Ciutadans - Partit de la Ciutadania: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP)
Línia 60: Línia 60:
== Estructura i organització ==
== Estructura i organització ==
=== Òrgans centrals ===
=== Òrgans centrals ===
[[Fitxer:Albert Rivera - 02.jpg|260px|thumbnail|Albert Rivera és el president del partit.]]
El partit té tres òrgans centrals —escollits en el Congrés— de direcció, representació i garanties: el Comitè Executiu, el Consell General i la Comissió de Garanties.
El partit té tres òrgans centrals —escollits en el Congrés— de direcció, representació i garanties: el Comitè Executiu, el Consell General i la Comissió de Garanties.



Revisió del 14:13, 8 abr 2015

Aquest article tracta sobre el partit polític. Vegeu-ne altres significats a «ciutadà català».
Infotaula d'organitzacióCiutadans - Partit de la Ciutadania
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtCs Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític espanyol Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaSocialdemocràcia[1]
Social-liberalisme[2][3]
Laïcisme[4]
Autonomisme[5]
Constitucionalisme[6]
Federalisme europeu[7]
Antinacionalisme[8][9][10][11][12]
Alineació políticacentrisme Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaCompromís amb Aragó
Alternativa Liberal Social Modifica el valor a Wikidata
Creació4 març 2006, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa Modifica el valor a Wikidata
Membres32.514 (2016) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
PresidènciaAlbert Rivera
Secretari generalAdrián Vázquez Lázara (2023–) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsJoves Ciutadans Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Pressupost15.320.446 € (2018) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Número de telèfon+34-933-42-94-36 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwww.ciudadanos-cs.org
Facebook: Cs.Ciudadanos Twitter (X): CiudadanosCs Instagram: ciudadanos Telegram: CsCiudadanos LinkedIn: ciudadanos Youtube: UCpQHMcz59Xailbshv0HGuuw Flickr: 129774588@N03 Modifica el valor a Wikidata

Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: C's)[15] és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya, que s'autodefineix com a socialdemòcrata,[1] liberal progressista,[3] i no-nacionalista.[16] Però malgrat definir-se així es comporta amb actitud nacionalista espanyola i polítiques de dreta.[17] Defensa les llibertats individuals entre els ciutadans i l'apropament d'aquests a les institucions, però des d'una vessant única espanyola. A Catalunya, on té 9 escons al Parlament i 3 regidors en diferents ajuntaments, s'oposen al nacionalisme català, que valoren en els seus manifestos fundacionals com a negatiu per a la convivència dels ciutadans i la democràcia. El 2014 va obtenir dos eurodiputats al Parlament Europeu.

El partit va decidir denominar-se Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía amb l'objectiu de reafirmar que el seu àmbit d'actuació és Espanya, tot i que als territoris amb llengua pròpia diferent al castellà s'usa indiferentment el nom en castellà i/o el de la llengua pròpia de la regió. Així als territoris catalanòfons també s'anomenen Ciutadans - Partit de la Ciutadania o a Galícia Cidadáns - Partido da Cidadanía.

Història

El partit es va presentar per primera vegada a unes eleccions en les eleccions catalanes de l'any 2006 sota la denominació Ciutadans-Partido de la Ciudadanía però els seus orígens són anteriors i es troben en la plataforma «Ciutadans de Catalunya/Ciudadanos de Cataluña», una plataforma oposada al nacionalisme català i que fou creada per un grup de professionals catalans el 7 de juny de 2005. El 4 de març de 2006, en un acte públic a Barcelona, va donar inici un procés constituent per convertir-se en partit polític. L'esmentat procés va culminar en un congrés fundacional, celebrat els dies 8 i 9 de juliol de 2006, on es va definir l'organització i estructura interna, es van elegir els òrgans representatius, es va aprovar el cos ideològic que defineix al nou partit, l'àmbit d'actuació i el nou nom amb què es van presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya del dia 1 de novembre de 2006.

El congrés fundacional va escollir com a president Albert Rivera i com a secretari general Antonio Robles, ambdós al capdavant d'un Consell General format per trenta-cinc membres procedents de les diverses agrupacions territorials i sectorials, cap d'ells polític professional. Solament un dels fundadors de la plataforma original, Teresa Giménez Barbat, es va integrar a la direcció del nou partit.[18]

El partit intenta mobilitzar el vot de molts abstencionistes i desenganyats amb els cinc partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya en la legislatura 2003-3006,[19] (Convergència i Unió, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Popular, Iniciativa per Catalunya Verds) que segons el seu parer monopolitzen l'escena política i mediàtica a Catalunya. Després de fixar-se com a estratègia no realitzar cap pacte de govern amb partits catalanistes[20] les seves expectatives per a les eleccions del 2006 estaven en superar la xifra de quatre o cinc diputats però finalment van aconseguir tres representants.

