Tagos: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Ortografia i gramàtica revisades.
Línia 4: Línia 4:
'''''Tagós''''' (en llatí, ''tagus'') era el nom que designava el príncep de [[Tessàlia]], líder que exercia l'hegemonia regional. Probablement, el ''tagós'' només s'encarregava de temes militars, i no tenia atribucions civils. Tot i que la naturalesa exacta del seu poder no es coneixia, és possible que les seves atribucions fossin diferents en funció de les circumstàncies. El ''tagós'' feia les lleves de soldats en cada districte, i probablement fixava el tribut dels pobles aliats.
'''''Tagós''''' (en llatí, ''tagus'') era el nom que designava el príncep de [[Tessàlia]], líder que exercia l'hegemonia regional. Probablement, el ''tagós'' només s'encarregava de temes militars, i no tenia atribucions civils. Tot i que la naturalesa exacta del seu poder no es coneixia, és possible que les seves atribucions fossin diferents en funció de les circumstàncies. El ''tagós'' feia les lleves de soldats en cada districte, i probablement fixava el tribut dels pobles aliats.


El ''tagós'' disposava d'un exèrcit de sis mil cavallers i deu mil infants que acudien, quan se'ls-hi demanava, a cadascuna de les ciutats tessàlies; les tribus veïnes aportaven també determinats contingents de soldats, i tots quedaven al servei del ''tagós'' per a una campanya. El ''tagós'' podia ser investigat pels [[exetates]]. Això era el més comú; però [[Jasó de Feres]], per exemple, quan fou ''tagós,'' tenia un exèrcit de més 20.000 [[hoplita|hoplites]]. Quan no hi havia un ''tagós,'' les ciutats tessàlies tenien més autonomia, tot i que eren dirigides per uns magistrats.
El ''tagós'' disposava d'un exèrcit de sis mil cavallers i deu mil infants que acudien, quan se'ls demanava, a cadascuna de les ciutats tessàlies; les tribus veïnes aportaven també determinats contingents de soldats, i tots quedaven al servei del ''tagós'' per a una campanya. El ''tagós'' podia ser investigat pels [[exetates]]. Això era el més comú; però [[Jasó de Feres]], per exemple, quan fou ''tagós,'' tenia un exèrcit de més 20.000 [[hoplita|hoplites]]. Quan no hi havia un ''tagós,'' les ciutats tessàlies tenien més autonomia, tot i que eren dirigides per uns magistrats.


Les ciutats tessàlies eren independents una de l'altra i s'administraven internament de manera independent. Algunes ciutats menors estaven sota la influència de ciutats més grans. La forma de govern era, pràcticament en tots els casos, aristocràtica i en mans de poques famílies, totes descendents dels antics reis. Podem destacar-ne els aleuades de [[Larissa (Tessàlia)|Larissa]], els escopades de [[Cranon]], i els creondes de [[Farsàlia]]. Sembla que alguns ''tagós'' foren elegits per establir una dominació d'una ciutat sobre les altres.
Les ciutats tessàlies eren independents una de l'altra i s'administraven internament de manera independent. Algunes ciutats menors estaven sota la influència de ciutats més grans. La forma de govern era, pràcticament en tots els casos, aristocràtica i en mans de poques famílies, totes descendents dels antics reis. Podem destacar-ne els aleuades de [[Larissa (Tessàlia)|Larissa]], els escopades de [[Cranon]], i els creondes de [[Farsàlia]]. Sembla que alguns ''tagós'' foren elegits per establir una dominació d'una ciutat sobre les altres.


