Punta seca: diferència entre les revisions
m Robot afegint {{Commonscat}} que enllaça commons:category:Drypoint prints |
m Robot inserta {{Autoritat}} |
||
Línia 19: | Línia 19: | ||
* [[Dürer]], el primer artista que sabem que utilitza aquesta tècnica. |
* [[Dürer]], el primer artista que sabem que utilitza aquesta tècnica. |
||
* [[Rembrandt]] |
* [[Rembrandt]] |
||
{{Commonscat}} |
{{Commonscat}} |
||
{{Autoritat}} |
|||
{{ORDENA:Punta Seca}} <!--ORDENA generat per bot--> |
{{ORDENA:Punta Seca}} <!--ORDENA generat per bot--> |
Revisió del 21:37, 27 gen 2015
Amb aquest mot definim tant l'instrument com la tècnica de gravat.
- Instrument que sembla un llapis, amb una punta d'un acer dur o d'una pedra com el diamant.
- La punta seca és una modalitat de gravat al buit; la tinta es diposita a les parts gravades. La matriu és de metall; això significa que és un gravat calcogràfic. Com calcografia, es treballa de manera directa per acció manual.
-
Rembrandt, The Hundred Guilder, 1647-1649, punta seca i burí, 27.8 x 38.8 cm.
-
Ernst Opple, Ballarina, punta seca, 20.7 x 15.6 cm.
-
Wilhelm Lehmbruck, Jünglings-Halbakt, punta seca, 15.8 x 12 cm,1911
Procés
Aquesta tècnica és molt similar a la del gravat al burí. L'artista dibuixa la imatge sobre una planxa de zinc o de coure, sense tractar. A mesura que es va fent la incisió es va produint un solc, aixecant a banda i banda una espècie de suaus crestes de metall anomenades rebaves o barbes. Aquestes rebaves retenen certa quantitat de tinta i donen al traç de la punta seca un aspecte ric i vellutat. Les rebaves són delicades i es desgasten amb la contínua pressió del tòrcul pel que no s'acostuma a fer un tiratge superior a 20 o 30 estampes. Per augmentar les possibilitats del tiratge es pot encerar la matriu. Com qualsevol gravat calcogràfic, l'estampació de la punta seca es fa entintant la planxa, netejant-la, col·locant un paper humit damunt d'ella i introduint-la en el tòrcul.
Artistes
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Punta seca |