Protoarmeni: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 19:26, 28 març 2015

El protoarmeni és una etapa primerenca, no verificada, de l'armeni que ha estat reconstruïda pels lingüistes. Atès que l'armeni és l'única llengua coneguda de la seva branca a les llengües indoeuropees, no es pot fer servir el mètode comparatiu per reconstruir les etapes primerenques. En lloc d'això, una combinació de reconstrucció interna i reconstrucció externa, mitjançant les reconstruccions de protoindeuropeu i altres branques, ha permès els lingüistes armar la història la història anterior de l'armeni.

Definició

Atès que el protoarmeni no és l'ancestre comú de diverses llengües relacionades, sinó sols d'una única llengua, no hi ha una definició clara del terme. Generalment es proposa que inclou una varietat d'etapes ancestrals de l'armeni entre el temps del protoindoeuropeu fins les primeres manifestacions de l'armeni antic. Consegüentment, no és una protollengua en el sentit estricte, tot i que el terme «protoarmeni» ha esdevingut comú en aquest camp de totes maneres.

El testimoni més primerenc de l'armeni data del segle V (la traducció de la Bíblia de Mesrob Maixtots). La història anterior de la llengua no està clara i és motiu d'una gran especulació. Està clar que l'armeni és una llengua indoeuropea, però el seu desenvolupament és un tema opac. En qualsevol cas, l'armeni té moltes capes de préstecs i mostra traces d'un llarg contacte amb l'hurro-urartia, el grec i les llengües indo-iranianes.

Development

The Proto-Armenian sound changes are varied and eccentric (such as *dw- yielding erk-), and in many cases uncertain. For this reason, Armenian was not immediately recognized as an Indo-European branch in its own right, and was assumed to be simply a very eccentric member of the Iranian languages before Johann Heinrich Hübschmann established its independent character in an 1874 publication.^[1]

Proto-Indo-European voiceless stops are aspirated in Proto-Armenian, a circumstance that gave rise to an extended version of the Glottalic theory, which postulates that this aspiration may have been sub-phonematic already in PIE. In certain contexts, these aspirated stops are further reduced to w, h or zero in Armenian (PIE *pots, Armenian otn, Greek pous "foot"; PIE treis, Armenian erekʿ, Greek treis "three").

«

The Armenians according to Diakonoff, are then an amalgam of the Hurrians (and Urartians), Luvians and the Mushki. After arriving in its historical territory, Proto-Armenian would appear to have undergone massive influence on part the languages it eventually replaced. Armenian phonology, for instance, appears to have been greatly affected by Urartian, which may suggest a long period of bilingualism.^[2]

»

Greppin (1991) identifies 16 possible Old Armenian words with a Hurro-Urartian etymology: agarak "field" from Hurrian awari "field"; astem "to reveal one's ancestry" ad Hurrian asti "woman, wife"; art "field" ad Hurrian arde "town"; xnjor "apple" from Hurrian hinz-ore "apple"; kut "grain" from Hurrian kade "barley" (rejected by Diakonoff); maxr "pine" from Hurrian mahir "fir, juniper"; salor "plum" ad Akkadian salluru "plum", suspected of being of Hurrian origin; tarma-ǰur "spring water" from Hurrian tarmani "source"; arciw "eagle" from Urartian Arsiba, a proper name with a presumed meaning of "eagle"; xarxarel "to destroy" from Urartian harhar-s- "to destroy"; caṙ "tree" from Urartian sare "garden"; cov "sea" from Urartian sue "sea"; ułt "camel" from Urartian ultu "camel"; pełem "dig, excavate" from Urartian pile "canal" (rejected by Diakonoff); san "kettle" from Urartian sane "kettle, pot"; sur "sword", from Urartian sure "sword" (considered doubtful by Diakonoff).

Notes

↑ Karl Brugmann, Grundriss der vergleichenden Grammatik der indogermanischen Sprachen (1897) Das Armenische (II), früher fälschlicherweise für iranisch ausgegeben, von H. Hübschmann KZ. 23, 5 ff. 400 ff. als ein selbständiges Glied der idg. Sprachfamilie erwiesen
↑ “Armenians” in Encyclopedia of Indo-European Culture or EIEC, edited by J. P. Mallory and Douglas Q. Adams, published in 1997 by Fitzroy Dearborn.

