Cop d'estat del 18 de juliol: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Format de referència
Format de referència
Línia 28: Línia 28:


== El cop d'estat ==
== El cop d'estat ==
El ''Movimiento'' parteix de Marroc el dia [[17 de juliol]] de [[1936]]. En la revolta van col·laborar alguns diputats de la [[CEDA]], com [[Ramón Serrano Suñer]] o el [[conde de Mayalde]], i, tot i que [[José María Gil-Robles y Quiñones|Gil Robles]], el seu principal dirigent, no va ser consultat pels dirigents de la revolta, hi va prestar ajut econòmic amb els fons del partit. En cap moment els conspiradors van pensar en la possibilitat d'una guerra civil: es preveia una actuació molt violenta i decidida per aconseguir ràpidament el triomf a [[Madrid]], capital de la República, i l'establiment d'un règim dictatorial militar que ni calia que fos permanent ni havia de conduir inevitablement a una monarquia.<ref>Tusell, Javier. ''Historia de España''. Madrid, Taurus (1998). Pàgina 656.</ref>
El ''Movimiento'' parteix de Marroc el dia [[17 de juliol]] de [[1936]]. En la revolta van col·laborar alguns diputats de la [[CEDA]], com [[Ramón Serrano Suñer]] o el [[conde de Mayalde]], i, tot i que [[José María Gil-Robles y Quiñones|Gil Robles]], el seu principal dirigent, no va ser consultat pels dirigents de la revolta, hi va prestar ajut econòmic amb els fons del partit. En cap moment els conspiradors van pensar en la possibilitat d'una guerra civil: es preveia una actuació molt violenta i decidida per aconseguir ràpidament el triomf a [[Madrid]], capital de la República, i l'establiment d'un règim dictatorial militar que ni calia que fos permanent ni havia de conduir inevitablement a una monarquia.{{sfn|Tusell Gómez|1998|p=656}}


El pronunciament militar imaginat per Mola havia fracassat car l'exèrcit no va adoptar una actitud unànime a favor seu. Tanmateix els generals revoltats van desenvolupar un paper més decisiu que els partidaris del govern republicà i l'oficialitat jove va figurar al bàndol revoltat en la seva immensa majoria; fets que expliquen una major eficàcia bèl·lica a la fase inicial de la [[guerra civil]].<ref>Tusell, Javier. Obra citada. Pàgina 659.</ref> Allò que havia de ser un [[cop d'estat]] militar per enderrocar el govern es va convertir en una [[guerra]] oberta que va dividir l'Estat en dues meitats. S'iniciava una guerra de classe burgesa contra classe obrera, una guerra religiosa (en contra d'una Església que havia donat suport als sectors més benestants de la societat), una guerra militar (una part de l'exèrcit ha traït la voluntat popular expressada a les urnes) i una guerra civil i fratricida entre diverses faccions ideològiques.<ref>[http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=89516 90. La repressió del bàndol republicà] Josep M. Solé al Programa de Catalunya Ràdio ''En guàrdia!'' del 28/12/2003, dirigit per Enric Calpena.</ref>
El pronunciament militar imaginat per Mola havia fracassat car l'exèrcit no va adoptar una actitud unànime a favor seu. Tanmateix els generals revoltats van desenvolupar un paper més decisiu que els partidaris del govern republicà i l'oficialitat jove va figurar al bàndol revoltat en la seva immensa majoria; fets que expliquen una major eficàcia bèl·lica a la fase inicial de la [[guerra civil]].{{sfn|Tusell Gómez|1998|p=659}} Allò que havia de ser un [[cop d'estat]] militar per enderrocar el govern es va convertir en una [[guerra]] oberta que va dividir l'Estat en dues meitats. S'iniciava una guerra de classe burgesa contra classe obrera, una guerra religiosa (en contra d'una Església que havia donat suport als sectors més benestants de la societat), una guerra militar (una part de l'exèrcit ha traït la voluntat popular expressada a les urnes) i una guerra civil i fratricida entre diverses faccions ideològiques.<ref>[http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=89516 90. La repressió del bàndol republicà] Josep M. Solé al Programa de Catalunya Ràdio ''En guàrdia!'' del 28/12/2003, dirigit per Enric Calpena.</ref>


Els primers passos del complot militar ja s'havien donat en temps del bienni dretà. No obstant això, el cop va estar mal planejat i, sobretot, no va comptar amb la resistència popular. Els partits d'esquerra i, principalment, els sindicats, amb l'ajut de la [[Guàrdia d'Assalt]] i alguns sectors de la [[Guàrdia Civil]] i de l'exèrcit que restaren fidels a la [[Segona República Espanyola]], van organitzar els seus homes en milícies populars que derrotaren l'alçament militar a Madrid i a Barcelona.{{sfn|Thomas|274}}
Els primers passos del complot militar ja s'havien donat en temps del bienni dretà. No obstant això, el cop va estar mal planejat i, sobretot, no va comptar amb la resistència popular. Els partits d'esquerra i, principalment, els sindicats, amb l'ajut de la [[Guàrdia d'Assalt]] i alguns sectors de la [[Guàrdia Civil]] i de l'exèrcit que restaren fidels a la [[Segona República Espanyola]], van organitzar els seus homes en milícies populars que derrotaren l'alçament militar a Madrid i a Barcelona.{{sfn|Thomas|274}}

