Orde Teutònic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link FA template (handled by wikidata)
m Removing Link GA template (handled by wikidata)
Línia 88: Línia 88:
* [http://www.damian-hungs.de/ Der Deutschordenspriester bis 1800] {{de}}
* [http://www.damian-hungs.de/ Der Deutschordenspriester bis 1800] {{de}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}
{{Enllaç AB|eo}}


[[Categoria:Orde Teutònic| ]]
[[Categoria:Orde Teutònic| ]]

Revisió del 23:41, 10 abr 2015

Infotaula d'ordeOrde Teutònic
Ordo Sanctae Mariae Teutonicorum Modifica el valor a Wikidata
Escut de l'orde, amb la creu negra
TipusMilitar
Nom oficialOrde dels Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem
Nom oficial llatíOrdo Domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum, Ordo Teutonicus
SiglesO.T.
Altres nomsCavallers Teutònics, Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem, Orde Germànic
Hàbittúnica, mantell i caputxa blanques, amb la creu negra al pit i al costat del mantell
LemaHelfen, Wehren, Heilen (Ajuda, defensa, sana)
ObjectiuAssistència als pelegrins a Terra Santa, lluita contra els infidels i defensa de la fe; avui, assistència a necessitats
Fundació1190, com a orde militar el 1192, Sant Joan d'Acre (Palestina) per Mercaders de Lübeck i Bremen
Aprovat perInnocenci III, en 1198 (Celesti III ja la reconeix el 1192)
ReglaRegla de Sant Agustí
PatronsMare de Déu i Sant Jordi
Supressió1809 per Napoleó I; només continua com a organització benèfica i orde de cavalleria
Branques i reformesEn 1237 absorbeix l'orde dels Germans Livonians de l'Espasa
Primera fundacióAcre, 1190
Fundacions destacadesVenència, Marienburg, Königsberg, Mergentheim, Viena
Persones destacadesHermann von Salza
Lloc webdeutscher-orden.at Modifica el valor a Wikidata

L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum ) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre. L'any 1198 esdevingué orde militar.

Des del segle XIX l'orde sobreviu com a una organització cristiana de caràcter caritatiu.

Noms en altres llengües

  • llatí: Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum, Ordo Teutonicus,
  • alemany Orden der Brüder vom Deutschen Haus St. Mariens in Jerusalem,
  • bielorús Тэўтонскі ордэн
  • estonià Saksa ordu
  • finès Saksalainen ritarikunta
  • hongarès Német Lovagrend
  • letó Vācu ordenis
  • lituà Kryžiuočių Ordinas
  • polonès Zakon Krzyżacki
  • romanès Ordinul Cavalerilor Teutoni
  • rus Тевтонский орден
  • suec Tyska orden
  • alemany suís Tütsche Ordä

Terra santa

L'Orde estava format per nobles alemanys i seguia el model de l'Orde del Temple i de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. Fou fundat a la fortalesa de Sant Joan d'Acre (Palestina) l'any 1190 durant la Tercera Croada després de la presa de Jerusalem per Saladí. Originalment va ser només una organització caritativa que ajudava els pelegrins cristians, però va ser reorganitzat com a orde militar l'any 1192 i va obtenir el reconeixement oficial del papa Innocenci III el 1198. Un segle després, l'any 1291, la presa d'Acre pels Mamelucs obligà als croats a retirar-se de Terra Santa, impulsant l'orde a reconsiderar la seva missió. Derrotats a les Croades, els cavallers de l'Orde Teutònic es van traslladar a Transsilvània fins a ser expulsats el 1225 pel rei Andreu II d'Hongria.

Estat teutònic

En aquest moment l'orde es va establir, ja definitivament, a Prússia, tot creant-hi un Estat de l'Orde Teutònic independent, des del qual van llançar campanyes contra el Regne de Polònia, el Ducat de Lituània i contra altres pobles no cristianitzats, procés que es va conèixer com les Croades Bàltiques. L'Emperador Frederic II Hohenstaufen va atorgar als cavallers tots els privilegis dels prínceps de l'Imperi, com el dret de sobirania sobre els territoris conquerits.

Malgrat la derrota que van patir a mans del rus Alexandre Nevski l'any 1242, l'orde estengué ràpidament el seu domini sobre els països bàltics. A partir de l'any 1308 van ocupar el conjunt de Prússia, estenent-se fins a Estònia. Aquesta conquesta incloïa les regions bàltiques de Pomerània, Curlàndia, Letònia, Estònia i Danzig, ciutat que va estar sota el seu jou fins al 1454. L'orde comptava, a més, amb possessions en diferents punts del Sacre Imperi Romà Germànic. Van patir una gran derrota envers el rei Ladislau II de Polònia i els lituans a la Batalla de Tannenberg el 1410, de manera que els territoris aconseguits per l'Orde van passar a mans poloneses.

Al donar-se a Europa la Reforma Protestant, l'Orde es va convertir al Luteranisme per mitjà del seu Gran Mestre.

Secularització de Prússia

L'Orde va ser suprimit en la zona meridional del feu i les seves terres secularitzades per a crear el ducat de Prússia el 1525. L'Orde va perviure vinculat als Habsburg, però en 1809 Napoleó Bonaparte va ordenar la seva dissolució, pel que van perdre bona part dels seus béns seculars.

Vegeu també

Enllaços externs