Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot inserta {{Autoritat}}
afegint referències
Línia 1: Línia 1:
{{millorar estructura|data=abril de 2013}}
{{Cognom romà|[[Gens Cornèlia|Corneli]]|[[Dolabel·la (família)|Dolabel·la]]}}
{{Cognom romà|[[Gens Cornèlia|Corneli]]|[[Dolabel·la (família)|Dolabel·la]]}}
'''Publi Corneli Dolabel·la''' ({{lang-la|Publius Cornelius Dolabella}}) fou un [[magistrat romà]], probablement fill del pretor urbà del 67 aC [[Publi Corneli Dolabel·la (pretor)|Publi Corneli Dolabel·la]]. Va néixer vers el {{aC|70}}. Fou considerat l'home més [[llibertinatge|llibertí]] del seu temps i a la seva joventut fou culpable de moltes ofenses. Aquestes el van posar en perill i [[Ciceró]] el va haver de salvar més d'una vegada assumint la seva defensa.
'''Publi Corneli Dolabel·la''' ({{lang-la|Publius Cornelius Dolabella}}) fou un [[magistrat romà]], probablement fill del pretor urbà del 67 aC [[Publi Corneli Dolabel·la (pretor)|Publi Corneli Dolabel·la]] i el més destacat general de la família [[Dolabel·la (família)|Dolabel·la]].<ref>[[Cassi Dió]] "Història de Roma" XLII.29.1</ref> Va néixer vers el {{aC|70}}. Fou considerat l'home més [[llibertinatge|llibertí]] del seu temps i a la seva joventut fou culpable de moltes ofenses. Aquestes el van posar en perill i [[Ciceró]] el va haver de salvar més d'una vegada assumint la seva defensa.


==Matrimoni amb Túl·lia==
El {{aC|51}} fou nomenat membre del col·legi de ''[[quindecimviri]]'' i al {{aC|50}} va acusar a [[Appi Claudi Pulcre (cònsol 54 aC)|Appi Claudi]] de violar els drets del poble; Appi volia ser defensat per [[Ciceró]] i per evitar-ho Dolabel·la va voler casar-se amb [[Túlia]], la filla de [[Ciceró]], tot i que no havia repudiat encara la seva dona; així durant el judici fou abandonat per aquesta esposa, Fàbia. La dona de Ciceró acceptava el matrimoni de la filla per raons concretes i finalment el casament es va concertar i celebrar encara que Ciceró es va fer el ronsejaire fins al final.
El {{aC|51}} fou nomenat membre del col·legi de ''[[decemvir|quindecimviri]]'' i el {{aC|50}} va acusar a [[Appi Claudi Pulcre (cònsol 54 aC)|Appi Claudi]] de violar els drets del poble. Appi volia ser defensat per [[Ciceró]] i per evitar-ho Dolabel·la va voler casar-se amb [[Túlia]], la filla de [[Ciceró]], tot i que no havia repudiat encara la seva dona; així durant el judici fou abandonat per aquesta esposa, Fàbia. La dona de Ciceró acceptava el matrimoni de la filla per raons concretes i finalment el casament es va concertar i celebrar encara que Ciceró es va fer el ronsejaire fins al final.<ref>[[Ciceró]], "Ad Familiares", VIII, 6</ref>


