Llebre: diferència entre les revisions
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. |
m Paràmetre innecessari |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
| image_caption = ''Lepus europaeus'' |
| image_caption = ''Lepus europaeus'' |
||
| fossil_range = [[Miocè]] – recent |
| fossil_range = [[Miocè]] – recent |
||
| regnum = [[Animalia]] |
|||
| phylum = [[Chordata]] |
| phylum = [[Chordata]] |
||
| classis = [[Mammalia]] |
| classis = [[Mammalia]] |
Revisió del 15:52, 4 feb 2015
Lepus | |
---|---|
llebre de les neus | |
Dades | |
Font de | hare meat (en) |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Lagomorpha |
Família | Leporidae |
Gènere | Lepus Linnaeus, 1758 |
Les llebres (Lepus) són un gènere d'animals de l'ordre dels lagomorfs i dins la família dels lepòrids.
El gènere Lepus conté unes 30 espècies subdividides en subgenères
Tenen una distribució gairebé cosmopolita.
La característica morfològica distinctiva de les llebres (que les diferencia a ull nu dels conills) és la presència d'unes orelles grosses amb la punta negra a més de tenir el cos llarg i comprimit lateralment.
Els hàbits de vida dels lepòrids inclouen el ser animals vegetarians i nocturns. No fan llodrigueres o caus sota terra. Les cries neixen en nius superficials entre l'herba i ja molt desenvolupades, amb pèl i amb els ulls oberts al contrari que els conills. El petit de la llebre és el llebretó, llebretí o llebrau (Catalunya del Nord) i la farnaca (llebre jove).
Als Països Catalans és comuna l'espècie europea (Lepus europaeus) tot i que és en regressió.
Classificació
- Gènere Lepus
- Subgènere Macrotolagus
- Subgènere Poecilolagus
- Subgènere Lepus
- Subgènere Proeulagus
- Subgènere Eulagos
- Subgènere Sabanalagus
- Subgènere Indolagus
- Subgènere Sinolagus
- Subgènere Tarimolagus
- Subgènere incertae sedis
En la cultura popular
En les representacions catòliques de l'edat mitjana, la llebre encarnava el mal per la seva fertilitat.[1]
Referències
- ↑ «Interpretació dels capitells romànics». Romànic Obert. [Consulta: 11 gener 2014].