Déu: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
Línia 10: | Línia 10: | ||
==Distribució de creients== |
==Distribució de creients== |
||
[[Image:Europe belief in god.png|thumb|250px|Percentatge de gent a Europa que diuen en el 2005 creure en Déu. Països de religió [[ |
[[Image:Europe belief in god.png|thumb|250px|Percentatge de gent a Europa que diuen en el 2005 creure en Déu. Països de religió [[Cristianisme|cristiana]] o [[islamisme|musulmana]].]] |
||
L'any [[2000]], aproximadament el 53% de la població mundial s'identifica amb alguna de les tres religions Abrahamiques (33% Cristians, 20% Musulmans, >1% Jueus), 6% son Budistes, 13% son Hinduistes, 6% son de religió xinesa tradicional, 7% altres religions, i la resta del 15% declaren ser no religiosos. (National Geographic Family Reference Atlas of the World p.49) |
|||
==Ateisme== |
==Ateisme== |
Revisió del 23:11, 13 oct 2007
Déu té diferents significats segons si va en minúscula o majúscula:
- En minúscula: Deïtat a la qual donen o han donat culte les diverses religions. Qualsevol dels éssers superiors a l'home amb capacitats sobrenaturals. Vegeu mitologia.
- En majúscula: En les religions monoteistes (judaisme, cristianisme i islamisme), ésser imaginari, suprem i omnipotent, creador de l'Univers. La concepció de "Déu" no és idèntica en aquestes tres religions, encara que totes parteixen de l'Antic Testament. Així, per exemple, la majoria dels cristians, creuen en la Santíssima Trinitat. A més de la seva omnipotència, posseeix a més a més coneixement de tot el que existeix, ha existit o existirà.
Hi ha qui defineix la Teologia com la ciència que tracta de Déu, tot i que no es basi en els mètodes científics i no pugui ser considerada com a tal. En rigor no és, doncs, una ciència, en tot ca es tractaria d'una ciència experimental amb ascetisme com a procediment essent l'objectiu la unió de l'ànima amb Déu (misticisme). La problemàtica científica es trobaria en la subjectivitat de l'experiència religiosa i sobretot que (segons el catolicisme) és Déu l'objectiu i l'agent.
Les societats, a més, quan estan dominades per criteris teocràtics, se solen donar a si mateixes una moral de comportament inspirada en el llibre de revelació de la religió majoritària: per al cristianisme és la Bíblia o per a l'Islam l'Alcorà. En política, el dret a governar prové directament de Déu per a les societats més primitives, especialment a l'Edat mitjana. Fins i tot en època franquista es governava per la gràcia de Déu. Històricament, la fe ha servit, a més, de justificació de tot allò que encara no es comprèn científicament, així com per fer comprensible l'origen, raó i propòsit de la realitat (cosmovisions) i com conduir la pròpia vida segons criteris deduïts d'aquestes cosmovisions (ètiques i morals de base religiosa).
Distribució de creients
L'any 2000, aproximadament el 53% de la població mundial s'identifica amb alguna de les tres religions Abrahamiques (33% Cristians, 20% Musulmans, >1% Jueus), 6% son Budistes, 13% son Hinduistes, 6% son de religió xinesa tradicional, 7% altres religions, i la resta del 15% declaren ser no religiosos. (National Geographic Family Reference Atlas of the World p.49)
Ateisme
Les persones que neguen l'existència de déus es denominen atees. La desaparició de la certesa d'existència de déu és comentada per autors com Nietzsche. Per a alguns d'aquests, el concepte de Déu ens ha deixat com seqüela una innombrable quantitat de tradicions i costums mantinguts en "el seu nom" que han deixat a l'humà, com ser animal, en segon pla, cosa que ha fet girar la història de manera transcendental en contra d'ell mateix, deixant-ho subjecte a la voluntat d'aquest concepte intangible, i limitant la seva vida i criança per generacions i generacions sobre la base del seu discurs.
Les persones que ni afirmen ni neguen l'existència de déus, es denominen agnòstiques. No creuen ni en l'existència ni en la inexistència de déus.
Frases i pensaments cèlebres
- Charles Chaplin, director i actor de cinema anglès (1889-1977): Per simple sentit comú no crec en déu; en cap déu
- Milan Kundera, escriptor txec (1929): En el mateix moment del Gènesi està escrit que déu va crear l'home per confiar-li el domini sobre els ocells, els peixos i els animals. És clar que el Gènesi fou escrit per un home i no per un cavall
- Sèneca el Jove, escriptor, filòsof i polític romà (4 aC-65):"La religió és vista per la gent comuna com a veritable, pels savis com a falsa i pels governants com a útil"
- Sigmund Freud, psiquiatre autríac (1856-1939): "Ni els dimonis ni els déus no existeixen, són tots productes de les activitats psíquiques de l'home.
- Woody Allen, director i actor de cinema nord-americà (1935): "En realitat prefereixo la ciència a la religió. Si em fan escollir entre déu i l'aire condicionat, em quedo amb l'aire.
Representació
-
Representació abstracta del deu cristià
-
Anubis, déu egipci de la mort
-
Shiva dansant, mitologia hinduista
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Déu |