Reixtuní

Els Reshtuni foren una família de nakharars d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reshtuniq, al sud del Llac Van. Els Reshtuni es reclamaven descendents del rei Rusa d'Urartu.

Un Manadjihr o Manushar Reshtuni apareix esmentat vers el 330, i el seu germà Zora vers el 335-350 que es va revoltar contra el rei, ajudat pels Ardzruni (probablement va participar també el seu nebot Megundak, fill de Manushar), en protesta pel tracte del rei a l'església. el rei Tigranes el va atacar a Timoriq (província de Kordjaiq o Gordiene) i abandonat pels seus soldats es va rendir. Tigranes va ordenar l'extermini de les famílies Reshtuni i Ardzruni dels que només es van salvar dos membres, Tadjat Reshtuni (nebot de Zora) i Shavasp Ardzruni, que foren protegits per Vardan i Vasak Mamikonian. Tadjat va recuperar els dominis vers el 360. Després d'ell apareix Garegin Reshtuni (vers 370-380).

Al segle V apareix vers el 445 Artak Reshtuni

La figura més rellevant de la família fou Theodoros Reshtuni que fou Ishkhan de Reshtuniq vers el 638 al 653.

Vers el 629, a proposta del nakharar Teodor Reshtuni fou elegit patriarca Khristaphor II d'Apahuniq, vinculat a la casa dels Reshtuni. Però no era la persona adequada o no va congeniar amb el marzban persa i fou destituït molt aviat (630).

Al saber-se la notícia de la invasió àrab va establir una guàrdia a les fronteres i va crear un refugi i reducte defensiu al illot Althamar del llac Van (part sud). El 640 Teodor va quedar de fet com a governador de tota Armènia per la vacant del govern de Persarmènia i la desaparició de l'Imperi Sassànida. Des del 640 al 646 els àrabs van enviar cada any una expedició. El primer districte envaït fou Goltn (640), i van seguir Artaz (al Vaspurakan) i Kogovit. A aquesta darrera estava l'ishkhan Teodor junt amb forces bizantines dirigides pel general Procopi. Els bizantins no van actuar però Teodor va fer una emboscada a Saraken, va matar molts àrabs, i es va retirar a Garni. En canvi Procopi fou derrotat.

Vers el 642 els àrabs van envair Armènia. Dwin fou ocupada el 6 d'octubre del 642. Teodor va intentar atacar-los al retirar-se però fou derrotat. Teodor va demanar a l'emperador la llibertat de l'antic governador Varastirots Bagratuni i del seu fill Sembat II Bagratuni que tenia el títol de spathar o spatharios, i eren al Àfrica, però l'emperador només va permetre que tinguessin un exili daurat al Bòsfor. Teodor va obtenir la llibertat de Vahan Korkhoruni, un altre presoner dels bizantins. Varastirots es va escapar i va marxar a Trebisonda i d'allí a Taiq, on fou ben rebut per Teodor i el patriarca que el van reconèixer com a governador d'Armènia.

Teodor no va tardar a perdre la confiança dels bizantins i fou empresonat i portat a Constantinoble, però l'emperador el va alliberar. El 643 l'emperador va acceptar que Varastirots exercís el govern d'Armènia i li va donar el títol de Curopalata, però va morir poc després i el va succeir el seu fill Sembat II que va ser a més aspet i drungar de l'exèrcit. Al mateix temps però Teodor fou nomenat ishkhan i patrici per l'emperador Constantí II, càrrec que també fou donat a Khatshean Aravelian i Shapuh Amatuni. El 643 els àrabs van entrar altra vegada al Airarat i encara que foren aturats davant Ardzaph al Kogovit, finalment van ocupar la ciutat el 10 d'agost del 643 i van massacrar als defensors, si bé l'endemà Teodor els va sorprendre i va alliberar als presoners.