Mentre Appi Claudi fou absolt. Després Ciceró parla del seu gendre amb admiració i estimació. Però Dolabel·la estava carregat de deutes i el {{aC|49}} es va veure obligat, pressionat pels seus creditors, a buscar refugi en el camp de [[Juli Cèsar]]. Aquest va marxar a [[Hispània]] per lluitar contra els pompeians i el va enviar amb una flota a la [[mar Adriàtica]], però no va fer cap acció de mèrit. Després de la [[batalla de Farsàlia]], Dolabel·la va tornar a Roma, però no va obtenir recompensa de Cèsar, a decepció seva, per poder fer front als seus deutes i les reclamacions van continuar. En dos anys Túlia va quedar prenyada dues vegades i va tenir dos fills, però va abandonar al marit quan esperava el segon.
Mentrestant Appi Claudi fou absolt. Després Ciceró parla del seu gendre amb admiració i estimació. Però Dolabel·la estava carregat de deutes i el {{aC|49}} es va veure obligat, pressionat pels seus creditors, a buscar refugi en el camp de [[Juli Cèsar]]. Aquest va marxar a [[Hispània]] per lluitar contra els pompeians i el va enviar amb una flota a la [[mar Adriàtica]], però no va fer cap acció de mèrit. Després de la [[batalla de Farsàlia]], Dolabel·la va tornar a Roma, però no va obtenir recompensa de Cèsar per poder fer front als seus deutes, a decepció seva, i les reclamacions van continuar.{{sfn|Roddaz|2000|p=796}}En dos anys Túlia va quedar prenyada dues vegades i va tenir dos fills, però va abandonar al marit quan esperava el segon.<ref>[[Ciceró]], "Ad Familiares", VI, 18</ref>


==Adopció per plebeus==
Per obtenir el [[tribú de la plebs|tribunat de la plebs]] es va fer adoptar per una [[família plebea]], els [[Lèntul]]. [[Gneu Lèntul Vàtia]] el va adoptar i alguna vegada fou anomenat '''Gneu Lèntul Dolabel·la'''. Així el {{aC|48}} va obtenir el tribunat i va presentar una ''[[rogatio]]'' per cancel·lar els deutes i altres mesures similars però els seus col·legues [[Asini]] i [[Luci Trebel·li (tribú 47 aC)|Trebel·li]] es van oposar a la llei i es van produir enfrontaments entre els dos bàndols. [[Marc Antoni]] deixat a Roma per Cèsar, no va prendre cap mesura enèrgica fins que es va assebantar que la seva dona, [[Antònia (filla de Gai Antoni)|Antònia]], tenia un afer amb Dolabel·la. Aquest va insistir en la ''rogatio'' i la va sotmetre a votació i van esclatar a la ciutat seriosos disturbis en la que els partidaris de Dolabel·la van portar la pitjor part. En tornar Cèsar a Roma a la tardor, va desaprovar les accions de Dolabel·la però no va prendre cap mesura, però en acabar el seu tribunat el va enviar a [[Àfrica (província romana)|Àfrica]] i més tard a [[Hispània]] per fer campanya contra els pompeians, i en la darrera campanya fou ferit.
Per obtenir el [[tribú de la plebs|tribunat de la plebs]] es va fer adoptar per una [[plebs|família plebea]], els [[Lèntul]]. [[Gneu Lèntul Vàtia]] el va adoptar i alguna vegada fou anomenat '''Gneu Lèntul Dolabel·la'''. Així el {{aC|48}} va obtenir el tribunat i va presentar una ''[[llei curiada|rogatio]]'' per cancel·lar els deutes i altres mesures similars però els seus col·legues [[Asini]] i [[Luci Trebel·li (tribú 47 aC)|Trebel·li]] es van oposar a la llei i es van produir enfrontaments entre els dos bàndols.<ref>[[Cassi Dió]] "Història de Roma" XLII.29-32</ref><ref>[[Plutarc]], "Vides paral·leles: Antoni", 9</ref> [[Marc Antoni]] deixat a Roma per Cèsar, no va prendre cap mesura enèrgica fins que es va assabentar que la seva dona, [[Antònia (filla de Gai Antoni)|Antònia]], tenia un afer amb Dolabel·la.<ref>[[Plutarc]], "Vides paral·leles: Antoni", 10</ref> Aquest va insistir en la ''rogatio'' i la va sotmetre a votació i van esclatar a la ciutat seriosos disturbis en els què els partidaris de Dolabel·la van portar la pitjor part. En tornar Cèsar a Roma a la tardor, va desaprovar les accions de Dolabel·la però no va prendre cap mesura, però en acabar el seu tribunat el va enviar a [[Àfrica (província romana)|Àfrica]] i més tard a [[Hispània]] per fer campanya contra els pompeians, i en la darrera campanya fou ferit a la [[Batalla de Munda (45 aC)|Batalla de Munda]].


