Joan Vilacasas: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Artistes visuals catalans usant HotCat
El grup artístic s'anomenà "0 figura" (zero figura) i no "O figura".
Línia 37: Línia 37:
El [[1954]] publica el seu primer llibre, ''Escrits'', amb pròleg de [[Joan Oliver i Sallarès|Joan Oliver]], i amb il·lustracions del propi autor. Al llarg de l'any [[1957]] dibuixa mapes que seran els primers passos de les anomenades ''Planimetries'', imatges conformades a base de línies i configuracions espacials, gènere pel qual serà conegut internacionalment. El mateix any publica el seu segon llibre, ''Sis Contes''.
El [[1954]] publica el seu primer llibre, ''Escrits'', amb pròleg de [[Joan Oliver i Sallarès|Joan Oliver]], i amb il·lustracions del propi autor. Al llarg de l'any [[1957]] dibuixa mapes que seran els primers passos de les anomenades ''Planimetries'', imatges conformades a base de línies i configuracions espacials, gènere pel qual serà conegut internacionalment. El mateix any publica el seu segon llibre, ''Sis Contes''.


El [[1960]] torna a Barcelona i funda la revista ''O Figura'', i junt amb [[Joan Josep Tharrats i Vidal|Tharrats]], [[Joan Hernández i Pijuan|Hernández Pijuan]], [[Joan Claret i Corominas|Claret]], [[Rafael Santos i Torroella|Santos Torroella]] i [[Josep Maria Subirachs i Sitjar|Subirachs]] formen el grup que porta el mateix nom. El mateix any rep el premi Joan Gris.
El [[1960]] torna a Barcelona i funda la revista ''0 Figura'', i junt amb [[Joan Josep Tharrats i Vidal|Tharrats]], [[Joan Hernández i Pijuan|Hernández Pijuan]], [[Joan Claret i Corominas|Claret]], [[Rafael Santos i Torroella|Santos Torroella]] i [[Josep Maria Subirachs i Sitjar|Subirachs]] formen el grup que porta el mateix nom. El mateix any rep el premi Joan Gris.


Amb el pseudònim de ''Carles Valls'', ha escrit comèdies iròniques, com ''Jo, el serial i la gallina'', ''El funerari'', ''L'enterrament és a les 4'', ''Mercè dels uns, Mercè dels altres'', etc.
Amb el pseudònim de ''Carles Valls'', ha escrit comèdies iròniques, com ''Jo, el serial i la gallina'', ''El funerari'', ''L'enterrament és a les 4'', ''Mercè dels uns, Mercè dels altres'', etc.

Revisió del 16:52, 26 feb 2015

Infotaula de personaJoan Vilacasas
Biografia
NaixementJoan Vila i Casas
3 de juny de 1920
Sabadell
Mort17 de gener de 2007(2007-01-17) (als 86 anys)
Barcelona
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
Formació professionalEscola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell
Activitat
Ocupaciópintor, gravador, ceramista, dramaturg, escriptor, col·leccionista Modifica el valor a Wikidata
ArtPintura, gravat i ceràmica
MovimentInformalisme
Nom de plomaCasas, Juan Vila
Vilacasas, Juan
Vila Casas, Joan Modifica el valor a Wikidata

Joan Vila i Casas, conegut com a Joan Vilacasas (Sabadell, 3 de juny de 1920Barcelona, 17 de gener de 2007)[1] fou un pintor, gravador, ceramista, escriptor i col·leccionista català. Vilacasas és un dels noms clau de la generació informalista catalana. Com molts altres artistes del moment, l'any 1949 emprengué el camí cap a París a la recerca d'un llenguatge propi que pogués superar el panorama desolador i l'aïllament empobridor que es patia el nostre país al llarg dels anys de la dura postguerra. Un cop allí, i després de connectar amb els artistes de l'avantguarda artística internacional, inicià un canvi progressiu en la seva obra, primer fortament influït pels impressionistes i el cubisme picassià, dels quals es derivaria una figuració ingenuïsta profusament colorista, per després –cap al 1953— realitzar les seves primeres obres abstractes.[2]

Considerat un dels pintors catalans més destacats de l'abstracció dels anys 50. Com a pintor, les seves obres s'han exposat arreu del món i qualsevol suport era vàlid: una tela, el seu 600 o els objectes que trobava als Encants. Com a escriptor, podem trobar en la seva obra literària: novel·les, teatre, guions per a la ràdio i per a la televisió.

Biografia

Estudia a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell, formant-se en el món postnoucentista estroncat per la guerra civil. Acabada la guerra fou membre destacat fins al 1941 del grup sabadellenc El Cenacle. Després d'algunes exposicions i enmig de la grisor d'aquells anys, el 1949 es trasllada a París, on s'instal·la l'any següent per estudiar a l'École du Louvre i a l'Atelier Canivet.

Durant els anys 50 exposa sobretot a Barcelona i París, però també a Madrid, Washington, Taipei, Frankfurt, Londres i Rio de Janeiro. En aquest decenni va rebent diverses influències, passant d'un cert fauvisme a una abstracció d'influència neoplasticista.

El 1954 publica el seu primer llibre, Escrits, amb pròleg de Joan Oliver, i amb il·lustracions del propi autor. Al llarg de l'any 1957 dibuixa mapes que seran els primers passos de les anomenades Planimetries, imatges conformades a base de línies i configuracions espacials, gènere pel qual serà conegut internacionalment. El mateix any publica el seu segon llibre, Sis Contes.

El 1960 torna a Barcelona i funda la revista 0 Figura, i junt amb Tharrats, Hernández Pijuan, Claret, Santos Torroella i Subirachs formen el grup que porta el mateix nom. El mateix any rep el premi Joan Gris.

Amb el pseudònim de Carles Valls, ha escrit comèdies iròniques, com Jo, el serial i la gallina, El funerari, L'enterrament és a les 4, Mercè dels uns, Mercè dels altres, etc.

En els anys 60 va destacar especialment per les seves novel·les, signades amb el seu nom, on sovint denuncia amb un humor amarg el món de l'art i els seus grups de pressió: Doble blanc (1960), Matèria definitiva (1961), Operació viaducte (1962), Nnoba fygurassió (1965), Jourdain 65 (1966) i Aiguafort del XII (1966). Per a la televisió, ha escrit guions per Marta sempre, Marta tothora i per Joan Capri.

Joan Vilacasas va exhibir la seva obra en diverses institucions i esdeveniments internacionals de la talla de la Biennal de Venècia, el Museu Guggenheim de Nova York i la Fundació Joan Miró entre d'altres. Les seves obres formen part de col·leccions d'institucions com el MACBA, la Tate Gallery, el Museu d'Art Jaume Morera,[2] la Fundació Joan March i el Museu d'Art de Sabadell, que conserva part del seu fons personal.[3]

Exposicions

Referències

  1. «Joan Vilacasas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Navarro, Jesús; Gabarrell, Francesc. «Índex d'artistes amb obra al Museu d'Art Jaume Morera». Web. Museu d'Art Jaume Morera. [Consulta: 5 agost 2013].
  3. Torres 2005
  4. «Joan Vilacasas. Viatges siderals». [Consulta: 22 octubre 2014].

Bibliografia

Enllaços externs

  1. Joan Vilacasas. Viatges siderals. Primera. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, p. 172. ISBN 978-84-922173-6-6.