Artafernes (sàtrapa): diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Artafernes''' fou fill d'Histaspes i germà de Darios I el gran. Fou nomenat sàtrapa de Lídia o Sardes. El 505 aC quan els atenencs va...». |
m Satrapia de Lídia| |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Artafernes''' fou fill d'[[Histaspes]] i germà de [[Darios I el gran]]. Fou nomenat sàtrapa de [[Lídia]] o [[Sardes]]. |
'''Artafernes''' fou fill d'[[Histaspes]] i germà de [[Darios I el gran]]. Fou nomenat sàtrapa de [[Satrapia de Lídia|Lídia]] o [[Sardes]]. |
||
El [[505 aC]] quan els atenencs van demanar la protecció dels perses contra Esparta, van enviar una ambaixada a Artafernes, el qual va demanar el reconeixement de la sobirania de Darios I. |
El [[505 aC]] quan els atenencs van demanar la protecció dels perses contra Esparta, van enviar una ambaixada a Artafernes, el qual va demanar el reconeixement de la sobirania de Darios I. |
||
Revisió del 10:25, 14 oct 2007
Artafernes fou fill d'Histaspes i germà de Darios I el gran. Fou nomenat sàtrapa de Lídia o Sardes.
El 505 aC quan els atenencs van demanar la protecció dels perses contra Esparta, van enviar una ambaixada a Artafernes, el qual va demanar el reconeixement de la sobirania de Darios I.
Híppies, fill de Pisístrat, es va refugiar a Lídia i va obtenir suport per la seva causa del sàtrapa; els atenencs van enviar una ambaixada demanant no intervenir al governador persa. Artafernes va exigir la readmissió del tirà el que va deixar clar que els atenencs no podien esperar res de Pèrsia.
El 501 aC Artafernes va confiar el comandament de 200 vaixells perses (i diners) a Aristàgores de Milet amb l'objectiu de conquerir Naxos i establir el govern dels exiliats. Com que l'expedició va fracassar, i els milesis no podien retornar les naus ni els diners, va esclatar la revolta de Jònia.
El 499 aC quan els jonis i els seus aliats espartans van avançar cap a Sardes, Artafernes es va retirar i la ciutat fou cremada, però després i va poder tornar . El 497 aC Artafernes i Otanes van començar una ofensiva general contra les ciutat jòniques i eòliques. Cuma i Clazòmenes van caure a les seves mans. Histieu de Milet va haver de fugir i les seves cartes a alguns perses de Sardes aliats als grecs, foren interceptades, i els implicats foren executats.
Es creu que va morir poc temps després.