==Cònsol==
Cèsar li va prometre el consolat pel {{aC|44}} (tenia llavors 25 anys) tot i que no havia estat encara [[pretor]], però després no va complir la promesa i va agafar el consolat per a si mateix tot i que al marxar en campanya contra els [[parts]], va prometre a Dolabel·la el consolat per absència; però Marc Antoni, que era [[àugur]], es va oposar a aquest nomenament i abans que el [[Senat romà|senat]] pogués prendre una decisió Cèsar fou assassinat als [[idus de març]]. Al mateix dia de la mort Dolabel·la va prendre possessió dels [[Cònsol romà|atributs consulars]] i es va aliar als assassins i així va obtenir confirmació del càrrec. El seu sogre Ciceró es va alegrar d’aquestos suposats sentiments republicans de Dolabel·la, que va fer fins i tot destruir un altar que s’havia aixecat dedicat a Cèsar.
Cèsar li va prometre el consolat per l'any {{aC|44}} (tenia llavors 25 anys) tot i que no havia estat encara [[pretor]], però després no va complir la promesa i va agafar el consolat per a si mateix tot i que al marxar en campanya contra els [[parts]], va prometre a Dolabel·la el consolat per absència; però Marc Antoni, que era [[àugur]], es va oposar a aquest nomenament i abans que el [[Senat romà|senat]] pogués prendre una decisió Cèsar fou assassinat pels [[idus de març]].<ref>[[Plutarc]], "Vides paral·leles: Antoni", 11</ref> El mateix dia de la mort, Dolabel·la va prendre possessió dels [[Cònsol romà|atributs consulars]] i es va aliar als assassins, obtenint així la confirmació del càrrec. El seu sogre Ciceró es va alegrar d’aquests suposats sentiments republicans de Dolabel·la, el qual va fer fins i tot destruir un altar que s’havia aixecat dedicat a Cèsar.<ref>[[Cassi Dió]] "Història de Roma" XLIV.53</ref>


Antoni se’n va desempallegar donant-li el govern de [[Síria (província romana)|Síria]] i el comandament contra els parts com a cònsol, però com que [[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Cassi]] també reclamava la província de Síria Dolabel·la va restar a Roma quasi tot l’any i finalment va sortir cap a Síria passant per [[Antiga Grècia|Grècia]], [[Província romana de Macedònia|Macedònia]], [[Tràcia]] i [[Àsia (província romana)|Àsia]], per poder fer exaccions durant el camí i refer la seva fortuna.
Antoni se’n va desempallegar donant-li el govern de [[Síria (província romana)|Síria]] i el comandament contra els parts com a cònsol, però com que [[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Cassi]] també reclamava la província de Síria,<ref>[[Cassi Dió]] "Història de Roma" XLV.15</ref> Dolabel·la va restar a Roma quasi tot l’any i finalment va sortir cap a Síria passant per [[Antiga Grècia|Grècia]], [[Província romana de Macedònia|Macedònia]], [[Tràcia]] i [[Àsia (província romana)|Àsia]], per poder fer exaccions durant el camí i refer la seva fortuna.<ref>[[Apià]], "Guerres civils", III, 7-8</ref>


==Enemic públic==
A [[Esmirna]] li fou negada l'entrada per [[Gai Treboni]], un dels assassins de Cèsar que era [[procònsol]] d’Àsia. Llavors va voler anar a [[Efes]] i fou escortat per Treboni, però quan l’escorta se’n va anar, Dolabel·la va tornar a Esmirna de nit i se’n va apoderar; Treboni fou assassinat al seu llit (febrer del {{aC|43}}) o, segons Ciceró, fou [[tortura]]t dos dies fins a la mort. Dolabel·la va començar a extorsionar als ciutadans de la província. Quan els fets es van conèixer a Roma fou declarat fora de la llei i [[enemic públic]].
A [[Esmirna]] li fou negada l'entrada per [[Gai Treboni]], un dels assassins de Cèsar, que era [[procònsol]] d’Àsia. Llavors va voler anar a [[Efes]] i fou escortat per Treboni, però quan l’escorta se’n va anar, Dolabel·la va tornar a Esmirna de nit i se’n va apoderar; Treboni fou assassinat al seu llit (febrer del {{aC|43}}) o,<ref>[[Apià]], "Guerres civils", III, 26-29</ref> segons Ciceró, fou [[tortura]]t dos dies fins a la mort. Dolabel·la va començar a extorsionar als ciutadans de la província. Quan els fets es van conèixer a Roma fou declarat fora de la llei i [[enemic públic]].

