Amàsia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
suprimit referència errònia
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 1: Línia 1:
'''Amasia''' és el nom provisional del possible [[supercontinent]] futur que podria ser format per la fusió d'[[Àsia]][[Àsia|<nowiki/>]] i [[Amèrica del Nord|Amèrica del Nord.]]<ref>{{cite news|author=Bowdler, Neil|title=America and Eurasia 'to meet at north pole'|work=BBC News|date=2012-02-08|url=http://www.bbc.co.uk/news/science-environment-16934181 | accessdate=2012-02-08 }}</ref> Aquesta predicció es basa majoritàriament en el fet que la [[Placa pacífica|placa tectònica pacífica]][[Placa pacífica|<nowiki/>]] es troba immersa en un procés de [[subducció ]]<nowiki/>sota [[Euràsia]] i [[Amèrica del Nord]], el qual, en cas de continua indefinidad, causaria el tancament de l'[[Oceà Pacífic]][[Oceà Pacífic|<nowiki/>]].<ref>Wilkins, Alasdair. "[http://io9.com/5744636/a-geological-history-of-supercontinents-on-planet-earth A Geological History of Supercontinents on Planet Earth]" at ''io9''. 27 Jan 2011. Accessed 22 July 2014.</ref> Mentrestant, a causa de la [[dorsal oceànica]][[Dorsal oceànica|<nowiki/>]] de l'[[Atlàntic]][[Atlàntic|<nowiki/>]], Amèrica del Nord seria empesa cap a l'oest. D'aquesta manera, es prediu que l'Atlàntic serà, a algun punt en el futur, més gran que l'Oceà Pacífic. En [[Sibèria]], la frontera entre les plaques eurasiàtica i nord-americana ha onària romés estacionària des de fa milions d'anys. La combinació d'aquests factors causaria l'esmentada unió d'Amèrica del Nord amb Àsia. Un estudi de febrer 2012 pronosticà que Amàsia es formaria sobre el [[Pol Nord]][[Pol Nord|<nowiki/>]], d'aquí a entre 50 i 200 milions d'anys.<ref>Smith Kerri, [http://www.nature.com/news/supercontinent-amasia-to-take-north-pole-position-1.9996 Supercontinent Amasia to take North Pole Position], Nature.com, 8 Feb 2012</ref>
'''Amasia''' és el nom provisional del possible [[supercontinent]] futur que podria ser format per la fusió d'[[Àsia]][[Àsia|<nowiki/>]] i [[Amèrica del Nord|Amèrica del Nord.]]<ref>{{ref-notícia|autor=Bowdler, Neil|títol=America and Eurasia 'to meet at north pole'|obra=BBC News|data=2012-02-08|url=http://www.bbc.co.uk/news/science-environment-16934181 |consulta=2012-02-08 }}</ref> Aquesta predicció es basa majoritàriament en el fet que la [[Placa pacífica|placa tectònica pacífica]][[Placa pacífica|<nowiki/>]] es troba immersa en un procés de [[subducció ]]<nowiki/>sota [[Euràsia]] i [[Amèrica del Nord]], el qual, en cas de continua indefinidad, causaria el tancament de l'[[Oceà Pacífic]][[Oceà Pacífic|<nowiki/>]].<ref>Wilkins, Alasdair. "[http://io9.com/5744636/a-geological-history-of-supercontinents-on-planet-earth A Geological History of Supercontinents on Planet Earth]" at ''io9''. 27 Jan 2011. Accessed 22 July 2014.</ref> Mentrestant, a causa de la [[dorsal oceànica]][[Dorsal oceànica|<nowiki/>]] de l'[[Atlàntic]][[Atlàntic|<nowiki/>]], Amèrica del Nord seria empesa cap a l'oest. D'aquesta manera, es prediu que l'Atlàntic serà, a algun punt en el futur, més gran que l'Oceà Pacífic. En [[Sibèria]], la frontera entre les plaques eurasiàtica i nord-americana ha onària romés estacionària des de fa milions d'anys. La combinació d'aquests factors causaria l'esmentada unió d'Amèrica del Nord amb Àsia. Un estudi de febrer 2012 pronosticà que Amàsia es formaria sobre el [[Pol Nord]][[Pol Nord|<nowiki/>]], d'aquí a entre 50 i 200 milions d'anys.<ref>Smith Kerri, [http://www.nature.com/news/supercontinent-amasia-to-take-north-pole-position-1.9996 Supercontinent Amasia to take North Pole Position], Nature.com, 8 Feb 2012</ref>


