Déu: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 10: Línia 10:
==Distribució de creients==
==Distribució de creients==


[[Image:Europe belief in god.png|thumb|250px|Percentatge de gent a Europa que diuen en el 2005 creure en Déu. Països de religió [[Catòlica]] o [[Musulmana]].]]
[[Image:Europe belief in god.png|thumb|250px|Percentatge de gent a Europa que diuen en el 2005 creure en Déu. Països de religió [[Cristianisme|cristiana]] o [[islamisme|musulmana]].]]


En el any 2000, aproximadament el 53% de la població mundial s'identifica amb alguna de les tres religions Abrahamiques (33% Cristians, 20% Musulmans, >1% Jueus), 6% son Budistes, 13% son Hinduistes, 6% son de religió xinesa tradicional, 7% altres religions, i la resta del 15% declaren ser no religiosos. (National Geographic Family Reference Atlas of the World p.49)
L'any [[2000]], aproximadament el 53% de la població mundial s'identifica amb alguna de les tres religions Abrahamiques (33% Cristians, 20% Musulmans, >1% Jueus), 6% son Budistes, 13% son Hinduistes, 6% son de religió xinesa tradicional, 7% altres religions, i la resta del 15% declaren ser no religiosos. (National Geographic Family Reference Atlas of the World p.49)


==Ateisme==
==Ateisme==

Revisió del 23:11, 13 oct 2007

Déu cristià, en una pintura de Pietro Perugino

Déu té diferents significats segons si va en minúscula o majúscula:

  1. En minúscula: Deïtat a la qual donen o han donat culte les diverses religions. Qualsevol dels éssers superiors a l'home amb capacitats sobrenaturals. Vegeu mitologia.
  2. En majúscula: En les religions monoteistes (judaisme, cristianisme i islamisme), ésser imaginari, suprem i omnipotent, creador de l'Univers. La concepció de "Déu" no és idèntica en aquestes tres religions, encara que totes parteixen de l'Antic Testament. Així, per exemple, la majoria dels cristians, creuen en la Santíssima Trinitat. A més de la seva omnipotència, posseeix a més a més coneixement de tot el que existeix, ha existit o existirà.

Hi ha qui defineix la Teologia com la ciència que tracta de Déu, tot i que no es basi en els mètodes científics i no pugui ser considerada com a tal. En rigor no és, doncs, una ciència, en tot ca es tractaria d'una ciència experimental amb ascetisme com a procediment essent l'objectiu la unió de l'ànima amb Déu (misticisme). La problemàtica científica es trobaria en la subjectivitat de l'experiència religiosa i sobretot que (segons el catolicisme) és Déu l'objectiu i l'agent.

Les societats, a més, quan estan dominades per criteris teocràtics, se solen donar a si mateixes una moral de comportament inspirada en el llibre de revelació de la religió majoritària: per al cristianisme és la Bíblia o per a l'Islam l'Alcorà. En política, el dret a governar prové directament de Déu per a les societats més primitives, especialment a l'Edat mitjana. Fins i tot en època franquista es governava per la gràcia de Déu. Històricament, la fe ha servit, a més, de justificació de tot allò que encara no es comprèn científicament, així com per fer comprensible l'origen, raó i propòsit de la realitat (cosmovisions) i com conduir la pròpia vida segons criteris deduïts d'aquestes cosmovisions (ètiques i morals de base religiosa).

Distribució de creients

Percentatge de gent a Europa que diuen en el 2005 creure en Déu. Països de religió cristiana o musulmana.

L'any 2000, aproximadament el 53% de la població mundial s'identifica amb alguna de les tres religions Abrahamiques (33% Cristians, 20% Musulmans, >1% Jueus), 6% son Budistes, 13% son Hinduistes, 6% son de religió xinesa tradicional, 7% altres religions, i la resta del 15% declaren ser no religiosos. (National Geographic Family Reference Atlas of the World p.49)

Ateisme

Les persones que neguen l'existència de déus es denominen atees. La desaparició de la certesa d'existència de déu és comentada per autors com Nietzsche. Per a alguns d'aquests, el concepte de Déu ens ha deixat com seqüela una innombrable quantitat de tradicions i costums mantinguts en "el seu nom" que han deixat a l'humà, com ser animal, en segon pla, cosa que ha fet girar la història de manera transcendental en contra d'ell mateix, deixant-ho subjecte a la voluntat d'aquest concepte intangible, i limitant la seva vida i criança per generacions i generacions sobre la base del seu discurs.

Les persones que ni afirmen ni neguen l'existència de déus, es denominen agnòstiques. No creuen ni en l'existència ni en la inexistència de déus.

Frases i pensaments cèlebres

Representació

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Déu