Bé Giffen: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Bot: Traient 30 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q242677
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Línia 1: Línia 1:
Un '''Bé de Giffen'''<ref>{{citar llibre |cognom=Montoro Pons |nom=Juan de Dios |cognom=Puchades Navarro |nom=Miguel |títol=Fonaments d'economia política: Una introducció per a no economistes |url=http://books.google.es/books?id=wkIDDuBkYv4C&pg=PA95&dq=bens+de+giffen&hl=ca&sa=X&ei=ftHlUODbI8ek0QXHwICIAg&ved=0CDsQ6AEwAQ#v=onepage&q=bens%20de%20giffen&f=false |editorial=Universitat de València |data=2005 |pàgines=p.95 |isbn=843706290X}}</ref> és un producte que posseïx una corba de [[demanda]] amb pendent positiu. Això significa que a mesura que el preu del bé augmenta, els consumidors desitjaran adquirir una major quantitat de dita bé, i quan el preu d'aquests béns comenci a descendir, voldran adquirir una quantitat cada vegada menor del mateix. Es pot discutir l'existència d'aquests béns en el món real, però hi ha un model econòmic que explica com una cosa així pot existir. Aquests béns reben el seu nom de [[Robert Giffen]], al que atribuïx aquesta idea [[Alfred Marshall]] en el seu llibre ''Principles of Economics''.<ref name="Marshall2010">{{ref-llibre|autor=Alfred Marshall|títol=Principles of Economics|url=http://books.google.es/books?id=DGm74h_JyWcC&printsec=frontcover&dq=Principles+of+Economics&source=bl&ots=846MEUErYv&sig=UuxQ0CCp7c2HVweVvwqHunXReAE&hl=ca&sa=X&ei=a-0YUMLRE-zY0QXsyYHQDQ&ved=0CD8Q6AEwAg#v=onepage&q=Principles%20of%20Economics&f=false|consulta=1/8/2012|data=30/4/2010|editorial=Cosimo, Inc.|isbn=978-1-60520-800-8}}</ref>
Un '''Bé de Giffen'''<ref>{{citar llibre |cognom=Montoro Pons |nom=Juan de Dios |cognom=Puchades Navarro |nom=Miguel |títol=Fonaments d'economia política: Una introducció per a no economistes |url=http://books.google.cat/books?id=wkIDDuBkYv4C&pg=PA95&dq=bens+de+giffen&hl=ca&sa=X&ei=ftHlUODbI8ek0QXHwICIAg&ved=0CDsQ6AEwAQ#v=onepage&q=bens%20de%20giffen&f=false |editorial=Universitat de València |data=2005 |pàgines=p.95 |isbn=843706290X}}</ref> és un producte que posseïx una corba de [[demanda]] amb pendent positiu. Això significa que a mesura que el preu del bé augmenta, els consumidors desitjaran adquirir una major quantitat de dita bé, i quan el preu d'aquests béns comenci a descendir, voldran adquirir una quantitat cada vegada menor del mateix. Es pot discutir l'existència d'aquests béns en el món real, però hi ha un model econòmic que explica com una cosa així pot existir. Aquests béns reben el seu nom de [[Robert Giffen]], al que atribuïx aquesta idea [[Alfred Marshall]] en el seu llibre ''Principles of Economics''.<ref name="Marshall2010">{{ref-llibre|autor=Alfred Marshall|títol=Principles of Economics|url=http://books.google.cat/books?id=DGm74h_JyWcC&printsec=frontcover&dq=Principles+of+Economics&source=bl&ots=846MEUErYv&sig=UuxQ0CCp7c2HVweVvwqHunXReAE&hl=ca&sa=X&ei=a-0YUMLRE-zY0QXsyYHQDQ&ved=0CD8Q6AEwAg#v=onepage&q=Principles%20of%20Economics&f=false|consulta=1/8/2012|data=30/4/2010|editorial=Cosimo, Inc.|isbn=978-1-60520-800-8}}</ref>