References

William M. Austin, Is Armenian an Anatolian Language?, Language, Vol. 18, No. 1 (Jan., 1942), pp. 22-25
Charles R. Barton, The Etymology of Armenian ert’am, Language 39, No. 4 (Oct., 1963), p. 620
G. Bonfante, The Armenian Aorist, Journal of the American Oriental Society 62, No. 2 (Jun., 1942), pp. 102-105
I. M. Diakonoff - First evidence of the Proto-Armenian language in Eastern Anatolia, Annual of Armenian linguistics 13, 51-54, Cleveland State University, 1992.
I. M. Diakonoff, Hurro-Urartian Borrowings in Old Armenian, Journal of the American Oriental Society, Vol. 105, No. 4 (Oct., 1985), pp. 597-603
John A. C. Greppin; I. M. Diakonoff, Some Effects of the Hurro-Urartian People and Their Languages upon the Earliest Armenians, Journal of the American Oriental Society, Vol. 111, No. 4 (Oct., 1991), pp. 720-730
A. Meillet, Esquisse d'une grammaire comparée de l'arménien classique, Vienna (1936)
Robert Minshall, 'Initial' Indo-European */y/ in Armenian, Language 31, No. 4 (Oct., 1955), pp. 499-503
J. Alexander Kerns; Benjamin Schwartz, On the Placing of Armenian, Language 18, No. 3 (Jul., 1942), pp. 226-228
K. H. Schmidt, The Indo-European Basis of Proto-Armenian : Principles of Reconstruction, Annual of Armenian linguistics, Cleveland State University, 11, 33-47, 1990.
Werner Winter, Problems of Armenian Phonology I, Language 30, No. 2 (Apr., 1954), pp. 197-201
Werner Winter, Problems of Armenian Phonology II, Language 31, No. 1 (Jan., 1955), pp. 4-8
Werner Winter Problems of Armenian Phonology III, Language 38, No. 3, Part 1 (Jul., 1962), pp. 254-262
Hrachia Acharian. Etymological root dictionary of the Armenian language. Vol. I – IV. Yerevan Sate University, Yerevan, 1971 – 1979.

John A. C. Greppin and I. M. Diakonoff, Some Effects of the Hurro-Urartian People and Their Languages upon the Earliest Armenians Journal of the American Oriental Society, Vol. 111, No. 4 (Oct. - Dec., 1991), pp. 720-730.

External links

Plantilla:Armenian language

[1] Karl Brugmann, Grundriss der vergleichenden Grammatik der indogermanischen Sprachen (1897) Das Armenische (II), früher fälschlicherweise für iranisch ausgegeben, von H. Hübschmann KZ. 23, 5 ff. 400 ff. als ein selbständiges Glied der idg. Sprachfamilie erwiesen

[2] “Armenians” in Encyclopedia of Indo-European Culture or EIEC, edited by J. P. Mallory and Douglas Q. Adams, published in 1997 by Fitzroy Dearborn.

[1]

[2]

@@ Línia 5: / Línia 5: @@
 Atès que el protoarmeni no és l'ancestre comú de diverses llengües relacionades, sinó sols d'una única llengua, no hi ha una definició clara del terme. Generalment es proposa que inclou una varietat d'etapes ancestrals de l'armeni entre el temps del protoindoeuropeu fins les primeres manifestacions de l'[[Armeni clàssic|armeni antic]]. Consegüentment, no és una [[protollengua]] en el sentit estricte, tot i que el terme «protoarmeni» ha esdevingut comú en aquest camp de totes maneres.
-El testimoni més primerenc de l'armeni data del [[segle V]] (la traducció de la [[Bíblia]] de [[Mesrop Maixtots]]). La història anterior de la llengua no està clara i és motiu d'una gran especulació. Està clar que l'armeni és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]], però el seu desenvolupament és un tema opac. En qualsevol cas, l'armeni té moltes capes de [[Préstec lingüístic|préstecs]] i mostra traces d'un llarg [[Contacte de llengües|contacte]] amb l'[[Llengües hurro-urartianes|hurro-urartia]], el [[grec]] i les [[llengües indo-iranianes]].
+El testimoni més primerenc de l'armeni data del [[segle V]] (la traducció de la [[Bíblia]] de [[Mesrob Maixtots]]). La història anterior de la llengua no està clara i és motiu d'una gran especulació. Està clar que l'armeni és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]], però el seu desenvolupament és un tema opac. En qualsevol cas, l'armeni té moltes capes de [[Préstec lingüístic|préstecs]] i mostra traces d'un llarg [[Contacte de llengües|contacte]] amb l'[[Llengües hurro-urartianes|hurro-urartia]], el [[grec]] i les [[llengües indo-iranianes]].
 ==Development==