Gelada

Cristalls de gel al vidre d'un cotxe

Una gelada o glaçada és un fenòmen superficial meteorològic de reducció de la visibilitat i que consisteix en cristalls de glaç que durant les fortes radiacions nocturnes es formen damunt les herbes i en general damunt els objectes mal conductors de la calor, els quals es refreden, per sota dels 0 ºC. En la gelada, l’aigua passa directament de l’estat gasós al sòlid (sublimació). Aquest procés té lloc simultàniament arreu de la superfície afectada, la qual cosa causa que s’hi formin cristalls molt petits i homogenis. En resum, el procés de formació de la gelada és idèntic al de la rosada pel que fa a les condicions atmosfèriques que la generen, la diferència fonamental és que la temperatura de l’aire, en aquest cas, ha de ser inferior als 0 ºC.

Observació

Aquest vapor d’aigua sublimat constitueix una massa de glaç en forma cristal·lina que adopta aspectes molt variats: escates, agulles, plomalls, etc. Tot i que la quantitat d’aigua d’una gelada és escassa, la superfície gelada adquireix una tonalitat blanca moderadament intensa en zones que poden ocupar un ampli territori, que de vegades pot recordar l’efecte d’una nevada minsa. Tanmateix, no hi pot haver confusió, ja que la gelada es produeix en nits serenes i esplèndides, tot i que, naturalment, intensament fredes. Pels condicionants de la necessitat de temperatura negativa per a la seva formació, la gelada no és habitual en zones costaneres del país i s’esdevé molt més en indrets de temperatures baixes gran part de l’any i d’humitats relatives habitualment elevades.

Tipus

• Irradiació: Glaçada produïda en nits serenes, sense vent la irradiació fa que l'aire fred davalli i s'acumuli poden ser de lleugeres a moderades. Són molt habituals de finals de tardor a principi de primavera.
• Advecció: Transport d'aire fred a través del vent d'un lloc a l'altre s'anomena onada de fred i pot durar un parell o tres de setmanes. Les temperatures poden ser extremadament baixes i els danys elevats.Exemples febrer de 1956, gener de 1985 o desembre de 2001

Règim de les glaçades

En agricultura i altres àmbits és útil saber els períodes de glaçades i els lliures de glaçades. El mètode d'Emberger estima la data probable d'inici de les glaçades i la final. En total, amb les dades climàtiques, es determina, per a cada lloc, els períodes de glaçades segures (temperatures mínimes mitjanes mensuals <0 °C), de molt probables mínimes mitjanes mensuals entre 0 i 3 °C), de probables (mínimes mitjanes mensuals entre 3 i 7 °C) i el període lliure de glaçades (quan les temperatures mínimes mitjanes són superiors a 7 °C)

Efectes de les glaçades

Efecte de la gelada de febrer de 2012, necrosis variables sobre les fulles de llorer

• Unes glaçades hivernals moderades permeten que els cereals arrelin bé i són necessàries en diversos conreus de clima temperat
• Les gelades afecten la vegetació depenent de la resistència intrínseca al fred que tingui cada planta motivada en general pel grau de concentració dels líquids interns, i de diversos factors ambientals com són la durada del fenomen, el vent i la humitat ambiental.

• La gelada negra és aquell tipus de gelada amb la humitat ambiental molt baixa que provoca un necrosament dels teixits de les plantes afectades i agreuja la intensitat dels danys que serien menors amb una humitat més elevada.

• L'època de l'any en la qual hi ha la glaçada revesteix gran importància: en general són més perilloses les gelades tardanes (de primavera) que les primerenques (de tardor) ja que les primeres acostumen a afectar brots tendres i en floració i les segones amb la collita ja efectuada.

En el clima mediterrani és més habitual que es perllongui el període de les darreres glaçades (fins a principis de maig rarament a la Plana de Vic) que no pas que s'avancin les primeres glaçades.

Mesures contra les glaçades

Curitiba (sud del Brasil) és el més fred de les capitals estatals de Brasil; l'hivernacle del Jardí Botànic de Curitiba protegeix les plantes més sensibles.

• La forma directa habitual en extensions relativament grans de combatre les glaçades és regant les plantes per aspersió i fent sobre elles una capa de gel protectora (eficaç amb glaçades de fins a -7 °C) que a més en glaçar-se aporta la calor latent. Hi ha el perill que el pes del gel trenqui les branques dels arbres.
• La instal·lació de torres elevades amb grans ventiladors també és habitual en zones fruiteres i barregen les capes d'aire per tal de trencar el procés d'irradiació. No serveixen en glaçades d'advecció. El mateix efecte de remoure el vent es pot aconseguir amb helicòpters tripulats o quadrocòpters no tripulats i teledirigits (aquests darrers encara en fase experimental)
• Altres mètodes utilitzats són l'ús de proteccions plàstiques (túnels, hivernacles, mulching, mantes tèrmiques) o calefactors de combustible fòssil.

Hi ha assegurances dels cultius que cobreixen el seu valor econòmic en cas de ser malmesos per les glaçades. A més a més, en anys de fortes glaçades, les administracions públiques compensen les pèrdues als productors amb cultius afectats per les glaçades.

Les glaçades als Països Catalans

• En general als Països Catalans a les zones costaneres les glaçades és un fenomen esporàdic (estadísticament d'un a tres dies de glaçada a l'any) i el risc al llarg de la costa augmenta amb la latitud de sud a nord. A Blanes lleugeres glaçades són habituals per estar situat al final del riu Tordera que és un corredor d'aire fred des del Montseny.
• Al País Valencià aquest increment del risc de glaçades queda reflectit en el conreu dels cítrics els més sensibles llimoners,al sud els de sensibilitat intermèdia, tarongers, al centre i els més resistent mandariners al nord. A l'interior del País Valencià climàticament ja compta amb un determinat nombre de glaçades, cosa que fa que desapareguin els cítrics. El nombre màxim de glaçades, la intensitat i el període afectat dins les zones agrícoles és a la Plana d'Utiel i Requena comarques vinícoles d'uns 700 metres d'altitud que pertany físicament a l'altiplà de la Meseta
• Les illes balears tenen un risc de glaçades similar al del País Valencià i és relativament màxim a la Serra de Tramuntana
• A les zones interiors els dies de glaçada augmenten conforme s'incrementa la continentalitat, l'altitud i els factors orogràfics que produeixen la inversió tèrmica. A l'observatori del Turó de l'home al Montseny hi ha més de 100 dies de gelada a l'any. A gran part de l'interior de Catalunya, a baixa altitud, hi ha entre 20 i 30 dies de glaçada disribuïts generalment entre novembre i març.
• La Catalunya nord resulta més freda que la resta de la costa tot i això com que relativament és la més suau de França té fama de molt càlida.
• Als Països catalans, tot i que les zones agrícoles no pateixen habitualment temperatures mínimes gaire baixes, estan molt estesos conreus molt sensibles com els cítrics, l'ametller en floració (resisteixen ambdós fins a uns -3 °C) o l'olivera que pot morir o quedar afectada la part aèria quan se superen els 10 graus sota zero.

Però hi ha algunes varietats (les de Lleida i Jaén) que poden aguantar fins als -15 °C o fins i tot els -17 °C com va ser al cas de la Plana de Vic l'hivern del 2000-2001, però quedant sense cap fulla, i rebrotant la primavera següent.

Vegeu també

• Fredorada

Enllaços externs

• Diferència entre Gelada i Glaçada, i altres termes sovint confosos