Ideologia

Suport en tant per cent de Cs a les eleccions catalanes del 2006. En vermell les zones de major suport, en blau on el suport és mínim.
Suport en tant per cent de Cs a les eleccions catalanes del 2010. En vermell les zones de major suport, en blau on el suport és mínim.

Les línies essencials aprovades al congrés fundacional es basen en el rebuig del nacionalisme català i en la defensa de les llibertats individuals, la igualtat entre ciutadans i el bilingüisme (a Catalunya). Fins ara, el seu ideari s'havia anat plasmant a través de dos manifests públics, en els quals s'havien oposat al nacionalisme català, que consideren que domina Catalunya des de la Transició, i a les conseqüències d'aquesta hegemonia, que valoren negativa per a la convivència, els drets ciutadans i la democràcia. Sovint ha estat qualificat de partit espanyolista,[21][22] anticatalanista[16] i lerrouxista[23] per la semblança del seu discurs anticatalanista amb el discurs del Partit Republicà Radical.[24][25]

Als estatuts de fundació del partit s'autoanomena de centreesquerra. Com que la majoria de discursos del partit són nacionalistes i identitaris, el discurs socioeconòmic no està gaire desenvolupat, atesa l'escassedat de declaracions i iniciatives legislatives en aquest sentit. Les poques declaracions i iniciatives presentades fins ara són típicament populistes perquè que es tracta de simples declaracions d'intencions i contra el sistema vigent, no d'un discurs estructurat o un discurs polític alternatiu. La inexistència d'acció de govern fins a la data actual fa difícil qualificar-lo en algun punt de l'eix socioeconòmic.

El seu ideari s'articula en els següents cinc grans eixos:

  • Ciutadania: els territoris no tenen drets, només en tenen les persones.
  • Llibertat i igualtat: promou l'esperit crític i advoca pels valors democràtics i il·lustrats. L'Estat ha de promoure la igualtat d'oportunitats de manera que ni l'origen ètnic, ni l'idioma, ni el sexe, ni la posició econòmica de la família, no determinin privilegis.
  • Laïcisme entès com a neutralitat de l'Administració pública tant en aspectes religiosos com a identitaris, i defensa dels valors democràtics i il·lustrats. Els sentiments i les identitats (nacionals, regionals, religioses...) són respectables com a activitats privades, però no es pot permetre que s'imposin per davant dels drets públics dels individus.
  • Defensa del bilingüisme: el concepte «llengua pròpia» és un concepte nacionalista. A Catalunya hi ha tres llengües oficials, usades indistintament pels seus ciutadans, pel que s'oposarà a qualsevol tipus de discriminació institucional per motius de llengua.
  • Defensa de la Constitució espanyola particularment en mantenir la sobirania al conjunt de la ciutadania espanyola i no a les comunitats autònomes.

Ciutadans de Catalunya s'oposà al nou Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, que va ésser aprovat en referèndum el dia 18 de juny de 2006, ja que repudia les polítiques identitàries de les quals, segons el seu parer, és ple, així com el concepte de «drets històrics» que, sempre segons Ciutadans, s'han esgrimit per justificar polítiques «asimètriques» i desiguals entre territoris.

Ciutadans ha estat un del partits impulsors de la dació en pagament, tot i que no ha pogut aprovar-se en tant que el Parlament de Catalunya no hi té competències.[26] El partit que presideix Albert Rivera també ha promogut la signatura d'un pacte contra la corrupció política, no aprovat fins ara.[27]

El 10 d'octubre del 2013 Ciutadans, juntament amb el PP van abandonar el Parlament de Catalunya quan s'hi votava una moció presentada per ICV-EUiA en la qual es reclamava “la condemna a tota declaració o activitat que enalteixi, trivialitzi, exculpi o negui el nazisme, el franquisme i tots els règims totalitaris o dictatorials”, i ambdós partits decidien abandonar la sala i no votar.[17]

Estructura i organització

Òrgans centrals

Albert Rivera és el president del partit.

El partit té tres òrgans centrals —escollits en el Congrés— de direcció, representació i garanties: el Comitè Executiu, el Consell General i la Comissió de Garanties.

El Comitè Executiu es compon de quinze membres, entre ells el president i el secretari general.

El Consell General és el màxim òrgan representatiu del partit entre Congressos, i l'integra els membres del Comitè Executiu, per 35 membres escollits en llistes obertes en el Congrés i fins a 25 representants de les federacions d'agrupacions. Li correspon supervisar l'activitat del Comitè Executiu i determinar les línies polítiques a seguir.

