Figuera: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
| Línia 33: | Línia 33: | ||
Arbre molt rústec i resistent a la [[secada]] i a la [[salinitat]]. Accepta terres calcàries i lleugerament àcides i també amb poca fondària, però els millors rendiments resulten amb sòls amb bona capacitat d'emmagatzemar aigua. Sovint es troba com exemplar aïllat sense estar en forma de plantacions ordenades. Les figues tenen prou temperatura per madurar bé fins a la part inferior de la [[muntanya mitjana]]. Aprofita molt bé les pluges de tardor típiques del [[clima mediterrani]]. En regadiu es planten en marcs més amples que la resta de fruiters per la gran amplada que té la capçada. |
Arbre molt rústec i resistent a la [[secada]] i a la [[salinitat]]. Accepta terres calcàries i lleugerament àcides i també amb poca fondària, però els millors rendiments resulten amb sòls amb bona capacitat d'emmagatzemar aigua. Sovint es troba com exemplar aïllat sense estar en forma de plantacions ordenades. Les figues tenen prou temperatura per madurar bé fins a la part inferior de la [[muntanya mitjana]]. Aprofita molt bé les pluges de tardor típiques del [[clima mediterrani]]. En regadiu es planten en marcs més amples que la resta de fruiters per la gran amplada que té la capçada. |
||
Fa molta ombra i moltes [[mala herba|males herbes]] no poden prosperar sota la figuera. Necessita un adobat equilibrat en nitrogen, fósfor i potassa. La collita s'ha de fer amb compte, les branques són fràgils i el fruit és tou i molt fàcilment s'esquinça, per fer la collita es necessita molta mà d'obra. Per collir els fruits que es fan a la part exterior de les branques a una alçada inaccessible, es fa servir el [[ |
Fa molta ombra i moltes [[mala herba|males herbes]] no poden prosperar sota la figuera. Necessita un adobat equilibrat en nitrogen, fósfor i potassa. La collita s'ha de fer amb compte, les branques són fràgils i el fruit és tou i molt fàcilment s'esquinça, per fer la collita es necessita molta mà d'obra. Per collir els fruits que es fan a la part exterior de les branques a una alçada inaccessible, es fa servir el [[cóp]], utilització curiosa i minoritària de la canya, sense haver de pujar a dalt de l'arbre.<ref>{{ref-web|url=http://www.galgoni.com/Albaida/FiguesAlbaida.php#C2013|consulta=26 gener 2015|títol=Aproximació a les varietats de figuera de la Vall d'Albaida. Cóp|editor=Galgoni.com|autor=Julià Bordera Calatayud}}</ref> Els ocells es mengen i espatllen moltes figues. |
||
[[Fitxer:Feige-Schnitt.jpg|thumb|left|Figa partida per la meitat]] |
[[Fitxer:Feige-Schnitt.jpg|thumb|left|Figa partida per la meitat]] |
||
Revisió del 22:28, 18 feb 2015
Ficus carica  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | figa, figaflor, ficina, suc de figa, llavor de figa, oli de figa i common fig wood (en)  |
| Planta | |
| Tipus de fruit | núcula |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 63527 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Moraceae |
| Gènere | Ficus |
| Espècie | Ficus carica L., 1753 |
La figuera (Ficus carica) és l'arbre que fa les figues.
Descripció botànica
Arbre de fulla caduca del gènere Ficus que compta amb més de 1.000 espècies, principalment a les regions càlides i intertropicals.
Ficus carica és l'única espècie del gènere Ficus que es troba en estat silvestre a Europa.
La figuera és monoica en els individus silvestres que s'anomenen cabrafiguera. És planta dioica en les races conreades. De 5 a 10 metres d'alçada, de capçada ampla, fa una flaire característica, amb un làtex, escorça grisenca, fulles palmatipartides o de forma variable (les fulles exteriors són més grosses i més simètriques que les interiors). Floreix del febrer a l'abril amb flors unisexuals reunides en gran nombre dins un receptacle piriforme, carnós anomenat en termes botànics siconi (la figa). La figa madura durant l'agost, setembre i octubre. Alguns tipus de figueres, anomenades bíferes fan també un fruit anomenat figaflor o bacora a finals de juny.
Conreu
Arbre molt rústec i resistent a la secada i a la salinitat. Accepta terres calcàries i lleugerament àcides i també amb poca fondària, però els millors rendiments resulten amb sòls amb bona capacitat d'emmagatzemar aigua. Sovint es troba com exemplar aïllat sense estar en forma de plantacions ordenades. Les figues tenen prou temperatura per madurar bé fins a la part inferior de la muntanya mitjana. Aprofita molt bé les pluges de tardor típiques del clima mediterrani. En regadiu es planten en marcs més amples que la resta de fruiters per la gran amplada que té la capçada.
Fa molta ombra i moltes males herbes no poden prosperar sota la figuera. Necessita un adobat equilibrat en nitrogen, fósfor i potassa. La collita s'ha de fer amb compte, les branques són fràgils i el fruit és tou i molt fàcilment s'esquinça, per fer la collita es necessita molta mà d'obra. Per collir els fruits que es fan a la part exterior de les branques a una alçada inaccessible, es fa servir el cóp, utilització curiosa i minoritària de la canya, sense haver de pujar a dalt de l'arbre.[1] Els ocells es mengen i espatllen moltes figues.
Als Països Catalans era tradicionalment un dels conreus principals però actualment és un conreu en regressió, malgrat domina encara en gran part del paisatge de la Mallorca septentrional i es troben figueres arreu de la resta del territori.
Enllaços externs
- Fitxa del Ficus carica a l'USDA (anglès)
- Fitxa del Ficus carica al GRIN (anglès)
- Fitxa del Ficus carica a l'ITIS (anglès)
Referències
- ↑ Julià Bordera Calatayud. «Aproximació a les varietats de figuera de la Vall d'Albaida. Cóp». Galgoni.com. [Consulta: 26 gener 2015].