Joan Vilacasas: diferència entre les revisions
m Suprimida Categoria:Artistes visuals catalans usant HotCat |
El grup artístic s'anomenà "0 figura" (zero figura) i no "O figura". |
||
Línia 37: | Línia 37: | ||
El [[1954]] publica el seu primer llibre, ''Escrits'', amb pròleg de [[Joan Oliver i Sallarès|Joan Oliver]], i amb il·lustracions del propi autor. Al llarg de l'any [[1957]] dibuixa mapes que seran els primers passos de les anomenades ''Planimetries'', imatges conformades a base de línies i configuracions espacials, gènere pel qual serà conegut internacionalment. El mateix any publica el seu segon llibre, ''Sis Contes''. |
El [[1954]] publica el seu primer llibre, ''Escrits'', amb pròleg de [[Joan Oliver i Sallarès|Joan Oliver]], i amb il·lustracions del propi autor. Al llarg de l'any [[1957]] dibuixa mapes que seran els primers passos de les anomenades ''Planimetries'', imatges conformades a base de línies i configuracions espacials, gènere pel qual serà conegut internacionalment. El mateix any publica el seu segon llibre, ''Sis Contes''. |
||
El [[1960]] torna a Barcelona i funda la revista '' |
El [[1960]] torna a Barcelona i funda la revista ''0 Figura'', i junt amb [[Joan Josep Tharrats i Vidal|Tharrats]], [[Joan Hernández i Pijuan|Hernández Pijuan]], [[Joan Claret i Corominas|Claret]], [[Rafael Santos i Torroella|Santos Torroella]] i [[Josep Maria Subirachs i Sitjar|Subirachs]] formen el grup que porta el mateix nom. El mateix any rep el premi Joan Gris. |
||
Amb el pseudònim de ''Carles Valls'', ha escrit comèdies iròniques, com ''Jo, el serial i la gallina'', ''El funerari'', ''L'enterrament és a les 4'', ''Mercè dels uns, Mercè dels altres'', etc. |
Amb el pseudònim de ''Carles Valls'', ha escrit comèdies iròniques, com ''Jo, el serial i la gallina'', ''El funerari'', ''L'enterrament és a les 4'', ''Mercè dels uns, Mercè dels altres'', etc. |
Revisió del 16:52, 26 feb 2015
Biografia | |
---|---|
Naixement | Joan Vila i Casas 3 de juny de 1920 Sabadell |
Mort | 17 de gener de 2007 (als 86 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Formació professional | Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell |
Activitat | |
Ocupació | pintor, gravador, ceramista, dramaturg, escriptor, col·leccionista |
Art | Pintura, gravat i ceràmica |
Moviment | Informalisme |
Nom de ploma | Casas, Juan Vila Vilacasas, Juan Vila Casas, Joan |
Joan Vila i Casas, conegut com a Joan Vilacasas (Sabadell, 3 de juny de 1920 — Barcelona, 17 de gener de 2007)[1] fou un pintor, gravador, ceramista, escriptor i col·leccionista català. Vilacasas és un dels noms clau de la generació informalista catalana. Com molts altres artistes del moment, l'any 1949 emprengué el camí cap a París a la recerca d'un llenguatge propi que pogués superar el panorama desolador i l'aïllament empobridor que es patia el nostre país al llarg dels anys de la dura postguerra. Un cop allí, i després de connectar amb els artistes de l'avantguarda artística internacional, inicià un canvi progressiu en la seva obra, primer fortament influït pels impressionistes i el cubisme picassià, dels quals es derivaria una figuració ingenuïsta profusament colorista, per després –cap al 1953— realitzar les seves primeres obres abstractes.[2]
Considerat un dels pintors catalans més destacats de l'abstracció dels anys 50. Com a pintor, les seves obres s'han exposat arreu del món i qualsevol suport era vàlid: una tela, el seu 600 o els objectes que trobava als Encants. Com a escriptor, podem trobar en la seva obra literària: novel·les, teatre, guions per a la ràdio i per a la televisió.
