Paul Adrien Maurice Dirac: diferència entre les revisions
m Removing Link FA template (handled by wikidata) - The interwiki article is not featured |
m Removing Link GA template (handled by wikidata) |
||
| Línia 59: | Línia 59: | ||
{{ORDENA:Dirac, Paul Adrien Maurice}} |
{{ORDENA:Dirac, Paul Adrien Maurice}} |
||
{{Enllaç AB|zh}} |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 13:26, 8 abr 2015
 |
A la Viquipèdia en català no tenim aquesta plantilla. Aquest article hauria de dur la plantilla {{Infotaula persona}}. Si estau fent una traducció, el més senzill és usar aquesta darrera plantilla SENSE PARÀMETRES i ja agafarà les dades de Wikidata. Més informació a Ajuda:Infotaules. |
 |
| Premi Nobel de Física (1933) |
Paul Adrien Maurice Dirac (Bristol, Regne Unit, 1902 - Tallahassee, EUA, 1984) fou un enginyer, matemàtic i professor britànic-suís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.
Biografia
Nascut el 8 d'agost de 1902 a la ciutat anglesa de Bristol, fill d'un immigrant suís, del qual conservà la seva nacionalitat fins al 1919. El seu pare, Charles Adrien Ladislas Dirac, era un immigrant de Saint-Maurice, Switzerland,que treballava a Bristol com a professor de francès. Sa mare, Florence Hannah Dirac (nom de soltera Holten), nascuda a Cornwall, Anglaterra, treballava com a bibliotecària a la Bristol Central Library. Paul tenia una germana més jove, Béatrice Isabelle Marguerite, i un germà més gran, Reginald Charles Félix,[7][8] que es suïcidà el mes de Març de 1925.[9] Dirac recordava: "Els meus pares van patir terriblement. No sabia que se l'estimessin tant [...] Mai havia pensat que se suposava que els pares estimaven llurs fills, però a partir d'aleshores ho vaig saber."[10]
Va estudiar a la Bishop Primary School i el Merchant Venturers Technical College, una institució de la universitat de Bristol, que emfatitzava les ciències modernes, una cosa inusual a l'època, i a la qual Dirac estaria sempre agraït.
Graduat en enginyeria elèctrica a la Universitat de Bristol l'any 1921. Després de treballar poc temps com enginyer, Dirac va decantar la seva vocació vers les matemàtiques. Va completar la llicenciatura de matemàtiques a Bristol el 1923, complementant la seva formació a la Universitat de Cambridge, on posteriorment desenvoluparia la major part de la seva carrera professional.
Recerca científica
Es va interessar per la Teoria de la relativitat i la física quàntica, aleshores en els seus orígens, tot treballant sota la supervisió de Ralph Fowler.
El 1926 va desenvolupar una versió de la mecànica quàntica que unia els treballs previs de Werner Heisenberg i d'Erwin Schrödinger en un únic model matemàtic que associa quantitats mesurables amb operadors que actuen en un espai vectorial de Hilbert i descriu l'estat físic del sistema.
L'any 1928, treballant en els spins no relativistes de Wolfgang Ernst Pauli, va trobar la que fou més tard anomenada equació de Dirac, una equació relativista que descriu el comportament de l'electró. Aquest treball va permetre Dirac predir l'existència del positró, l'antipartícula de l'electró, que va interpretar per a formular el mar de Dirac. El positró va ser observat per primera vegada per Carl David Anderson el 1932.
El seu llibre, El Principi de la Mecànica Quàntica, publicat el 1930, esdevingué un dels llibres de text més populars i és utilitzat encara avui en dia. Va introduir la notació de Bra-ket i la funció Delta de Dirac.
El 1931 va demostrar que l'existència d'un únic monopol magnètic a l'Univers seria suficient per explicar la quantificació de la càrrega elèctrica. Aquesta proposta fou molt ben rebuda, però fins a la data hom no ha trobat cap prova convincent de l'existència del monopol.
Paul Dirac va compartir l'any 1933 el Premi Nobel de Física amb Erwin Schrödinger "pel descobriment de noves teories atòmiques productives".
Dirac va obtenir la càtedra Lucasiana de matemàtiques de la Universitat de Cambridge, on va exercir com a professor de 1932 a 1969. Dirac va passar els últims anys de la seva vida als Estats Units, treballant a la Universitat de Miami i a la Universitat Estatal de Florida. Va morir el 20 d'octubre de 1984 a la ciutat nord-americana de Tallahassee.
Ideologia
Dirac fou un ateu reconegut. Després de parlar amb ell Wolfgang Ernst Pauli va dir en les seves cròniques: "Si entenc correctament a Dirac, ell diu: no hi ha Déu, i Dirac és el seu profeta".
Dirac fou conegut entre els seus col·legues per la seva naturalesa precisa i taciturna. Quan Niels Bohr es queixava que no sabia com acabar una determinada frase en un article científic, Dirac li va replicar: Al mi em van ensenyar a l'escola que mai s'ha de començar una frase sense saber-ne el final. Quan va visitar la Unió Soviètica va ser convidat a una conferència que versava sobre la filosofia de la física. Ell simplement es va posar dempeus i va escriure a la pissarra: "Les lleis físiques han de tenir la simplicitat i bellesa de les matemàtiques".
Quan en una ocasió li van preguntar sobre poesia, va contestar: en ciència hom intenta dir de manera que tothom pugui entendre alguna cosa que ningú abans no sabia, en poesia passa exactament el contrari.
Dirac fou també reconegut per la seva modèstia. Va anomenar a l'equació de l'evolució temporal d'un operador mecanico-quàntic, l'equació de moviment de Heisenberg, quan va ser ell el primer a escriure-la. Per a referir-se a l'estadística de Fermi-Dirac sempre va insistir a dir estadística de Fermi.
Vegeu també
Reconeixements
En honor seu s'anomenà l'asteroide (5997) Dirac descobert l'1 d'octubre de 1983 per Antonín Mrkos.
Enllaços externs
