Francesc Xavier Llampilles: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m Robot posa títol a {{GEC|0037501|Francesc Xavier Llampilles}}
Línia 1: Línia 1:
'''Francesc Xavier Llampilles'''<ref name="GEC">{{GEC|0037501}}</ref> ([[Mataró]], [[1731]] – [[Sestri Levante]], [[Itàlia]], [[1810]]) fou un erudit i religiós [[jesuïta]]. Fill de Josep de Cerdà i Güell i d'Antònia de Cerdà i Llampilles, fou batejat com a '''Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà''',<ref name="GEC"/> si bé posteriorment va abandonar el cognom Cerdà pel de Llampilles. Conegut en castellà com a Francisco Javier Lampillas.
'''Francesc Xavier Llampilles'''<ref name="GEC">{{GEC|0037501|Francesc Xavier Llampilles}}</ref> ([[Mataró]], [[1731]] – [[Sestri Levante]], [[Itàlia]], [[1810]]) fou un erudit i religiós [[jesuïta]]. Fill de Josep de Cerdà i Güell i d'Antònia de Cerdà i Llampilles, fou batejat com a '''Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà''',<ref name="GEC"/> si bé posteriorment va abandonar el cognom Cerdà pel de Llampilles. Conegut en castellà com a Francisco Javier Lampillas.


Va pertànyer a la [[Companyia de Jesús]] i amb motiu de la seva expulsió d'Espanya per [[Carles III d'Espanya|Carles III]] va haver de residir a Itàlia, on va explicar [[teologia]] a [[Ferrara]]. Va combatre els erudits jesuïtes italians [[Girolamo Tiraboschi]] i [[Saverio Bettinelli]], que van culpar als espanyols per haver introduït a Itàlia el «mal gust literari», tot i que també refuta [[Pietro Napoli Signorelli]] i [[Francesco Saverio Quadrio]], motiu pel qual publica el seu ''Saggio storico-apologetico della Letteratura Spagnola'' (Gènova, 1778 – 1781, sis volums). Com que els dos primers el van replicar, va publicar les seves contrarèpliques en un setè volum de l'obra, publicat a Roma el 1781. L'escriptora il·lustrada i una de les primeres feministes espanyoles [[Josefa Amar y Borbón]] va traduir i publicar l'obra en la seva totalitat a Saragossa (1782 – 1789, set volums), amb el títol d{{'}}''Ensayo histórico-apologético de la literatura española contra las opiniones preocupadas de algunos escritores modernos italianos''.
Va pertànyer a la [[Companyia de Jesús]] i amb motiu de la seva expulsió d'Espanya per [[Carles III d'Espanya|Carles III]] va haver de residir a Itàlia, on va explicar [[teologia]] a [[Ferrara]]. Va combatre els erudits jesuïtes italians [[Girolamo Tiraboschi]] i [[Saverio Bettinelli]], que van culpar als espanyols per haver introduït a Itàlia el «mal gust literari», tot i que també refuta [[Pietro Napoli Signorelli]] i [[Francesco Saverio Quadrio]], motiu pel qual publica el seu ''Saggio storico-apologetico della Letteratura Spagnola'' (Gènova, 1778 – 1781, sis volums). Com que els dos primers el van replicar, va publicar les seves contrarèpliques en un setè volum de l'obra, publicat a Roma el 1781. L'escriptora il·lustrada i una de les primeres feministes espanyoles [[Josefa Amar y Borbón]] va traduir i publicar l'obra en la seva totalitat a Saragossa (1782 – 1789, set volums), amb el títol d{{'}}''Ensayo histórico-apologético de la literatura española contra las opiniones preocupadas de algunos escritores modernos italianos''.

Revisió del 23:51, 1 feb 2015

Francesc Xavier Llampilles[1] (Mataró, 1731Sestri Levante, Itàlia, 1810) fou un erudit i religiós jesuïta. Fill de Josep de Cerdà i Güell i d'Antònia de Cerdà i Llampilles, fou batejat com a Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà,[1] si bé posteriorment va abandonar el cognom Cerdà pel de Llampilles. Conegut en castellà com a Francisco Javier Lampillas.

Va pertànyer a la Companyia de Jesús i amb motiu de la seva expulsió d'Espanya per Carles III va haver de residir a Itàlia, on va explicar teologia a Ferrara. Va combatre els erudits jesuïtes italians Girolamo Tiraboschi i Saverio Bettinelli, que van culpar als espanyols per haver introduït a Itàlia el «mal gust literari», tot i que també refuta Pietro Napoli Signorelli i Francesco Saverio Quadrio, motiu pel qual publica el seu Saggio storico-apologetico della Letteratura Spagnola (Gènova, 1778 – 1781, sis volums). Com que els dos primers el van replicar, va publicar les seves contrarèpliques en un setè volum de l'obra, publicat a Roma el 1781. L'escriptora il·lustrada i una de les primeres feministes espanyoles Josefa Amar y Borbón va traduir i publicar l'obra en la seva totalitat a Saragossa (1782 – 1789, set volums), amb el títol d'Ensayo histórico-apologético de la literatura española contra las opiniones preocupadas de algunos escritores modernos italianos.

El llibre es divideix en dissertacions i és de contingut polèmic; dedica una gran part a la literatura hispanollatina. Es mostra independent de judici en elogiar la comèdia espanyola del Segle d'Or espanyol i en discutir la teoria de les tres unitats aristotèliques. Pedro Estala li va retreure atrevir-se a jutjar obres llatines com millors que les gregues sense conèixer el grec.

Referències