Revisió del 23:45, 1 març 2015

Infotaula de conflicte militarCop d'estat del 18 de juliol
Guerra civil espanyola
Mapa militar al principi de la Guerra Civil espanyola.
Tipuscop d'estat Modifica el valor a Wikidata
Data18 de juliol a 20 de juliol de 1936
LlocS'inicià a Melilla des d'on s'estengué pel Protectorat Espanyol al Marroc, les Illes Canàries i diferents parts de la Península Ibèrica
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatDerrota parcial dels sublevats que no aconsegueixen alguns dels seus objectius. Inici de la Guerra Civil Espanyola.
Bàndols
Bandera de la Segona República Espanyola Exèrcit Popular Bàndol franquista Exèrcit Nacional

El cop d'estat del 17 i 18 de juliol de 1936 fou una sublevació militar dirigida contra el govern de la Segona República Espanyola el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil Espanyola i, derrotada la República, a l'establiment del règim franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins 1975.

El cop d'estat

El Movimiento parteix de Marroc el dia 17 de juliol de 1936. En la revolta van col·laborar alguns diputats de la CEDA, com Ramón Serrano Suñer o el conde de Mayalde, i, tot i que Gil Robles, el seu principal dirigent, no va ser consultat pels dirigents de la revolta, hi va prestar ajut econòmic amb els fons del partit. En cap moment els conspiradors van pensar en la possibilitat d'una guerra civil: es preveia una actuació molt violenta i decidida per aconseguir ràpidament el triomf a Madrid, capital de la República, i l'establiment d'un règim dictatorial militar que ni calia que fos permanent ni havia de conduir inevitablement a una monarquia.[1]

El pronunciament militar imaginat per Mola havia fracassat car l'exèrcit no va adoptar una actitud unànime a favor seu. Tanmateix els generals revoltats van desenvolupar un paper més decisiu que els partidaris del govern republicà i l'oficialitat jove va figurar al bàndol revoltat en la seva immensa majoria; fets que expliquen una major eficàcia bèl·lica a la fase inicial de la guerra civil.[2] Allò que havia de ser un cop d'estat militar per enderrocar el govern es va convertir en una guerra oberta que va dividir l'Estat en dues meitats. S'iniciava una guerra de classe burgesa contra classe obrera, una guerra religiosa (en contra d'una Església que havia donat suport als sectors més benestants de la societat), una guerra militar (una part de l'exèrcit ha traït la voluntat popular expressada a les urnes) i una guerra civil i fratricida entre diverses faccions ideològiques.[3]

Els primers passos del complot militar ja s'havien donat en temps del bienni dretà. No obstant això, el cop va estar mal planejat i, sobretot, no va comptar amb la resistència popular. Els partits d'esquerra i, principalment, els sindicats, amb l'ajut de la Guàrdia d'Assalt i alguns sectors de la Guàrdia Civil i de l'exèrcit que restaren fidels a la Segona República Espanyola, van organitzar els seus homes en milícies populars que derrotaren l'alçament militar a Madrid i a Barcelona.[4]

Conseqüències

Els insurrectes van fer convergir les forces de l'exèrcit que els eren lleials (una àmplia majoria) des de les zones en què havien triomfat (bàsicament Navarra, nord de Castella, Galícia i nord d'Àfrica) cap a les regions dominades per les forces lleials a la República. Això va fer que el cop d'estat es transformés en guerra civil.

En el bàndol republicà, el motí militar va desfermar una autèntica revolució social. En algunes regions el control pertanyia als anarquistes, que es van aplicar a col·lectivitzar la terra. En altres, van triomfar els socialistes i els comunistes, i al País Basc, el Partit Nacionalista Basc va ser qui controlà la situació i organitzà unilateralment un govern autònom que de fet, i per la situació del front, era independent de Madrid.

A Catalunya es va produir la col·lectivització general de la indústria amb el suport de la Generalitat, que es mantenia encara com a poder legal, tot i que mediatitzada pel Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Sectors de la burgesia catalana que van poder escapar van instal·lar-se a França o bé en el territori controlat pels franquistes. Alguns antics dirigents de la Lliga Regionalista van col·laborar obertament amb el general Franco, amb la renúncia a qualsevol plantejament catalanista. Altres, com ara Francesc Cambó i Batlle, li van donar suport econòmic. Catalunya també es va convertir en una entitat pràcticament sobirana, encara que van ser els anarquistes els que van organitzar la col·lectivització de les empreses i els serveis públics. En realitat, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, a les mans de la CNT-FAI, tenia més poder executiu que el govern de la Generalitat.

Referències

  1. Tusell Gómez, 1998, p. 656.
  2. Tusell Gómez, 1998, p. 659.
  3. 90. La repressió del bàndol republicà Josep M. Solé al Programa de Catalunya Ràdio En guàrdia! del 28/12/2003, dirigit per Enric Calpena.
  4. Thomas, 274.

Vegeu també

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cop d'estat del 18 de juliol


Plantilla:Enllaç AB