D'origen àrab del segle XI.
- Casa de la Balconada del Cantó o Casa dels Monterde. Casa senyorial en pedra amb la peculiaritat de tenir una balconada escairada, de les poques del País Valencià.
- Els Blasons i escuts d'Ares dels Oms, que es troben distribuïts per diferents indrets de la població, són bé d'interès cultural, inscrits mitjançant declaració genèrica.
- Forn àrab.
Cultura
- Parc Alas al Olmo. A les festes d'agost del 2008 el municipi inaugurà aquest parc on s'instal·la una escultura en homentage i record al mil·lenari om que presidia fins fa pocs anys la plaça major de la vila. L'escultura consta del vertader tronc de l'arbre i d'unes branques metàl·liques amb motius animals i vegetals.
- Observatoris astronòmics. En la mola de Santa Caterina, a 1.315m d'altitud es troben els dos observatoris de la Universitat de València i altre de l'Associació Valenciana d'Astronomia. Ares dels Oms alberga les condicions per a poder observar el cel, fora de la contaminació lumínica i la pol·lució, en les nits que el temps ho permet es poden arribar a veure milers i milers d'estrelles.
- Museu Arquelògic Municipal "Francisco Moreno Taules". Fundat en 1981 per aquest senyor que va ser mestre d'escola i Eugenio Moltó, funcionari de l'Ajuntament. Aquestes dues personalitats, grans aficionades de l'excursionisme i les restes prehistòriques que pels entorns trobaven, reuniren una important col·lecció que actualment s'exposa en aquest museu. Ací podem trobar objectes de distints períodes (Edat de Pedra, Edat de Bronze, Ibers, Romans, Visigots, Àrabs i Medievals) i material palenontològic com parts de Dinosaures, Fòssils i minerals entre moltes altres coses mes.
Festes locals
- Festes d'estiu. Se celebren la darrera setmana d'estiu amb multitud d'actes populars.
- Fiestas Gordas. Cada set anys, en honor a Santa Caterina, d'especial significació i atractiu popular. Tenen d'extraordinari la baixada al poble de la imatge de la santa un mes abans de la celebració, i com actes religiosos a ressaltar és la processó pels carrers del poble amb la imatge de la Santa, tenint lloc l'Entrada de Moros i Cristians, coneguda popularment com a Entramoro, acte on s'escenifica la lluita entre el bé i el mal, el bé és derrotat per les tropes del mal, però aquest per fi és vençut per la intercessió de Santa Caterina, convertint a les tropes musulmanes al cristianisme. Les pròximes festes Gordas se celebraran en 2009.
- Festes de Sant Marc. El dia de Patró, el 25 d'abril, es cuinen gachas en la plaça, aquesta setmana també es realitzen diferents activitats com revetlles, teatre, jocs per a nens. El diumenge es fa una Romeria en l'ermita de Santa Caterina que tanca els festejos.
- Festes de Santa Caterina. El 25 de novembre i amb actes molt semblants al de les festes de Sant Marc, inclosa la romeria a l'ermitori de la santa.
Losilla
- Festes de Sant Antoni. El 17 de gener se celebren en el llogaret les festes més tradicionals. El cap de setmana més pròxim a la festa, l'entrada del poble s'il·lumina amb el foc de la foguera. El dissabte es fa una cercavila pel llogaret, en el qual els veïns, acompanyats de xolles i rams d'espígol encesos canten la cançó de Sant Antoni. Després, es fa un sopar en el carrer, s'acaba la nit amb música. El diumenge, se celebra la missa i la benedicció dels animals.
- Pasqua. Se celebren en la Setmana Santa i duren un cap de setmana, en el qual s'intenta unir tradicions amb les *activiades pròpies de les festes dels pobles. A més de les activitats religioses de celebren activitats més lúdiques com jocs. teatres, menjars tradicionals, revetlles...
- Festes d'estiu. Se celebren el primer cap de setmana d'agost, duren 4 dies. S'inicien les festes amb l'engal·lanament de carrers i amb la presentació de la Serrana Major i la seva cort d'Honor, on els nois i noies del poble es vesteixen amb el vestit típic del llogaret. La resta dels dies s'omplin d'activitats per a nens i adults realitzant jocs, tallers, campionats, menjars tradicionals, revetlles...
Gastronomia
La situació geogràfica d'este territori fa que la gastronomia tradicional aresana tinga gran influència aragonesa i castellana. Es pot trobar: farinetes, olla de poble, gaspatxo de muntanya, llom de gerra, embotits, truites, calder de carns de caça pròpies de la zona, orelletes, farinoses i arrop.
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ares dels Oms |