⚫
[[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Cassi]], que havia arribat mentre a [[Àsia]], li va fer la guerra i li va ocupar [[Laodicea de mar|Laodicea]] que una mica abans havia estat ocupada pels homes de Dolabel·la. Aquest, al veure’s perdut, va ordenar als seus homes de matar-lo ({{aC|43}}).


⚫
[[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Cassi]], que havia arribat mentrestant a [[Àsia]], li va fer la guerra i li va ocupar [[Laodicea de mar|Laodicea]], que una mica abans havia estat ocupada pels homes de Dolabel·la. Aquest, al veure’s perdut, va ordenar als seus homes de matar-lo ({{aC|43}}).<ref>[[Cassi Dió]] "Història de Roma" XLVII.30-78</ref>
==Referències==
{{referències|2}}
==Bibliografia==
*{{ref-llibre|cognom=Roddaz|nom=Jean-Michel|títol="Histoire romaine des origines à Auguste"|editorial=François Hinard|any=2000|isbn=978-2213031941}}
{{Cònsols romans|710}}
{{Cònsols romans|710}}

<!--Categories-->
{{D S|{{CorneliusDolabella}}}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Publi Corneli Dolabella Consol 44 Ac}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Publi Corneli Dolabella Consol 44 Ac}} <!--ORDENA generat per bot-->

Revisió del 13:08, 26 gen 2015

El títol de l'article conté noms romans; el nomen és «Corneli» i el cognomen és «Dolabel·la».

Publi Corneli Dolabel·la (llatí: Publius Cornelius Dolabella) fou un magistrat romà, probablement fill del pretor urbà del 67 aC Publi Corneli Dolabel·la i el més destacat general de la família Dolabel·la.[1] Va néixer vers el 70 aC. Fou considerat l'home més llibertí del seu temps i a la seva joventut fou culpable de moltes ofenses. Aquestes el van posar en perill i Ciceró el va haver de salvar més d'una vegada assumint la seva defensa.

Matrimoni amb Túl·lia

El 51 aC fou nomenat membre del col·legi de quindecimviri i el 50 aC va acusar a Appi Claudi de violar els drets del poble. Appi volia ser defensat per Ciceró i per evitar-ho Dolabel·la va voler casar-se amb Túlia, la filla de Ciceró, tot i que no havia repudiat encara la seva dona; així durant el judici fou abandonat per aquesta esposa, Fàbia. La dona de Ciceró acceptava el matrimoni de la filla per raons concretes i finalment el casament es va concertar i celebrar encara que Ciceró es va fer el ronsejaire fins al final.[2]

Mentrestant Appi Claudi fou absolt. Després Ciceró parla del seu gendre amb admiració i estimació. Però Dolabel·la estava carregat de deutes i el 49 aC es va veure obligat, pressionat pels seus creditors, a buscar refugi en el camp de Juli Cèsar. Aquest va marxar a Hispània per lluitar contra els pompeians i el va enviar amb una flota a la mar Adriàtica, però no va fer cap acció de mèrit. Després de la batalla de Farsàlia, Dolabel·la va tornar a Roma, però no va obtenir recompensa de Cèsar per poder fer front als seus deutes, a decepció seva, i les reclamacions van continuar.[3]En dos anys Túlia va quedar prenyada dues vegades i va tenir dos fills, però va abandonar al marit quan esperava el segon.[4]

