Aviè: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot posa títol a {{GEC|0222734|Ruf Fest Aviè}}
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''Ruf Fest Aviè''' (''Rufus Festus Avienus'') o simplement '''Aviè''' fou un poeta, astrònom i geògraf romà de la segona meitat del [[segle IV]].<ref>{{1911}}</ref><ref>{{GEC|0222734|Ruf Fest Aviè}}</ref>
'''Ruf Fest Aviè''' (''Rufus Festus Avienus'') o simplement '''Aviè''' fou un poeta, astrònom i geògraf romà de la segona meitat del [[segle IV]].<ref>{{1911}}</ref><ref>{{GEC|0222734|Ruf Fest Aviè}}</ref>
Va néixer a ''[[Volsinii]]'', fill suposadament de Musoni (identificat com a descendent de [[Gai Musoni Ruf]], un filòsof estoic amic d'[[Apol·loni de Tiana]], que va viure al [[segle I]]), i fou [[procònsol]] per dues vegades (potser d'[[Àfrica]] el [[366]] i [[367]]). Es va casar amb una dama anomenada Plàcida i va tenir diversos fills, un dels quals es deia Plàcid.
Va néixer a ''[[Volsinii]]'', fill suposadament de Musoni (identificat com a descendent de [[Gai Musoni Ruf]], un filòsof estoic amic d'[[Apol·loni de Tiana]], que va viure en el [[segle I]]), i fou [[procònsol]] dues vegades (potser d'[[Àfrica]] el [[366]] i [[367]]). Es va casar amb una dama anomenada ''Plàcida'' i va tenir diversos fills, un dels quals es deia ''Plàcid''.
La suposició que fou originari d'[[Hispània]] (per l'acurada descripció de la costa que fa a la seva ''Ora maritima'') no està basada en arguments prou sòlids. Tampoc és probable que fos [[cristianisme|cristià]], ja que parla amb molt de respecte del culte als déus [[paganisme|pagans]].
La suposició que fou originari d'[[Hispània]] (per l'acurada descripció de la costa que fa a la seva ''Ora maritima'') no està basada en arguments prou sòlids. Tampoc és probable que fos [[cristianisme|cristià]], ja que parla amb molt de respecte del culte als déus [[paganisme|pagans]].


Línia 6: Línia 6:
* ''Descriptio Orbis Terrae'', en 1.394 hexàmetres, amb un resum del més rellevant de la geografia física i política del món conegut, traducció en vers de la ''Periegesis'' de Dionisi.
* ''Descriptio Orbis Terrae'', en 1.394 hexàmetres, amb un resum del més rellevant de la geografia física i política del món conegut, traducció en vers de la ''Periegesis'' de Dionisi.
* ''Ora maritima'', un fragment amb 703 trímetres iàmbics, que descriu les costes mediterrànies, del [[Pont Euxí]] i del [[Palus Maeotis]], i un tros de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]].
* ''Ora maritima'', un fragment amb 703 trímetres iàmbics, que descriu les costes mediterrànies, del [[Pont Euxí]] i del [[Palus Maeotis]], i un tros de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]].
* ''Aratea Phaenomena'' i ''Aratea Prognostica'', traducció en vers hexàmetres distribuïts en 1.325 i 552 línies, que és la mateixa relació dels treballs d'[[Arat de Soli]] (igual que ''Descriptio Orbis Terrae'') amb descripcions, llegendes, supersticions i fets.
* ''Aratea Phaenomena'' i ''Aratea Prognostica'', traducció en versos hexàmetres distribuïts en 1.325 i 552 línies, que és la mateixa relació dels treballs d'[[Arat de Soli]] (igual que ''Descriptio Orbis Terrae'') amb descripcions, llegendes, supersticions i fets.
* Tres peces curtes adreçades a un amic anomenat Flavià Mirmeci (''Flavianus Myrmecius'').
* Tres peces curtes adreçades a un amic anomenat ''Flavià Mirmeci'' (''Flavianus Myrmecius'').


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 15:49, 13 abr 2015

Ruf Fest Aviè (Rufus Festus Avienus) o simplement Aviè fou un poeta, astrònom i geògraf romà de la segona meitat del segle IV.[1][2] Va néixer a Volsinii, fill suposadament de Musoni (identificat com a descendent de Gai Musoni Ruf, un filòsof estoic amic d'Apol·loni de Tiana, que va viure en el segle I), i fou procònsol dues vegades (potser d'Àfrica el 366 i 367). Es va casar amb una dama anomenada Plàcida i va tenir diversos fills, un dels quals es deia Plàcid. La suposició que fou originari d'Hispània (per l'acurada descripció de la costa que fa a la seva Ora maritima) no està basada en arguments prou sòlids. Tampoc és probable que fos cristià, ja que parla amb molt de respecte del culte als déus pagans.

Se li atribueixen els següents poemes:

  • Descriptio Orbis Terrae, en 1.394 hexàmetres, amb un resum del més rellevant de la geografia física i política del món conegut, traducció en vers de la Periegesis de Dionisi.
  • Ora maritima, un fragment amb 703 trímetres iàmbics, que descriu les costes mediterrànies, del Pont Euxí i del Palus Maeotis, i un tros de l'Atlàntic.
  • Aratea Phaenomena i Aratea Prognostica, traducció en versos hexàmetres distribuïts en 1.325 i 552 línies, que és la mateixa relació dels treballs d'Arat de Soli (igual que Descriptio Orbis Terrae) amb descripcions, llegendes, supersticions i fets.
  • Tres peces curtes adreçades a un amic anomenat Flavià Mirmeci (Flavianus Myrmecius).

Referències

  1. ↑  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
  2. ↑ «Aviè». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aviè&oldid=15146796»