Editorial

Una editorial és una empresa que reprodueix i distribueix texts i altres documents (dibuixos, imatges, fulls de música), principalment per tècniques d'impremta o de difusió per suports electrònics. amb un cert tiratge, des d'unes desenes per a llibres d'art fins a centenars de milers per a diaris o llibres d'èxit i segons la importància numèrica d'una comunitat lingüística.

Origen de la professió

Des l'adveniment de la impremta fins a la industrialització al mig del segle XIX, l'ofici d'impressor, de l'editor i del llibreter quasi sempre es trobaven dins d'una i mateixa impresa. A poc a poc l'ofici va escindir-se en tres oficis: d'un costat la producció material i d'un altre costat la comercialització i la distribució i finalment la venta al detall. D'un altre costat, la revolució electrònica condueix una convergència vers l'editorial com a productora de «contingut» multimèdia de qualsevol format: text, música, vídeo o imatge.

Quan es tracta de llibres o de fulls de música, tradicionalment, l'editorial recull l'obra de l'autor, s'encarrega de corregir-la i maquetar-la, dissenya una campanya de promoció i contacta amb llibreries i mitjans per a la seva difusió. L'autor pot dirigir-se directament a l'editorial (on un equip de lectors selecciona les obres per la seva qualitat literària i les seves possibilitats comercials), inscriure's a un concurs que garanteixi la publicació de l'original o recórrer a un agent literari, que fa d'intermediari amb l'empresa i negocia el contracte que protegirà els drets d'autor. L'editorial, un cop ha acceptat el llibre, inicia el procés de producció, amb els professionals corresponents, que s'encarreguen des de polir l'estil a pensar una portada adequada. A vegades l'editor suggereix canvis a l'autor per assegurar que l'obra es vengui millor.

Desmaterialització de l'edició

Des dels anys 1994 l'adveniment de suports de divulgació electrònics va modificar considerablement l'ofici amb diversos formats electrònics (Disc flexible, disc compacte, DVD…) fins a la desmaterialització total de la producció, de la tipografia i la distribució via Internet van considerablement canviar l'ofici de l'editor. La decisió, el 2008 de l'editorial Grup Enciclopèdia Catalana d'abandonar completament l'edició paper de la Gran Enciclopèdia Catalana és emblemàtica d'aquesta evolució. El llibre electrònic és la fi provisional dels canvis al mester de l'editor. Per publicacions que necessiten una actualització freqüent, l'edició electrònica és mostra més eficaç i econòmica que l'edició paper. A la majoria dels diaris, les dues tècniques coexisteixen. «…el mitjà electrònic és molt més barat que el mitjà escrit […] per què no s'ha de suportar el sempre onerós cost del paper, ni tampoc el de la distribució, dos dels capítols més cars en l'estructura de qualsevol publicació impresa.» També per al llibre sembla que les dues maneres d'editar continuaran cohabitant. Altres prediuen la desaparició del format paper. També el mester de llibreter és en plena evolució per la venta per Internet, l'edició a petició (print on demand) o les impremtes instantànies que imprimeixen i enquadernen automàticament davant el client.

L'adveniment de les tècniques digitals de tipografia i d'impressió canvia el paper econòmic de l'editor. Antigament, la fabricació de la plana per a imprimir (plom o més tard òfset) era una inversió que immobilitzava un capital considerable. Al cas de reimpressió s'havia de recomençar l'operació costosa de composició tota l'operació. Doncs un tiratge massa petit en cas d'èxit era un risc econòmic, tal com un tiratge massa llarg en cas de fracàs. La decisió d'acceptar una obra, de ficció o de no-ficció i d'estimar el tiratge depenia fort del talent i la intuïció de l'editor. La fotocomposició, més fàcil per a reproduir va començar a reduir el risc: el compositor només havia de mecanografiar una vegada el manuscrit. Avui, els autors presenten el seu text en format digital, el que redueix les operacions industrials i el cost per a fer-lo apte a la impressió, tot i en tiratges limitats. Junt amb la professió, el cost de mecanografia va desaparèixer.

Si antigament l'editorial era un mitjancer quasi indispensable a l'autor per tal de poder reproduir i distribuir la seva obra, la desmaterialització de la informació permet a un autor de dirigir-se directament als seus clients o lectors, eventualment amb l'ajuda d'un portal de venda: mai no li quedarà un estoc costós d'invenuts. La mateixa evolució, en un estadi avançat, s'observa al cas de les editorials de música. L'editorial pot quedar útil pel seu professionalisme de promoció, de màrqueting i de venda, tècniques que els escriptors o artistes no sempre dominen.

Editorials dels Països Catalans

Als Països Catalans les editorials es concentren a Barcelona. Secundàriament també n'hi ha a València i Palma i, en menor mesura, a altres ciutats amb tradició cultural o universitària (Girona, Vic, Lleida, Tarragona, Valls, la Seu d'Urgell, Benicarló, Alzira, Castelló de la Plana, Alacant, Perpinyà, etc.), a més d'Andorra la Vella.