Adopció per plebeus

Per obtenir el tribunat de la plebs es va fer adoptar per una família plebea, els Lèntul. Gneu Lèntul Vàtia el va adoptar i alguna vegada fou anomenat Gneu Lèntul Dolabel·la. Així el 48 aC va obtenir el tribunat i va presentar una rogatio per cancel·lar els deutes i altres mesures similars però els seus col·legues Asini i Trebel·li es van oposar a la llei i es van produir enfrontaments entre els dos bàndols.[5][6] Marc Antoni deixat a Roma per Cèsar, no va prendre cap mesura enèrgica fins que es va assabentar que la seva dona, Antònia, tenia un afer amb Dolabel·la.[7] Aquest va insistir en la rogatio i la va sotmetre a votació i van esclatar a la ciutat seriosos disturbis en els què els partidaris de Dolabel·la van portar la pitjor part. En tornar Cèsar a Roma a la tardor, va desaprovar les accions de Dolabel·la però no va prendre cap mesura, però en acabar el seu tribunat el va enviar a Àfrica i més tard a Hispània per fer campanya contra els pompeians, i en la darrera campanya fou ferit a la Batalla de Munda.

Cònsol

Cèsar li va prometre el consolat per l'any 44 aC (tenia llavors 25 anys) tot i que no havia estat encara pretor, però després no va complir la promesa i va agafar el consolat per a si mateix tot i que al marxar en campanya contra els parts, va prometre a Dolabel·la el consolat per absència; però Marc Antoni, que era àugur, es va oposar a aquest nomenament i abans que el senat pogués prendre una decisió Cèsar fou assassinat pels idus de març.[8] El mateix dia de la mort, Dolabel·la va prendre possessió dels atributs consulars i es va aliar als assassins, obtenint així la confirmació del càrrec. El seu sogre Ciceró es va alegrar d’aquests suposats sentiments republicans de Dolabel·la, el qual va fer fins i tot destruir un altar que s’havia aixecat dedicat a Cèsar.[9]

Antoni se’n va desempallegar donant-li el govern de Síria i el comandament contra els parts com a cònsol, però com que Cassi també reclamava la província de Síria,[10] Dolabel·la va restar a Roma quasi tot l’any i finalment va sortir cap a Síria passant per Grècia, Macedònia, Tràcia i Àsia, per poder fer exaccions durant el camí i refer la seva fortuna.[11]

Enemic públic

A Esmirna li fou negada l'entrada per Gai Treboni, un dels assassins de Cèsar, que era procònsol d’Àsia. Llavors va voler anar a Efes i fou escortat per Treboni, però quan l’escorta se’n va anar, Dolabel·la va tornar a Esmirna de nit i se’n va apoderar; Treboni fou assassinat al seu llit (febrer del 43 aC) o,[12] segons Ciceró, fou torturat dos dies fins a la mort. Dolabel·la va començar a extorsionar als ciutadans de la província. Quan els fets es van conèixer a Roma fou declarat fora de la llei i enemic públic.

Cassi, que havia arribat mentrestant a Àsia, li va fer la guerra i li va ocupar Laodicea, que una mica abans havia estat ocupada pels homes de Dolabel·la. Aquest, al veure’s perdut, va ordenar als seus homes de matar-lo (43 aC).[13]

Referències

  1. ↑ Cassi Dió "Història de Roma" XLII.29.1
  2. ↑ Ciceró, "Ad Familiares", VIII, 6
  3. ↑ Roddaz, 2000, p. 796.
  4. ↑ Ciceró, "Ad Familiares", VI, 18
  5. ↑ Cassi Dió "Història de Roma" XLII.29-32
  6. ↑ Plutarc, "Vides paral·leles: Antoni", 9
  7. ↑ Plutarc, "Vides paral·leles: Antoni", 10
  8. ↑ Plutarc, "Vides paral·leles: Antoni", 11
  9. ↑ Cassi Dió "Història de Roma" XLIV.53
  10. ↑ Cassi Dió "Història de Roma" XLV.15
  11. ↑ Apià, "Guerres civils", III, 7-8
  12. ↑ Apià, "Guerres civils", III, 26-29
  13. ↑ Cassi Dió "Història de Roma" XLVII.30-78

Bibliografia

  • Roddaz, Jean-Michel. "Histoire romaine des origines à Auguste". François Hinard, 2000. ISBN 978-2213031941. 


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Publi_Corneli_Dolabel·la_(cònsol_44_aC)&oldid=14753236»