Costura: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:PUK1894no45.jpg|right|200px|Dones fent costura a finals del segle XIX]]
[[Fitxer:PUK1894no45.jpg|right|200px|Dones fent costura a finals del segle XIX]]
La '''costura''' és el mètode pel qual s'uneixen dues o més [[tela|teles]] al perforar i entrellaçar un [[Fil tèxtil|fil]] a través d'elles, normalment amb ajuda d'una [[Agulla de cosir|agulla]]. També pot usar-se per unir [[cuir|pells]], [[lona]] o altres materials flexibles. El seu ús és gairebé universal entre les poblacions humanes i es remunta al [[paleolític]] (30.000 aC).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Leslie |nom=Catherine Amoroso |títol=Needlework Through History: An Encyclopedia |url=http://books.google.es/books?id=lEiGeSLKLjMC&pg=PA129&dq=ivory+needle+30000&hl=ca&sa=X&ei=LbWbT5KcLcODhQfH4-2CDw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=ivory%20needle%2030000&f=false |llengua=anglès |editorial=Greenwood Publishing Group |data=2007 |pàgines=p.129 |isbn=0313335486 }}</ref><ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.142|consulta=28 de novembre de 2014}}</ref>
La '''costura''' és el mètode pel qual s'uneixen dues o més [[tela|teles]] al perforar i entrellaçar un [[Fil tèxtil|fil]] a través d'elles, normalment amb ajuda d'una [[Agulla de cosir|agulla]]. També pot usar-se per unir [[cuir|pells]], [[lona]] o altres materials flexibles. El seu ús és gairebé universal entre les poblacions humanes i es remunta al [[paleolític]] (30.000 aC).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Leslie |nom=Catherine Amoroso |títol=Needlework Through History: An Encyclopedia |url=http://books.google.cat/books?id=lEiGeSLKLjMC&pg=PA129&dq=ivory+needle+30000&hl=ca&sa=X&ei=LbWbT5KcLcODhQfH4-2CDw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=ivory%20needle%2030000&f=false |llengua=anglès |editorial=Greenwood Publishing Group |data=2007 |pàgines=p.129 |isbn=0313335486 }}</ref><ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.142|consulta=28 de novembre de 2014}}</ref>


La costura és usada principalment per a produir roba i articles per a la casa, com ara [[cortines]], roba de llit, [[tapisseria]] i [[estovalles]]. La majoria de les costures en el món de la [[indústria]] són fetes amb [[màquina de cosir|màquines de cosir]]. Per confeccionar uns pantalons [[jeans]], per exemple són necessàries més de cinc màquines de cosir diferents. Algunes persones cusen roba per a si mateixes i per a la seva família. Més sovint les costures casolanes són per a reparacions com ara apedaçar una costura esquinçada o reemplaçar un botó perdut. Una persona que cus per viure és coneguda com a [[costurer]]a, modista o [[sastre]]. La costura "senzilla" es fa per raons funcionals: fer o apedaçar roba. La costura "ornamental" és principalment decorativa, i inclou tècniques com ara arrufat, niu d'abella (punt Smock), [[brodat]] i aplicacions. La costura és la base de moltes artesanies, com ara l'[[encoixinat]] i la [[labor de retalls]] (també coneguda amb l'anglicisme ''patchwork'').
La costura és usada principalment per a produir roba i articles per a la casa, com ara [[cortines]], roba de llit, [[tapisseria]] i [[estovalles]]. La majoria de les costures en el món de la [[indústria]] són fetes amb [[màquina de cosir|màquines de cosir]]. Per confeccionar uns pantalons [[jeans]], per exemple són necessàries més de cinc màquines de cosir diferents. Algunes persones cusen roba per a si mateixes i per a la seva família. Més sovint les costures casolanes són per a reparacions com ara apedaçar una costura esquinçada o reemplaçar un botó perdut. Una persona que cus per viure és coneguda com a [[costurer]]a, modista o [[sastre]]. La costura "senzilla" es fa per raons funcionals: fer o apedaçar roba. La costura "ornamental" és principalment decorativa, i inclou tècniques com ara arrufat, niu d'abella (punt Smock), [[brodat]] i aplicacions. La costura és la base de moltes artesanies, com ara l'[[encoixinat]] i la [[labor de retalls]] (també coneguda amb l'anglicisme ''patchwork'').

Revisió del 14:43, 29 gen 2015

Dones fent costura a finals del segle XIX
Dones fent costura a finals del segle XIX

La costura és el mètode pel qual s'uneixen dues o més teles al perforar i entrellaçar un fil a través d'elles, normalment amb ajuda d'una agulla. També pot usar-se per unir pells, lona o altres materials flexibles. El seu ús és gairebé universal entre les poblacions humanes i es remunta al paleolític (30.000 aC).[1][2]

La costura és usada principalment per a produir roba i articles per a la casa, com ara cortines, roba de llit, tapisseria i estovalles. La majoria de les costures en el món de la indústria són fetes amb màquines de cosir. Per confeccionar uns pantalons jeans, per exemple són necessàries més de cinc màquines de cosir diferents. Algunes persones cusen roba per a si mateixes i per a la seva família. Més sovint les costures casolanes són per a reparacions com ara apedaçar una costura esquinçada o reemplaçar un botó perdut. Una persona que cus per viure és coneguda com a costurera, modista o sastre. La costura "senzilla" es fa per raons funcionals: fer o apedaçar roba. La costura "ornamental" és principalment decorativa, i inclou tècniques com ara arrufat, niu d'abella (punt Smock), brodat i aplicacions. La costura és la base de moltes artesanies, com ara l'encoixinat i la labor de retalls (també coneguda amb l'anglicisme patchwork).

Vegeu també

Referències

  1. Leslie, Catherine Amoroso. Needlework Through History: An Encyclopedia (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2007, p.129. ISBN 0313335486. 
  2. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.142. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 28 novembre 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Costura