== Escenaris alternatius ==
== Escenaris alternatius ==
El paleogeòleg Ronald Blakey ha descrit els pròxims 15 a 100 milions d'anys de desenvolupament tectònic com a força previsible,<ref name="achyblakeyheart">Manaugh, Geoff &&nbsp;al. [http://www.theatlantic.com/technology/archive/2013/09/what-did-the-continents-look-like-millions-of-years-ago/279892/ "What Did the Continents Look Like Millions of Years Ago?"] in ''The Atlantic'' online. 23 Sept 2013. Accessed 22 July 2014.</ref>però no es preveu la formació de cap supercontinent durant aquest temps. Més enllà, adverteix que el registre geològic és ple de canvis inesperats en l'activitat tectònica que fa les projeccions més llunyanes "molt, molt especulatives". A més de Amasia, almenys dos altres supercontinents hipotètics —la ''[[Pangaea Ultima]]'' de Christopher Scotese i la [[Novopangea]] de Roy Livermore han estat proposats.<ref name="NewSci">{{cite news|author=Williams, Caroline; Ted Nield |title=Pangaea, the comeback|work=NewScientist|date=20 October 2007|url=http://www.science.org.au/nova/newscientist/104ns_011.htm | accessdate=28 September 2009 }}</ref>
El paleogeòleg Ronald Blakey ha descrit els pròxims 15 a 100 milions d'anys de desenvolupament tectònic com a força previsible,<ref name="achyblakeyheart">Manaugh, Geoff &&nbsp;al. [http://www.theatlantic.com/technology/archive/2013/09/what-did-the-continents-look-like-millions-of-years-ago/279892/ "What Did the Continents Look Like Millions of Years Ago?"] in ''The Atlantic'' online. 23 Sept 2013. Accessed 22 July 2014.</ref>però no es preveu la formació de cap supercontinent durant aquest temps. Més enllà, adverteix que el registre geològic és ple de canvis inesperats en l'activitat tectònica que fa les projeccions més llunyanes "molt, molt especulatives". A més de Amasia, almenys dos altres supercontinents hipotètics —la ''[[Pangaea Ultima]]'' de Christopher Scotese i la [[Novopangea]] de Roy Livermore han estat proposats.<ref name="NewSci">{{ref-notícia|autor=Williams, Caroline; Ted Nield |títol=Pangaea, the comeback|obra=NewScientist|data= 20 octubre 2007|url=http://www.science.org.au/nova/newscientist/104ns_011.htm |consulta= 28 setembre 2009 }}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 21:04, 14 feb 2015

Amasia és el nom provisional del possible supercontinent futur que podria ser format per la fusió d'Àsia i Amèrica del Nord.[1] Aquesta predicció es basa majoritàriament en el fet que la placa tectònica pacífica es troba immersa en un procés de subducció sota Euràsia i Amèrica del Nord, el qual, en cas de continua indefinidad, causaria el tancament de l'Oceà Pacífic.[2] Mentrestant, a causa de la dorsal oceànica de l'Atlàntic, Amèrica del Nord seria empesa cap a l'oest. D'aquesta manera, es prediu que l'Atlàntic serà, a algun punt en el futur, més gran que l'Oceà Pacífic. En Sibèria, la frontera entre les plaques eurasiàtica i nord-americana ha onària romés estacionària des de fa milions d'anys. La combinació d'aquests factors causaria l'esmentada unió d'Amèrica del Nord amb Àsia. Un estudi de febrer 2012 pronosticà que Amàsia es formaria sobre el Pol Nord, d'aquí a entre 50 i 200 milions d'anys.[3]

Escenaris alternatius

El paleogeòleg Ronald Blakey ha descrit els pròxims 15 a 100 milions d'anys de desenvolupament tectònic com a força previsible,[4]però no es preveu la formació de cap supercontinent durant aquest temps. Més enllà, adverteix que el registre geològic és ple de canvis inesperats en l'activitat tectònica que fa les projeccions més llunyanes "molt, molt especulatives". A més de Amasia, almenys dos altres supercontinents hipotètics —la Pangaea Ultima de Christopher Scotese i la Novopangea de Roy Livermore han estat proposats.[5]

Referències

  1. ↑ Bowdler, Neil «America and Eurasia 'to meet at north pole'». BBC News, 08-02-2012 [Consulta: 8 febrer 2012].
  2. ↑ Wilkins, Alasdair. "A Geological History of Supercontinents on Planet Earth" at io9. 27 Jan 2011. Accessed 22 July 2014.
  3. ↑ Smith Kerri, Supercontinent Amasia to take North Pole Position, Nature.com, 8 Feb 2012
  4. ↑ Manaugh, Geoff & al. "What Did the Continents Look Like Millions of Years Ago?" in The Atlantic online. 23 Sept 2013. Accessed 22 July 2014.
  5. ↑ Williams, Caroline; Ted Nield «Pangaea, the comeback». NewScientist, 20-10-2007 [Consulta: 28 setembre 2009].

Bibliografia addicional

  • Nield, Ted, Supercontinent: Ten Billion Years in the Life of Our Planet, Harvard University Press, 2009, ISBN 978-0674032453
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Amàsia&oldid=14854109»