Accent circumflex: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m Robot posa títol a {{GEC|0219388|accent circumflex}}
Línia 1: Línia 1:
{{signes diacrítics}}
{{signes diacrítics}}


L''''accent circumflex''' (^) és un tipus de [[signe diacrític]]. Gràficament és la unió d'un [[accent agut]] i un [[accent greu]].<ref>{{GEC|0219388}}</ref> Els seus usos principals, traient els manlleus lingüístics, són:
L''''accent circumflex''' (^) és un tipus de [[signe diacrític]]. Gràficament és la unió d'un [[accent agut]] i un [[accent greu]].<ref>{{GEC|0219388|accent circumflex}}</ref> Els seus usos principals, traient els manlleus lingüístics, són:
* Canvi de to: Al [[grec antic]], el circumflex marcava una pujada i una baixada de [[toto (lingüística)|toen la mateixa vocal (d'aquí la seva forma i l'origen d'aquest signe).
* Canvi de to: Al [[grec antic]], el circumflex marcava una pujada i una baixada de [[toto (lingüística)|toen la mateixa vocal (d'aquí la seva forma i l'origen d'aquest signe).
* Marca d'elisió d'una [[lletra]]: En [[francès]], per exemple, marca de tant en tant una lletra que s'ha perdut. Va ser un ús dels tipògrafs, quan la tipografia es feia manualment i que hom feia economia de lletres no pronunciades com ja era de costum als manuscrits. Avui, només és qüestió d'[[ortografia arbitrària]], com a la paraula ''hôpital'', que ve d<nowiki>'</nowiki>''hospitalis''. L'ús francès no és gaire lògic: ''fait'', del llatí ''facet'' (fa) no pren circumflex, ''plaît'' de ''placet'' (plau) en pren un, tot i que les dues paraules tenen la mateixa etimologia. La darrera reforma ortogràfica va permetre, però no imposar, d'ometre el circumflex sobre la ''i'' i la ''u''; ans al contrari s'ha de mantenir sobre la ''a'', ''e'' i ''o'', com a certes regions, serveix per a indicar una vocal més llarga.
* Marca d'elisió d'una [[lletra]]: En [[francès]], per exemple, marca de tant en tant una lletra que s'ha perdut. Va ser un ús dels tipògrafs, quan la tipografia es feia manualment i que hom feia economia de lletres no pronunciades com ja era de costum als manuscrits. Avui, només és qüestió d'[[ortografia arbitrària]], com a la paraula ''hôpital'', que ve d<nowiki>'</nowiki>''hospitalis''. L'ús francès no és gaire lògic: ''fait'', del llatí ''facet'' (fa) no pren circumflex, ''plaît'' de ''placet'' (plau) en pren un, tot i que les dues paraules tenen la mateixa etimologia. La darrera reforma ortogràfica va permetre, però no imposar, d'ometre el circumflex sobre la ''i'' i la ''u''; ans al contrari s'ha de mantenir sobre la ''a'', ''e'' i ''o'', com a certes regions, serveix per a indicar una vocal més llarga.

Revisió del 01:45, 1 feb 2015

Signes diacrítics

accent

accent agut ( ´ )
accent agut doble ( ˝ )
accent greu ( ˋ )

breu ( ˘ )
circumflex ( ˆ )
anticircumflex / "hàtxek" ( ˇ )
trenc ( ¸ )
dièresi o trema ( ¨ )
punt volat ( · )

anunaasika / punt superior ( ˙ )
anusvaara / punt inferior (  ̣ )

croc / dấu hỏi (  ̉ )
màcron ( ˉ )
ogonek / "Croc polonés" ( ˛ )
anell / kroužek ( ˚ )
dàsia ( ʽ )
psili (  ʼ )
dièresi ( ¨ )

Signes de puntuació i tipogràfics emprats com a diacrítics:

apòstrof ( )
barra ( | )
dos punts ( : )
coma ( , )
guionet ( ˗ )
titlla ( ˜ )
titlo (  ҃ )

L'accent circumflex (^) és un tipus de signe diacrític. Gràficament és la unió d'un accent agut i un accent greu.[1] Els seus usos principals, traient els manlleus lingüístics, són:

  • Canvi de to: Al grec antic, el circumflex marcava una pujada i una baixada de [[toto (lingüística)|toen la mateixa vocal (d'aquí la seva forma i l'origen d'aquest signe).
  • Marca d'elisió d'una lletra: En francès, per exemple, marca de tant en tant una lletra que s'ha perdut. Va ser un ús dels tipògrafs, quan la tipografia es feia manualment i que hom feia economia de lletres no pronunciades com ja era de costum als manuscrits. Avui, només és qüestió d'ortografia arbitrària, com a la paraula hôpital, que ve d'hospitalis. L'ús francès no és gaire lògic: fait, del llatí facet (fa) no pren circumflex, plaît de placet (plau) en pren un, tot i que les dues paraules tenen la mateixa etimologia. La darrera reforma ortogràfica va permetre, però no imposar, d'ometre el circumflex sobre la i i la u; ans al contrari s'ha de mantenir sobre la a, e i o, com a certes regions, serveix per a indicar una vocal més llarga.
  • Distinció lèxica: Pot usar-se per diferenciar homònims, com per exemple al gaèlic
  • Quantitat: En alguns idiomes es pot utilitzar per marcar que una vocal era llarga (i normalment també oberta), com l'afrikaans.
  • Distinció de fonemes: Marca la pronunciació diferent de vocals o consonants que altrament coincidirien en la forma escrita, com passa en esperanto.
  • Tonicitat: Pot usar-se per senyalar la síl·laba tònica, com al portuguès (tot i que està en desús per la reforma ortogràfica).
  • Lletra doble: A l'edat mitjana era un dels signes per marcar la duplicació d'una lletra, juntament amb altres signes. Aquest ús era freqüent a Itàlia per marcar la doble i.

Referències