El 645 l'expedició àrab la va dirigir Habib Ibn-Maslama que amb ajut de Vardik de Mokq va saquejar Apahuniq, Shirak i Bagrevand i va ocupar Dwin sense que Teodor pogués evitar-ho.

El 653 Teodor fou destituït per l'emperador que va traspassar les seves funcions a Sembat Bagratuni. En resposta Teodor va fer que els seus contingents, manats pel seu fill Vard Reshtuni, deixessin el combat el que van fer al mig d'una batalla al Eufrates. Després d'això només podia aliar-se als àrabs, el que va fer en nom propi i de tota l'Armènia sobre la qual de fet tenia el control. El califa Moawiya va acceptar i va donar a l'Armènia autonomia local i set anys d'exempció d'impostos a canvi de pagar 500 dinars de plata a l'any i d'aixecar un exèrcit de quinze mil homes pel califa; cap força estrangera podria entrar a Armènia però els àrabs no hi enviarien tampoc guarnicions, però sí exèrcits si era envaïda pels bizantins. Una assemblea de nakharars va acceptar la proposta i Grigor Mamikonian i Sembat II Bagratuni es van constituir en ostatges del califa.

Constantí II va reaccionar i va envair Armènia el 654. Es va establir a Teodosiòpolis i molts nakharars van anar allí i li van fer submissió, entre ells els Bagratuni de Sper, els Manali, els Daranali, els Ekeleatzi, nakharars de la regió de Karin (Teodosiòpolis, després Erzurum), del Taiq, de Basean, Vanand i Shirak, els Korkhoruni, els Dimaksean, Mushel Mamikonian del Airarat, els Aravelian, els Aranean, els Varaznuni, els Gentuni i els Spanduni. Fins i tot el patriarca Nersès va oferir lleialtat a l'emperador. Es van enviar oficial a detenir a Teodor, però aquest els va empresonar i es va refugiar a l'illa de Althamar al llac Van. El seu gendre Grigor Vahevuni es va fortificar a Arphat amb el tresor armeni. També li donaven suport Siunia, Aghuània i Kartli. L'emperador va entrar a Dwin i s'hi va establir. Mushel Mamikonian fou nomenat cap de la cavalleria i lloctinent general. Llavors va imposar la doctrina del concili de Calcedònia. Finalment l'emperador va retornar a Constantinoble i va nomenar governador a Maurianos.

Només sortir l'emperador Nersès va fugir a Taiq per por de Teodor. Aquest va sortir d'Althamar i es va reunir amb el seu gendre Hamazasp Mamikonian, que era el cap de la família Mamikonian i va demanar ajut als àrabs que van enviar set mil homes. Teodor va anar a Damasc i es va fer client del califa Moawiya, que el va nomenar senyor d'Armènia, Aghuània i Siunia. Un exèrcit àrab va fer reconèixer la sobirania del califa a tots el nakharars (655). Teodor va entrar a Dwin amb els àrabs, que després van tornar a Síria. El general Habib Ibn-Maslama es va establir al Aragadzotn com una espècie d'ambaixador i àrbitre però els seus soldats no estaven acostumats al fred. Maurianos va reorganitzar les seves forces i va contraatacar i va poder restablir la situació. Els àrabs van creuar l'Araxes en retirada i es van establir a Zarehavand (al Bagrevand). Maurianos va recuperar Dwin i quan anava cap a Nakhichevan (656) fou sorprès pels àrabs i derrotat. Maurianos va fugir cap a Geòrgia. Els àrabs van atacar Teodosiòpolis i van saquejar aquesta i altres ciutats. Teodor, acusat pels àrabs de la reconquesta bizantina, va ser cridat a Damasc on va morir poc després d'arribar (vers 656). Els poder dels Reshtuni fou reduït (el Bzuniq va ser donat als Mamikonian, i més tard va passar als Bagratuni) i van quedar com a vassalls dels Ardzruni. Els àrabs van nomenar governador a Mazasp Mamikonian. El seu fill Vard va continuar al front de la família fins al 705.