Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla: diferència entre les revisions
m Corregit: ref> Al [[1058 > ref> El [[1058 |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
==Política interior== |
==Política interior== |
||
Succeí el seu pare [[Mujàhid ibn Abd-Al·lah]] en contra de l'oposició del seu germà Hassan. Prengué el títol honorífic d'''Iqbal-ad-Dawla'' ("prosperitat de la dinastia") però perdé la sobirania sobre els seus territoris a mans del rei [[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]] de la [[Taifa de Saragossa|taifa de Saraqusta]], quan aquest es presentà davant de [[Dénia|Dàniya]] amb un notable exèrcit en [[1076]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Maíllo Salgado |nom=Felipe |títol=Vocabulario de historia árabe e islámica |url=http://books.google. |
Succeí el seu pare [[Mujàhid ibn Abd-Al·lah]] en contra de l'oposició del seu germà Hassan. Prengué el títol honorífic d'''Iqbal-ad-Dawla'' ("prosperitat de la dinastia") però perdé la sobirania sobre els seus territoris a mans del rei [[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]] de la [[Taifa de Saragossa|taifa de Saraqusta]], quan aquest es presentà davant de [[Dénia|Dàniya]] amb un notable exèrcit en [[1076]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Maíllo Salgado |nom=Felipe |títol=Vocabulario de historia árabe e islámica |url=http://books.google.cat/books?id=GeEFiIVx454C&pg=PA305&dq=Iqbal-ad-Dawla+1075+denia&hl=ca&sa=X&ei=SSznUI_LHoqRhQf5z4DIBA&ved=0CDYQ6AEwAA#v=onepage&q=Iqbal-ad-Dawla%201075%20denia&f=false |llengua=castellà |editorial=Ediciones AKAL |data=2007 |pàgines=p.935 |isbn=8446005875}}</ref> Acabà casant-se amb una de les seves filles. |
||
Arran d'aquests fets, el [[valí]] de [[Mayurqa]] [[Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab]] allotjà la família del rei destronat i actuà de manera independent fins que l'any [[1087]] es proclamà [[emir]] i convertí Mayurqa en [[Emirat de Mayūrqa|una taifa]].<ref>{{GEM|18|270|Abd Allah al-Murtada ibn Aglab}}</ref> |
Arran d'aquests fets, el [[valí]] de [[Mayurqa]] [[Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab]] allotjà la família del rei destronat i actuà de manera independent fins que l'any [[1087]] es proclamà [[emir]] i convertí Mayurqa en [[Emirat de Mayūrqa|una taifa]].<ref>{{GEM|18|270|Abd Allah al-Murtada ibn Aglab}}</ref> |
||
==Política exterior== |
==Política exterior== |
||
[[Bernat I de Claramunt]] fou enviat per la comtessa [[Almodis de la Marca]] a la cort d'Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla vers el 1045.<ref name=capellades>{{Ref-llibre |cognom=Busquets i Molas |nom=Esteve |títol=Història de Capellades |url=http://books.google. |
[[Bernat I de Claramunt]] fou enviat per la comtessa [[Almodis de la Marca]] a la cort d'Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla vers el 1045.<ref name=capellades>{{Ref-llibre |cognom=Busquets i Molas |nom=Esteve |títol=Història de Capellades |url=http://books.google.cat/books?id=btkqAQAAMAAJ&q=claramunt+barbastre+1064&dq=claramunt+barbastre+1064&hl=ca&sa=X&ei=mCYHUteXL-SP7AbmloGQDQ&ved=0CEEQ6AEwAg |llengua= |editorial=Ed. promoguda per un Grup de Capelladins sota el Patronatge de l'Ajuntament |data=1972 |pàgines= |isbn=}}</ref> |
||
El [[1058]] signà un conveni amb el [[bisbat de Barcelona]] pel qual es comprometia a protegir els cristians mossàrabs de la [[Taifa de Dénia|taifa de Dàniya]] i reconeixia la jurisdicció del bisbat barceloní sobre les esglésies del seu regne, tant dels territoris peninsulars com dels territoris insulars de Mayūrqa, a canvi de reconeixement cristià de la seva sobirania sobre aquests territoris.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Tarradell |nom=Miquel |títol=Història del País Valencià |url=http://books.google. |
