Casa de nines: diferència entre les revisions
m orto |
|||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Va ser la primera obra d'Ibsen representada en [[català]]. La primera traducció, de Frederic Gomis, es va estrenar al Teatre Gran Via de Barcelona, el 1893, uns mesos després d'haver estrenat al Teatre Novetats de Barcelona ''Un enemigo del pueblo'', en castellà.<ref name=proleg/> |
Va ser la primera obra d'Ibsen representada en [[català]]. La primera traducció, de Frederic Gomis, es va estrenar al Teatre Gran Via de Barcelona, el 1893, uns mesos després d'haver estrenat al Teatre Novetats de Barcelona ''Un enemigo del pueblo'', en castellà.<ref name=proleg/> |
||
Com ocorre al posterior [[un enemic del poble (teatre)|Un enemic del poble]], es tracta d'un drama contemporani en |
Com ocorre al posterior [[un enemic del poble (teatre)|Un enemic del poble]], es tracta d'un drama contemporani en què l'[[individualisme]] dels personatges s'enfronta a la moral i als costums establerts. Ambdues obres pertanyen a l'època de "drames moderns" o "drames domèstics" d'Ibsen. |
||
==Argument== |
==Argument== |
||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
Nora Helmer és des de fa vuit anys l'esposa del banquer Torvald Helmer i mare de tres fills que porta la típica vida d'una dona al segle XIX. Com és habitual a la moral a la qual pertany, viu una vida superficial i d'imatge, ningú no s'interessa veritablement per ella i és tractada com una pertinença més del seu marit, que tampoc no la pren seriosament. |
Nora Helmer és des de fa vuit anys l'esposa del banquer Torvald Helmer i mare de tres fills que porta la típica vida d'una dona al segle XIX. Com és habitual a la moral a la qual pertany, viu una vida superficial i d'imatge, ningú no s'interessa veritablement per ella i és tractada com una pertinença més del seu marit, que tampoc no la pren seriosament. |
||
Torvald es posa malalt i hauria de viatjar a Itàlia per curar-se. El metge proposa a Nora que demani un préstec, com si ho hagués fet el seu marit, per a poder pagar el viatge. A la tornada, ja curat, Torvald se n'assabenta i s'escandalitza pel perjuri públic que significa. Després el prestamista renuncia a fer públic el deute i Torvald perdona la seva dona, en el |
Torvald es posa malalt i hauria de viatjar a Itàlia per curar-se. El metge proposa a Nora que demani un préstec, com si ho hagués fet el seu marit, per a poder pagar el viatge. A la tornada, ja curat, Torvald se n'assabenta i s'escandalitza pel perjuri públic que significa. Després el prestamista renuncia a fer públic el deute i Torvald perdona la seva dona, en el que seria un típic final feliç [[victorià]] "ben fet". Tanmateix, Nora decideix que no vol tornar a ser tractada com una nina per ningú més. |
||
==Estil== |
==Estil== |
||
L'obra va ser escrita en una època en què predominava el [[naturalisme]] teatral i començava a aparèixer el [[simbolisme]]. Encara es considerava que una "obra ben feta" havia de tenir un començament, una trama i un desenllaç en el qual s'exposen les idees. Però el final de ''Casa de nines'' és expressament obert, Ibsen no mostra el moment en què el marit de Nora llegeix la carta que ella li ha escrit, amb la qual cosa el final és una pregunta oberta, una invitació |
L'obra va ser escrita en una època en què predominava el [[naturalisme]] teatral i començava a aparèixer el [[simbolisme]]. Encara es considerava que una "obra ben feta" havia de tenir un començament, una trama i un desenllaç en el qual s'exposen les idees. Però el final de ''Casa de nines'' és expressament obert, Ibsen no mostra el moment en què el marit de Nora llegeix la carta que ella li ha escrit, amb la qual cosa el final és una pregunta oberta, una invitació que l'espectador reflexioni, en comptes de ser moralitzat.<ref name=proleg/> |
||
Altres elements innovadors són les accions interiors, la importància del que poden pensar o sentir els personatges i que no diuen, i l'el·lipsi o obscenitat, hi ha coses que ocorren fora d'escena, que l'espectador no veu i ha de reconstruir al cap amb les dades de què disposa, no necessàriament amb solució única, ni amb solució.<ref name=proleg/> |
Altres elements innovadors són les accions interiors, la importància del que poden pensar o sentir els personatges i que no diuen, i l'el·lipsi o obscenitat, hi ha coses que ocorren fora d'escena, que l'espectador no veu i ha de reconstruir al cap amb les dades de què disposa, no necessàriament amb solució única, ni amb solució.<ref name=proleg/> |