Alguna ciutat va establir la tirania, però al final de la guerra del Peloponès les famílies aristocràtiques tornaven a tenir el poder; hi van aparèixer moviments democràtics i el poder aristocràtic va disminuir. [[Feres (ciutat)|Feres]] i [[Farsàlia]] van esdevenir ciutats dirigents. A Feres, la tirania fou establerta per Licofró i el seu successor, Jasó, va assolir el poder hegemònic a Tessàlia i va portar el títol de ''tagós'', però després de la seva mort, el [[370 aC]], el poder es va dissoldre en mans dels successors. El poder de Jasó com a ''tagós'' va esdevenir, de fet, una tirania sota els seus successors, Polidor, Polifró, Alexandre, Tisífon i Licofró; les famílies aristocràtiques van demanar ajut a [[Filip II de Macedònia]], que va expulsar del poder Licofró el [[353 aC]] i va restaurar els antics poders a, diverses ciutats. A Feres es va establir un poder popular o almenys republicà. El [[344 aC]] Tessàlia estava completament subjecte al [[Regne de Macedònia]] sota tetrarques (un per cada una de les quatre províncies o districtes) fidels a Macedònia probablement, membres de les antigues famílies aristocràtiques.
Alguna ciutat va establir la tirania, però al final de la guerra del Peloponès les famílies aristocràtiques tornaven a tenir el poder; hi van aparèixer moviments democràtics i el poder aristocràtic va disminuir. [[Feres (ciutat)|Feres]] i [[Farsàlia]] van esdevenir ciutats dirigents. A Feres, la tirania fou establerta per Licofró i el seu successor, Jasó, va assolir el poder hegemònic a Tessàlia i va portar el títol de ''tagós'', però després de la seva mort, el [[370 aC]], el poder es va dissoldre en mans dels successors. El poder de Jasó com a ''tagós'' va esdevenir, de fet, una tirania sota els seus successors, Polidor, Polifró, Alexandre, Tisífon i Licofró; les famílies aristocràtiques van demanar ajut a [[Filip II de Macedònia]], que va expulsar del poder Licofró el [[353 aC]] i va restaurar els antics poders a diverses ciutats. A Feres es va establir un poder popular o almenys republicà. El [[344 aC]] Tessàlia estava completament subjecta al [[Regne de Macedònia]] sota tetrarques (un per a cada una de les quatre províncies o districtes) fidels a Macedònia, probablement membres de les antigues famílies aristocràtiques.


El [[197 aC]], la derrota del rei [[Filip V de Macedònia]] a [[Cinoscèfals]] va deixar Tessàlia com una mena de protectorat romà i els ''tagós'' van esdevenir cosa del passat.
El [[197 aC]], la derrota del rei [[Filip V de Macedònia]] a [[Cinoscèfals]] va deixar Tessàlia com una mena de protectorat romà i els ''tagós'' van esdevenir cosa del passat.

Revisió del 12:07, 23 març 2015


Tagós (en llatí, tagus) era el nom que designava el príncep de Tessàlia, líder que exercia l'hegemonia regional. Probablement, el tagós només s'encarregava de temes militars, i no tenia atribucions civils. Tot i que la naturalesa exacta del seu poder no es coneixia, és possible que les seves atribucions fossin diferents en funció de les circumstàncies. El tagós feia les lleves de soldats en cada districte, i probablement fixava el tribut dels pobles aliats.

El tagós disposava d'un exèrcit de sis mil cavallers i deu mil infants que acudien, quan se'ls demanava, a cadascuna de les ciutats tessàlies; les tribus veïnes aportaven també determinats contingents de soldats, i tots quedaven al servei del tagós per a una campanya. El tagós podia ser investigat pels exetates. Això era el més comú; però Jasó de Feres, per exemple, quan fou tagós, tenia un exèrcit de més 20.000 hoplites. Quan no hi havia un tagós, les ciutats tessàlies tenien més autonomia, tot i que eren dirigides per uns magistrats.

Les ciutats tessàlies eren independents una de l'altra i s'administraven internament de manera independent. Algunes ciutats menors estaven sota la influència de ciutats més grans. La forma de govern era, pràcticament en tots els casos, aristocràtica i en mans de poques famílies, totes descendents dels antics reis. Podem destacar-ne els aleuades de Larissa, els escopades de Cranon, i els creondes de Farsàlia. Sembla que alguns tagós foren elegits per establir una dominació d'una ciutat sobre les altres.

Alguna ciutat va establir la tirania, però al final de la guerra del Peloponès les famílies aristocràtiques tornaven a tenir el poder; hi van aparèixer moviments democràtics i el poder aristocràtic va disminuir. Feres i Farsàlia van esdevenir ciutats dirigents. A Feres, la tirania fou establerta per Licofró i el seu successor, Jasó, va assolir el poder hegemònic a Tessàlia i va portar el títol de tagós, però després de la seva mort, el 370 aC, el poder es va dissoldre en mans dels successors. El poder de Jasó com a tagós va esdevenir, de fet, una tirania sota els seus successors, Polidor, Polifró, Alexandre, Tisífon i Licofró; les famílies aristocràtiques van demanar ajut a Filip II de Macedònia, que va expulsar del poder Licofró el 353 aC i va restaurar els antics poders a diverses ciutats. A Feres es va establir un poder popular o almenys republicà. El 344 aC Tessàlia estava completament subjecta al Regne de Macedònia sota tetrarques (un per a cada una de les quatre províncies o districtes) fidels a Macedònia, probablement membres de les antigues famílies aristocràtiques.

El 197 aC, la derrota del rei Filip V de Macedònia a Cinoscèfals va deixar Tessàlia com una mena de protectorat romà i els tagós van esdevenir cosa del passat.