Andrés de Orbe y Larreátegui: diferència entre les revisions
m Corregit: "fins la" |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
||
| Línia 45: | Línia 45: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* {{ref-publicació|cognom=Alcaraz Gómez|nom=José F|títol=Documentos. Felipe V y sus confesores jesuitas. El "cursus" episcopal de algunos personajes ilustres del reinado|publicació=Revista de Historia Moderna|exemplar=Num. 15|url=http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/4839/1/RHM_15_01.pdf|llengua=castellà|any=1995}} |
* {{ref-publicació|cognom=Alcaraz Gómez|nom=José F|títol=Documentos. Felipe V y sus confesores jesuitas. El "cursus" episcopal de algunos personajes ilustres del reinado|publicació=Revista de Historia Moderna|exemplar=Num. 15|url=http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/4839/1/RHM_15_01.pdf|llengua=castellà|any=1995}} |
||
* {{ref-llibre|cognom=Delmas|nom=Juan E|títol=Guia histórico-descriptiva del viajero en el señorío de Vizcaya|lloc=Bilbao|editorial=Imprenta y litografía de Juan E. Delmas|any=1864|url=http://books.google. |
* {{ref-llibre|cognom=Delmas|nom=Juan E|títol=Guia histórico-descriptiva del viajero en el señorío de Vizcaya|lloc=Bilbao|editorial=Imprenta y litografía de Juan E. Delmas|any=1864|url=http://books.google.cat/books?id=dtLsaEH2vSEC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|llengua=castellà}} |
||
* {{ref-llibre|cognom=Felices de la Fuente|nom=María del Mar|títol=La nobleza titulada en el reinado de Felipe V. Formas de acceso y caracterización|lloc=Almería|editorial=Universidad de Almería|any=2012|url=http://books.google. |
* {{ref-llibre|cognom=Felices de la Fuente|nom=María del Mar|títol=La nobleza titulada en el reinado de Felipe V. Formas de acceso y caracterización|lloc=Almería|editorial=Universidad de Almería|any=2012|url=http://books.google.cat/books?id=BIuwwQw8HJkC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|llengua=castellà}} |
||
* {{ref-llibre|cognom=Llorente|nom=Juan Antonio|títol=Historia crítica de la inquisición de España|lloc=Madrid|editorial=Imprenta del censor|any=1822|url=http://books.google. |
* {{ref-llibre|cognom=Llorente|nom=Juan Antonio|títol=Historia crítica de la inquisición de España|lloc=Madrid|editorial=Imprenta del censor|any=1822|url=http://books.google.cat/books?id=WToNAAAAYAAJ&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|llengua=castellà|volum=Tom IX}} |
||
{{ORDENA:Orbre Y Larreategui, Andres De}} |
{{ORDENA:Orbre Y Larreategui, Andres De}} |
||
{{Inicia taula}} |
{{Inicia taula}} |
||
Revisió del 11:10, 28 gen 2015
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 març 1672 Ermua |
| Mort | 4 agost 1740 (68 anys) Madrid |
 Arquebisbe de València | |
| 18 abril 1725 – 26 gener 1738 ← Antoni Folch de Cardona – Andrés Mayoral Alonso de Mella → Diòcesi: arquebisbat de València | |
 Bisbe de Barcelona | |
| 16 desembre 1720 – ← Diego de Astorga i Céspedes – Bernardo Jiménez Cascante → Diòcesi: bisbat de Barcelona | |
 Inquisidor general d'Espanya | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic (1718–) |
| Consagració | Diego de Astorga i Céspedes |
.jpg) | |
Andrés de Orbe y Larreátegui (Ermua, 1672- Madrid, 4 d'agost de 1740)[1] va ser un religiós espanyol. Bisbe de Barcelona, arquebisbe de València, president del Consell de Castella i inquisidor general.[2]
De família d'origen basc i d'ascendència noble. Va ser col·legial del Colegio Mayor de Santa Cruz de Valladolid, es va llicenciar en dret a la Universitat de Salamanca. En els seus primers anys va ser fiscal de la Inquisició a Sevilla i inquisidor encarregat dels processos judaïtzants a Conca.[3]
El 1720 és promogut al bisbat de Barcelona, gràcies al confessor reial Guillermo Daubenton, que el va proposar al rei quan la Cambra de Castella ja havia prés decisió de nomenar a Orbe. El 1725 abandona el càrrec diocesà per ocupar l'arquebisbat de València, també amb el suport d'un altre confessor reial, Gabriel Bermúdez. El 1736 renúncia al càrrec perquè no podia compaginar-lo amb les feines que duia a terme a la cort. Entre aquestes feines es troba el càrrec de governador del Consell de Castella, entre 1727 i 1733, any en què és ascendit a inquisidor general.[3]
Orbe serà inquisidor general d'Espanya fins a la seva mort el 1744. Durant el seu mandat, segons Juan Antonio Llorente, la francmaçoneria s'introdueix a les colònies espanyoles a Amèrica, contra la qual el papa Climent XII promulga una butlla el 28 d'abril de 1738. El 1739 la inquisició de Sicília esdevenia independent de la d'Espanya.[1]
Va ser enterrat a l'església de Sant Jaume apòstol d'Ermua, vila natal d'Orbe.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Llorente, 1822, p. 109.
- ↑ Alcaraz Gómez, 1995, p. 16-17.
- ↑ 3,0 3,1 Felices de la Fuente, 2012, p. 340-341.
- ↑ Delmas, 1864, p. 259.
Bibliografia
- Alcaraz Gómez, José F «Documentos. Felipe V y sus confesores jesuitas. El "cursus" episcopal de algunos personajes ilustres del reinado» (en castellà). Revista de Historia Moderna, Num. 15, 1995.
- Delmas, Juan E. Guia histórico-descriptiva del viajero en el señorío de Vizcaya (en castellà). Bilbao: Imprenta y litografía de Juan E. Delmas, 1864.
- Felices de la Fuente, María del Mar. La nobleza titulada en el reinado de Felipe V. Formas de acceso y caracterización (en castellà). Almería: Universidad de Almería, 2012.
- Llorente, Juan Antonio. Historia crítica de la inquisición de España (en castellà). Tom IX. Madrid: Imprenta del censor, 1822.
| Precedit per: Diego de Astorga y Céspedes |
Bisbe de Barcelona 1720 - 1725 |
Succeït per: Bernardo Ximénez de Cascante |
| Precedit per: Antoni Folch de Cardona |
Arquebisbe de València 1725 - 1736 |
Succeït per: Andrés Mayoral Alonso de Mella |
| Precedit per: Pascual de Villacampa y Pueyo |
President del Consell de Castella 1727 - 1733 |
Succeït per: Gaspar de Molina y Oviedo |
| Precedit per: Juan de Camargo y Angulo |
Inquisidor general d'Espanya 1733 - 1744 |
Succeït per: Manuel Isidro Manrique de Lara
|