El [[1058]] signà un conveni amb el [[bisbat de Barcelona]] pel qual es comprometia a protegir els cristians mossàrabs de la [[Taifa de Dénia|taifa de Dàniya]] i reconeixia la jurisdicció del bisbat barceloní sobre les esglésies del seu regne, tant dels territoris peninsulars com dels territoris insulars de Mayūrqa, a canvi de reconeixement cristià de la seva sobirania sobre aquests territoris.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Tarradell |nom=Miquel |títol=Història del País Valencià |url=http://books.google.cat/books?id=bPceAAAAMAAJ&q=Iqb%C4%81l+ad-Dawla+1058&dq=Iqb%C4%81l+ad-Dawla+1058&hl=ca&sa=X&ei=OEAUUomiEMT17AaB8IGICA&ved=0CEgQ6AEwAw |llengua= |editorial=Edicions 62 |data=1975 |pàgines=235 |isbn=8429711570}}</ref> Aquest conveni fou al·legat dos segles després quan, finalitzada la [[Croada contra Al-Mayûrqa]] (1229-1232) per part de [[Jaume I d'Aragó]], el [[bisbat de Barcelona]] reclamà la seva sobirania sobre les terres de Mallorca. |
||
==Referències== |
==Referències== |
||
Revisió del 18:04, 28 gen 2015
Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla (ʿAlī ibn Mujāhid Iqbāl ad-Dawla) (? - ?, segle XI) va ser emir de Dàniya entre els anys 1044 i 1076 de l'era cristiana.
Joventut
Durant una ràtzia contra Sardenya del seu pare el 1014 fou capturat i enviat a la cort de l'emperador Enric II, on fou educat en el cristianisme, però després de pagar el rescat deu anys més tard, retornà a l'islam.[1]
Política interior
Succeí el seu pare Mujàhid ibn Abd-Al·lah en contra de l'oposició del seu germà Hassan. Prengué el títol honorífic d'Iqbal-ad-Dawla ("prosperitat de la dinastia") però perdé la sobirania sobre els seus territoris a mans del rei Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir de la taifa de Saraqusta, quan aquest es presentà davant de Dàniya amb un notable exèrcit en 1076.[2] Acabà casant-se amb una de les seves filles.
Arran d'aquests fets, el valí de Mayurqa Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab allotjà la família del rei destronat i actuà de manera independent fins que l'any 1087 es proclamà emir i convertí Mayurqa en una taifa.[3]
Política exterior
Bernat I de Claramunt fou enviat per la comtessa Almodis de la Marca a la cort d'Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla vers el 1045.[4]
El 1058 signà un conveni amb el bisbat de Barcelona pel qual es comprometia a protegir els cristians mossàrabs de la taifa de Dàniya i reconeixia la jurisdicció del bisbat barceloní sobre les esglésies del seu regne, tant dels territoris peninsulars com dels territoris insulars de Mayūrqa, a canvi de reconeixement cristià de la seva sobirania sobre aquests territoris.[5] Aquest conveni fou al·legat dos segles després quan, finalitzada la Croada contra Al-Mayûrqa (1229-1232) per part de Jaume I d'Aragó, el bisbat de Barcelona reclamà la seva sobirania sobre les terres de Mallorca.
Referències
- ↑ (castellà) Vicente Coscollá, La Valencia musulmana, p.30
- ↑ Maíllo Salgado, Felipe. Vocabulario de historia árabe e islámica (en castellà). Ediciones AKAL, 2007, p.935. ISBN 8446005875.
- ↑ «Abd Allah al-Murtada ibn Aglab». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 18. Palma: Promomallorca, p. 270. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ Busquets i Molas, Esteve. Història de Capellades. Ed. promoguda per un Grup de Capelladins sota el Patronatge de l'Ajuntament, 1972.
- ↑ Tarradell, Miquel. Història del País Valencià. Edicions 62, 1975, p. 235. ISBN 8429711570.