La Comissió de Garanties, formada per nou membres, és l'encarregada de vetllar pel compliment dels Estatuts i la resta de normativa interna, així com pel respecte als drets democràtics dels militants.

Agrupacions

Els militants del partit s'organitzen en agrupacions de tres tipus: Territorials, Sectorials i la Digital.

Les Agrupacions Territorials integren afiliats d'una mateixa zona geogràfica: barris de Barcelona (Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó), municipis (Cornellà, Tarragona), comarques (Terres de l'Ebre, Bages) o fins i tot comunitats autònomes (València-Múrcia, Madrid).

Les Agrupacions Sectorials integren afiliats d'una mateixa branca professional o amb un mateix interès. Així, existeixen Sectorials d'educació, sanitat, justícia o seguretat.

Finalment, l'Agrupació Digital és la via de participació dels afiliats que, per la seva situació o localització, no poden col·laborar en agrupacions de cap altre tipus. Aquesta agrupació treballa preferentment per Internet.

Història

Fundació

Albert Rivera a Salamanca (Lleó)

El 7 de juny de 2005 es va presentar a Barcelona un manifest titulat «Per la creació d'un nou partit polític a Catalunya», en el qual els firmants es comprometien a impulsar la constitució d'una nova força política d'àmbit català. El manifest va ésser signat per Félix de Azúa, Albert Boadella, Francesc de Carreras, Arcadi Espada, Teresa Giménez Barbat, Ana Nuño, Félix Ovejero, Félix Pérez Romera, Xavier Pericay, Ponç Puigdevall, José Vicente Rodríguez Mora, Ferran Toutain, Carlos Trías, Iván Tubau i Horacio Vázquez-Rial. Després de la presentació del manifest al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el 21 de juny de 2005; Ciutadans de Catalunya va anar estenent-se per Catalunya. El manifest també es va presentar a Bilbao i a Madrid.

L'acte de presentació del procés per constituir el nou partit va tenir lloc el 4 de març de 2006, al teatre Tívoli de Barcelona, amb la presència i suport del filòsof Fernando Savater.

El 5 de juny de 2006, durant la seva campanya per al referèndum d'aprovació de l'estatut, un dels seus dirigents, Arcadi Espada, va ésser increpat[28][29] per un grup d'independentistes catalans.

Els dies 8 i 9 de juliol de 2006 es va celebrar al campus de Bellaterra (Barcelona) el seu congrés fundacional, en el qual van participar tres-cents cinquanta delegats procedents de les aproximadament cinquanta agrupacions territorials i sectorials de l'organització. Van escollir com a president Albert Rivera, un advocat de vint-i-sis anys que va ésser candidat a la presidència de la Generalitat a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2006.

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006

La seva comptabilitat electoral de les eleccions al Parlament de 2006, recollia en el compte d'ingressos donacions per un total de 129.559,31 euros per les aportacions de persones físiques i jurídiques, 60.000 euros dels quals, eren de la mateixa aportació, i 7.250 euros més també d'una sola aportació, superant en ambdós casos el màxim fixat per la LOREG (6.010,12 euros). En contra del que estableix la LOREG en el seu article 126.1, no van identificar nominativament la resta d'aportacions i tampoc no van revelar el domicili ni el DNI.[30]

A les eleccions al Parlament de 2006, Ciutadans obtingué tres escons (Albert Rivera, José Domingo Domingo i Antonio Robles), tots ells a la demarcació de Barcelona.

Expansió territorial

El partit té previst ésser un partit de caràcter espanyol, implantat en totes les comunitats autònomes del Regne d'Espanya. De fet, han estat nombrosos els cops que ha intentat una expansió el territorial. El 20 d'octubre de 2007, a Palma, Albert Rivera afirmà que el partit s'estava implantant a les illes, per fer front al creixent catalanisme del govern de centreesquerra.

El partit va presentar llistes a les 52 circumscripcions espanyoles a les eleccions al Congrés dels Diputats del 2008, però no va assolir representació a aquesta cambra. Ciutadans obtingué 46.313 vots a tot l'Estat (0,18%), sent els seus resultats significatius només a Catalunya, on van ésser la sisena força política amb 27.408 vots (un 0,74%) i van superar clarament Unió, Progrés i Democràcia; situació que es va produir a l'inrevés a la resta de l'Estat, on Ciutadans va quedar àmpliament superada per UPyD.