Biografia
Estudia a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell, formant-se en el món postnoucentista estroncat per la guerra civil. Acabada la guerra fou membre destacat fins al 1941 del grup sabadellenc El Cenacle. Després d'algunes exposicions i enmig de la grisor d'aquells anys, el 1949 es trasllada a París, on s'instal·la l'any següent per estudiar a l'École du Louvre i a l'Atelier Canivet.
Durant els anys 50 exposa sobretot a Barcelona i París, però també a Madrid, Washington, Taipei, Frankfurt, Londres i Rio de Janeiro. En aquest decenni va rebent diverses influències, passant d'un cert fauvisme a una abstracció d'influència neoplasticista.
El 1954 publica el seu primer llibre, Escrits, amb pròleg de Joan Oliver, i amb il·lustracions del propi autor. Al llarg de l'any 1957 dibuixa mapes que seran els primers passos de les anomenades Planimetries, imatges conformades a base de línies i configuracions espacials, gènere pel qual serà conegut internacionalment. El mateix any publica el seu segon llibre, Sis Contes.
El 1960 torna a Barcelona i funda la revista 0 Figura, i junt amb Tharrats, Hernández Pijuan, Claret, Santos Torroella i Subirachs formen el grup que porta el mateix nom. El mateix any rep el premi Joan Gris.
Amb el pseudònim de Carles Valls, ha escrit comèdies iròniques, com Jo, el serial i la gallina, El funerari, L'enterrament és a les 4, Mercè dels uns, Mercè dels altres, etc.
En els anys 60 va destacar especialment per les seves novel·les, signades amb el seu nom, on sovint denuncia amb un humor amarg el món de l'art i els seus grups de pressió: Doble blanc (1960), Matèria definitiva (1961), Operació viaducte (1962), Nnoba fygurassió (1965), Jourdain 65 (1966) i Aiguafort del XII (1966). Per a la televisió, ha escrit guions per Marta sempre, Marta tothora i per Joan Capri.
Joan Vilacasas va exhibir la seva obra en diverses institucions i esdeveniments internacionals de la talla de la Biennal de Venècia, el Museu Guggenheim de Nova York i la Fundació Joan Miró entre d'altres. Les seves obres formen part de col·leccions d'institucions com el MACBA, la Tate Gallery, el Museu d'Art Jaume Morera,[2] la Fundació Joan March i el Museu d'Art de Sabadell, que conserva part del seu fons personal.[3]
Exposicions
- 2005 — Joan Vila Casas a la col·lecció del Museu d'Art de Sabadell
- 2014 — Joan Vilacasas, del plein air al firmament Espai Volart, Fundació Vila Casas
- 2014 — Joan Vilacasas. Viatges siderals, Museu d'Art de Sabadell[4]
Referències
- ↑ «Joan Vilacasas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1
- ↑ Torres 2005
- ↑ «Joan Vilacasas. Viatges siderals». [Consulta: 22 octubre 2014].
Bibliografia
- Fernández Álvarez, Ana «Vilacasas, Topotesies o Cartografies Fictícies». Quadern de les idees, les arts i les lletres, Núm. 136, 2002, p. 22-24. ISSN: 1695-9396.
- Fernández Álvarez, Ana «Planimetria definitiva: nosaltres dos». Quadern de les idees, les arts i les lletres, Núm. 159, 2007, p. 14-15. ISSN: 1695-9396.
- Gerona Fumàs, Josep «Les novel·les de Joan Vilacasas segons Josep Maria Ripoll». Quadern de les idees, les arts i les lletres, Núm. 143, 2003, p. 7. ISSN: 1695-9396.
- Torres, Mila «Entrevista inédita a Joan Vilacasas». Quadern de les idees, les arts i les lletres, Núm. 159, 2007, p. 16-19. ISSN: 1695-9396.
- Torres, Mila. Joan Vila Casas a la col·lecció del Museu d'Art de Sabadell Marie Christine Vila. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, 2005. ISBN 8487221939.
- Vila Casas, Joan. Joan Vilacasas, del plein art al firmament. Barcelona: Fundació Vila Casas, 2013. ISBN 9788461673797.
- [1]
Enllaços externs
- ↑ Joan Vilacasas. Viatges siderals. Primera. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, p. 172. ISBN 978-84-922173-6-6.