Per a la majoria dels productes, l'[[elasticitat preu-demanda]] és negativa. En altres paraules, preu i [[demanda (economia)|demanda]] es mouen en direcció contrària; si el preu puja, la quantitat demanada baixa, i a l'inrevés. Els béns de Giffen són una excepció a això. La seva elasticitat preu-demanda és positiva. Quan el preu puja la demanda augmenta, i al revés. Per a ser un veritable bé Giffen, el preu ha de ser l'única cosa que canviï per a obtenir una variació en la quantitat demandada, quedant els béns de luxe al marge. L'exemple clàssic de Marshall és el bé inferior dels aliments bàsics, la demanda dels quals ve definida per la pobresa que fa als seus consumidors no poder consumir menjar de millor qualitat. Segons augmenta el preu dels aliments bàsics, els consumidors no es poden permetre adquirir altres tipus d'aliments pel que han d'augmentar el seu consum d'aliments bàsics.<ref name="Menger2007">{{ref-llibre|autor=Carl Menger|títol=Principles of Economics|url=http://books.google.es/books?id=pFva23_vWzkC&printsec=frontcover&dq=Principles+of+Economics&source=bl&ots=i8JhiO6Vr4&sig=mffoCHzGl5gJ_ZofnDwNWTg2vQM&hl=ca&sa=X&ei=a-0YUMLRE-zY0QXsyYHQDQ&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=Principles%20of%20Economics&f=false|consulta=1/8/2012|any=2007|editorial=Ludwig von Mises Institute|isbn=978-1-933550-12-1}}</ref><ref name="Mengerpr">[http://mises.org/Books/Mengerprinciples.pdf Mengerprinciples.pdf]</ref>
Per a la majoria dels productes, l'[[elasticitat preu-demanda]] és negativa. En altres paraules, preu i [[demanda (economia)|demanda]] es mouen en direcció contrària; si el preu puja, la quantitat demanada baixa, i a l'inrevés. Els béns de Giffen són una excepció a això. La seva elasticitat preu-demanda és positiva. Quan el preu puja la demanda augmenta, i al revés. Per a ser un veritable bé Giffen, el preu ha de ser l'única cosa que canviï per a obtenir una variació en la quantitat demandada, quedant els béns de luxe al marge. L'exemple clàssic de Marshall és el bé inferior dels aliments bàsics, la demanda dels quals ve definida per la pobresa que fa als seus consumidors no poder consumir menjar de millor qualitat. Segons augmenta el preu dels aliments bàsics, els consumidors no es poden permetre adquirir altres tipus d'aliments pel que han d'augmentar el seu consum d'aliments bàsics.<ref name="Menger2007">{{ref-llibre|autor=Carl Menger|títol=Principles of Economics|url=http://books.google.cat/books?id=pFva23_vWzkC&printsec=frontcover&dq=Principles+of+Economics&source=bl&ots=i8JhiO6Vr4&sig=mffoCHzGl5gJ_ZofnDwNWTg2vQM&hl=ca&sa=X&ei=a-0YUMLRE-zY0QXsyYHQDQ&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=Principles%20of%20Economics&f=false|consulta=1/8/2012|any=2007|editorial=Ludwig von Mises Institute|isbn=978-1-933550-12-1}}</ref><ref name="Mengerpr">[http://mises.org/Books/Mengerprinciples.pdf Mengerprinciples.pdf]</ref>


== Referències==
== Referències==

Revisió del 17:18, 28 gen 2015

Un Bé de Giffen[1] és un producte que posseïx una corba de demanda amb pendent positiu. Això significa que a mesura que el preu del bé augmenta, els consumidors desitjaran adquirir una major quantitat de dita bé, i quan el preu d'aquests béns comenci a descendir, voldran adquirir una quantitat cada vegada menor del mateix. Es pot discutir l'existència d'aquests béns en el món real, però hi ha un model econòmic que explica com una cosa així pot existir. Aquests béns reben el seu nom de Robert Giffen, al que atribuïx aquesta idea Alfred Marshall en el seu llibre Principles of Economics.[2]

Per a la majoria dels productes, l'elasticitat preu-demanda és negativa. En altres paraules, preu i demanda es mouen en direcció contrària; si el preu puja, la quantitat demanada baixa, i a l'inrevés. Els béns de Giffen són una excepció a això. La seva elasticitat preu-demanda és positiva. Quan el preu puja la demanda augmenta, i al revés. Per a ser un veritable bé Giffen, el preu ha de ser l'única cosa que canviï per a obtenir una variació en la quantitat demandada, quedant els béns de luxe al marge. L'exemple clàssic de Marshall és el bé inferior dels aliments bàsics, la demanda dels quals ve definida per la pobresa que fa als seus consumidors no poder consumir menjar de millor qualitat. Segons augmenta el preu dels aliments bàsics, els consumidors no es poden permetre adquirir altres tipus d'aliments pel que han d'augmentar el seu consum d'aliments bàsics.[3][4]

Referències

  1. ↑ Puchades Navarro, Miguel. Fonaments d'economia política: Una introducció per a no economistes. Universitat de València, 2005, p.95. ISBN 843706290X. 
  2. ↑ Alfred Marshall. Principles of Economics. Cosimo, Inc., 30/4/2010. ISBN 978-1-60520-800-8 [Consulta: 1r agost 2012]. 
  3. ↑ Carl Menger. Principles of Economics. Ludwig von Mises Institute, 2007. ISBN 978-1-933550-12-1 [Consulta: 1r agost 2012]. 
  4. ↑ Mengerprinciples.pdf

Bibliografia

  • DeGrandpre, R. J.; Bickel, W. K.; Rizvi, S. A. «Effects of income on drug choice in humans» (en anglès). Journal of the Experimental Analysis of Behavior, 59, 1993, p.483-500. DOI: 10.1901/jeab.1993.59-483.
  • Abramsky, Sasha. Running on fumis (en anglès), 17 d'octubre de 2005, p.15-19. 
  • Jensen, Robert; Miller, Nolan. Giffen Behavior: Theory and Evidence (en anglès). KSG Faculty Research Working Paper RWP07-030, 2007. 
  • Baruch, Schmuel; Kannai, Yakar. Inferior Goods, Giffen Goods, and shochu (en anglès), 2001. 
  • Bopp, Anthony «The Demand for Kerosene: a Modern Giffen Good» (en anglès). Applied Economics, 15, 1983, p.459 -467. DOI: 10.1080/00036848300000017.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bé_Giffen&oldid=14773379»