Després de les eleccions al Parlament Europeu de 2009

Un cop van abandonar el partit Antonio Robles i José Domingo, el primer marxà a Unión, Progreso y Democracia abandonant el seu escó, cosa que no va fer José Domingo qui va formar part del Grup Mixt. L'escó d'Antonio Robles ha estat ocupat per Carmen de Rivera. Rere un procés d'eleccions primàries dins el partit, Albert Rivera ha estat confirmat com a Candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya per a les eleccions de 2010.

Precampanya i campanya per a les eleccions catalanes de 2010

C's ha dut a terme diferents campanyes-iniciatives durant els últims temps. El dia 31 d'octubre de 2009, al Teatre Villaroel de Barcelona, es presentà el manifest "Catalunya som tots", text que defensa la pluralitat dins de l'Autonomia enfront a una visió nacionalista catalana del territori. El text va ésser recolzat per personalitats com Francesc de Carreras, Iñaki Ezquerra, Mikel Buesa o Pablo Castellano.[31]

Albert Rivera, president del partit, va participar en una protesta taurina on simbòlicament sortí de la plaça Monumental de Barcelona per la porta gran a espatlles el 26 de setembre de 2010 com a reconeixement en la seva defensa de la permanència de les curses de braus.[32]

El dissabte 16 d'octubre, en un multitudinari acte al teatre Romea de Barcelona[33] es presentà la campanya electoral de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía.[34] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 Ciutadans va treure 3 escons: Albert Rivera, Carmen de Rivera i Jordi Cañas.

Creixement del partit a les eleccions de 2012

Per a les eleccions de 2012 van utilizar la proposta d'himne d'Espanya de Joaquín Sabina ("Anteproyectos para la letra del himno nacional (con perdón)"), amb permís exprés de l'artista.[35]

Una de les sorpreses de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 fou el creixement espectacular de Ciutadans que va assolir aleshores els millors resultats de la seva història triplicant els resultats anteriors del 2010 fins a arribar als 9 escons.

Eleccions al Parlament Europeu de 2014

El 2 de febrer de 2014, el Consell General va aprovar la participació en solitari de Ciutadans, sota la marca comuna per a tot Espanya de Moviment Ciutadà, a les eleccions al Parlament Europeu de 2014.[36] Després d'un procés de primàries per elegir els candidats, on van concórrer un total de 27 persones, entre ells independents,[37] van ser elegits Javier Nart, Joan Carles Girauta i Carolina Punset,[38] una de les filles del divulgador Eduard Punset.[39] L'acte de presentació de la candidatura va tenir lloc el 22 de març a l'Hotel Auditorium de Madrid davant més de mil persones.[40]

Després de les eleccions europees de 2014, el partit encapçalat per Javier Nart va obtenir la representació de dos eurodiputats al Parlament Europeu.[41] A Catalunya, el nombre de vots que va obtenir va ser molt inferior al de les eleccions anteriors (més de 100.000), i el seu percentatge va baixar a un 6.28%.[42]