||
Manté també idees naturalistes, com el tractament de l'herència i l'especificació de l'ambient en el qual ha crescut Nora. El passat no està gaire descrit, per la qual cosa no pot haver molta contradicció interna amb ell. En canvi, es tracta definitivament de [[teatre d'idees]] que parla de la condició de les [[dones]], Nora és una persona que no es resigna a ser una "[[ninot|nina]]".<ref name=proleg/> |
Manté també idees naturalistes, com el tractament de l'herència i l'especificació de l'ambient en el qual ha crescut la Nora. El passat no està gaire descrit, per la qual cosa no pot haver molta contradicció interna amb ell. En canvi, es tracta definitivament de [[teatre d'idees]] que parla de la condició de les [[dones]], la Nora és una persona que no es resigna a ser una "[[ninot|nina]]".<ref name=proleg/> |
||
==Cinema== |
==Cinema== |
||
Revisió del 18:48, 22 feb 2015
Casa de nines és un drama que Henrik Ibsen va escriure entre Roma i Amalfi l'any 1879, va ser publicat al desembre del mateix any i estrenat el gener de 1880 a Christiania, actual Oslo. Protegida pel Programa Memòria del Món de la UNESCO, és l'obra més traduïda i més representada del seu autor.[1]
Va ser la primera obra d'Ibsen representada en català. La primera traducció, de Frederic Gomis, es va estrenar al Teatre Gran Via de Barcelona, el 1893, uns mesos després d'haver estrenat al Teatre Novetats de Barcelona Un enemigo del pueblo, en castellà.[1]
Com ocorre al posterior Un enemic del poble, es tracta d'un drama contemporani en què l'individualisme dels personatges s'enfronta a la moral i als costums establerts. Ambdues obres pertanyen a l'època de "drames moderns" o "drames domèstics" d'Ibsen.
Argument
Nora Helmer és des de fa vuit anys l'esposa del banquer Torvald Helmer i mare de tres fills que porta la típica vida d'una dona al segle XIX. Com és habitual a la moral a la qual pertany, viu una vida superficial i d'imatge, ningú no s'interessa veritablement per ella i és tractada com una pertinença més del seu marit, que tampoc no la pren seriosament.
Torvald es posa malalt i hauria de viatjar a Itàlia per curar-se. El metge proposa a Nora que demani un préstec, com si ho hagués fet el seu marit, per a poder pagar el viatge. A la tornada, ja curat, Torvald se n'assabenta i s'escandalitza pel perjuri públic que significa. Després el prestamista renuncia a fer públic el deute i Torvald perdona la seva dona, en el que seria un típic final feliç victorià "ben fet". Tanmateix, Nora decideix que no vol tornar a ser tractada com una nina per ningú més.
Estil
L'obra va ser escrita en una època en què predominava el naturalisme teatral i començava a aparèixer el simbolisme. Encara es considerava que una "obra ben feta" havia de tenir un començament, una trama i un desenllaç en el qual s'exposen les idees. Però el final de Casa de nines és expressament obert, Ibsen no mostra el moment en què el marit de Nora llegeix la carta que ella li ha escrit, amb la qual cosa el final és una pregunta oberta, una invitació que l'espectador reflexioni, en comptes de ser moralitzat.[1]
Altres elements innovadors són les accions interiors, la importància del que poden pensar o sentir els personatges i que no diuen, i l'el·lipsi o obscenitat, hi ha coses que ocorren fora d'escena, que l'espectador no veu i ha de reconstruir al cap amb les dades de què disposa, no necessàriament amb solució única, ni amb solució.[1]
Manté també idees naturalistes, com el tractament de l'herència i l'especificació de l'ambient en el qual ha crescut la Nora. El passat no està gaire descrit, per la qual cosa no pot haver molta contradicció interna amb ell. En canvi, es tracta definitivament de teatre d'idees que parla de la condició de les dones, la Nora és una persona que no es resigna a ser una "nina".[1]
Cinema
Aquesta obra teatral ha tingut diverses versions cinematogràfiques, com:
- Casa de muñecas (1945) d'Ernesto Arancibia
- Nora (1947) de Pat Murphy
- A Doll's House (1972) de Joseph Losey
- Nora Helmer (1973) de Rainer Werner Fassbinder
- A Doll's House (1973) de Patrick Garla
Bibliografia
- Henrik Ibsen, Casa de nines, pròleg de Carles Batlle. Educaula. ISBN 9788492672967 (català)
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de nines |