Reconeixements

Referències

  1. 1,0 1,1 «Albert Rivera, presidente de Ciutadans: "Catalunya es ahora más provinciana"» (en castellà). 20 minutos, 19-11-2010. [Consulta: 10 febrer 2013].
  2. (anglès)«Parties and Elections in Europe, "Catalonia", The database about parliamentary elections and political parties in Europe, by Wolfram Nordsieck». Parties & Elections.
  3. 3,0 3,1 «"Espai electoral de centreesquerra no nacionalista", Ideari de Ciutadans a la seva pàgina web"» (HTML). [Consulta: 16 abril 2011]. «El ideario básico de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía se nutre del liberalismo progresista y del socialismo democrático»
  4. (anglès)«and has a left-liberal, secularist slant» - Demsoc Europe
  5. (castellà)Directo de los resultados de las elecciones catalanas 2012 - Público
  6. (castellà)El "Camargagate" le estalla en las manos a Sánchez Camacho - El Semanal Digital
  7. (anglès)«Citizens is, like the UPyD a supporter of European federalism» - Demsoc Europe
  8. 8,0 8,1 (anglès)Catalan vote sends mixed messages - Economist Intelligence Unit
  9. (castellà)Ciutadans de Catalunya crea un partido político antinacionalista - El País
  10. (castellà)El nuevo partido antinacionalista Ciutadans de Catalunya inicia su proceso constituyente - 20 minutos
  11. (castellà)Ciutadans arranca tres escaños con su discurso antinacionalista - La Voz de Galicia
  12. (castellà)Ciudadanos resucita en unas catalanas plagadas de grupos independentistas y 'frikis' - El Confidencial
  13. http://www.mejorunidos.cat/contacta/
  14. Ciutadans ja es veu amb grup parlamentari propi al nou Parlament - Directe!cat
  15. Nom amb què el partit és inscrit al registre de partits polítics
  16. 16,0 16,1 Fernàndez, Josep-Anton. El malestar en la cultura catalana: La cultura de la normalització 1976-1999. Editorial Empúries, 2008, p.148. ISBN 8497873416. 
  17. 17,0 17,1 http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2015/03/02/ciutadans-es-de-dretes-i-no-ho-vol-saber/
  18. «Albert Rivera lidera Ciutadans por ocupar el primer puesto en la lista alfabética con los nombres de los aspirantes» (en castellà). El Periódico, 10-05-2010. [Consulta: 13 abril 2014].
  19. «‘Ciudadanos' prepara el asalto a Madrid con un ex secretario de estado socialista y un ex senador en sus filas» (en castellà). El confidencial, 03-11-2006. [Consulta: 18 juliol 2011].
  20. Referència on Ciutadans es compromet a no pactar amb partits nacionalistes
  21. «Ciutadans - Partit de la Ciutadania». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  22. Article d'El País sobre l'acte al Palau de la Música de Barcelona on presenten el cartell electoral per a les eleccions de l'1-N del 2006 al Parlament de Catalunya
  23. «Rivera tilda a Mas de "golpista" por querer "imponer" una identidad a Catalunya» (en castellà). La Vanguardia, 26-09-2012. [Consulta: 10 febrer 2013].
  24. «Ciutadans - Partit de la Ciutadania». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  25. http://www.regio7.cat/opinio/2010/11/13/lerrouxisme-eleccions-catalanes-del-28-n/113145.html
  26. http://www.btv.cat/btvnoticies/2011/03/23/icv-erc-i-ciutadans-porten-al-parlament-la-dacio-en-pagament/
  27. http://www.ciudadanos-cs.org/docs_para_links/DECA-1-cat-tra.pdf
  28. Arcadi, després de ser agredit: "Se apostó un grupo nacionalista, dispuesto a impedir el acceso..."
  29. Els Mossos d'Esquadra van assegurar que no s'havia produït cap agressió física en l'acte
  30. Nota informativa sobre l'informe 14/2008 de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, de fiscalització de les eleccions al Parlament de Catalunya de l'any 2006
  31. «Cataluña somos Todos: 31 de octubre en el Teatro Villarroel de Barcelona» (en castellà). Ciudadanos agrupación Madrid, 01-11-2009. [Consulta: 8 maig 2011].
  32. «"Dos diputados y el torero Serafín Marín salen a hombros de la Monumental de Barcelona" en ELPAIS, 26 de septiembre de 2010» (HTML). [Consulta: 14 octubre 2010].
  33. «Ciutadans (C's) presenta su campaña electoral bajo el lema: 'Rebélate'» (HTML). [Consulta: 16 octubre 2010].
  34. «"Ciutadans recurre otra vez al desnudo en la campaña electoral catalana", ElPaís, sábado 16 de octubre de 2010» (HTML). [Consulta: 16 octubre 2010].
  35. http://www.publico.es/espana/444947/sabina-cede-a-ciutadans-su-propuesta-de-letra-para-el-himno
  36. http://www.periodistadigital.com/cataluna/barcelona/2014/02/02/ciudadanos-concurrira-a-las-elecciones-europeas-con-candidatos-en-toda-espana.shtml
  37. http://www.elmundo.es/espana/2014/02/13/52fd167f22601d70448b4586.html
  38. http://www.abc.es/catalunya/politica/20140222/abci-nart-girauta-punset-candidatos-201402221716.html
  39. http://politica.e-noticies.es/la-hija-de-punset-numero-tres-de-cs-a-las-europeas-83184.html
  40. http://www.cronicaglobal.com/es/notices/2014/03/ciudadanos-presenta-sus-candidatos-a-las-europeas-apelando-a-la-fuerza-de-la-union-6040.php
  41. http://www.20minutos.es/noticia/2149108/0/podemos/ciudadanos/elecciones-europeas/
  42. http://www.elmundo.es/elecciones/elecciones-europeas/resultados/2014/09/99/p99.html
  43. «La Fundación para la Libertad critica la pasividad de la Generalidad ante el artículo "Falangistas taximerdistas"» (en castellà). Libertad Digital, 07-07-2005. [Consulta: 7 abril 2014].
  44. «Ciutadans de Catalunya recibe el Premio Gregorio Ordóñez» (en castellà). El País, 27-11-2005. [Consulta: 10 febrer 2013].

Enllaços externs