Hagadà de Sarajevo: diferència entre les revisions
catalanització i ortografia |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Sarajevo_Haggadah.jpg|right|thumb|Còpies de la |
[[Fitxer:Sarajevo_Haggadah.jpg|right|thumb|Còpies de la Hagadà de Sarajevo a l'edifici del [[parlament de Bòsnia i Hercegovina]]]] |
||
'''El |
'''El Hagadà de Sarajevo''' és un [[manuscrit il·luminat]] que conté el text tradicional [[Hagadà]] que acompanya la Péssah o [[Pasqua jueva]]. És un dels Hagadà [[sefardites]] més antigues del món, originari de [[Barcelona]] del voltant 1350. El Hagadà és propietat del [[Museu Nacional de Bòsnia i Hercegovina]] de [[Sarajevo]].{{efn|El museu està tancat per problemes econòmics des de 2012. Es pot veure una còpia al [[Museu Jueu de Sarajevo]] i a les llibreries especialitzades de la capital, es poden trobar [[facsímil]]s d'aquesta obra}} El seu valor econòmic és incalculable, si bé un museu Espanyol que el va requerir per a una exposició el va haver d'assegurar per 7 milions de [[dòlar]]s pel seu transportat l'any 1992.<ref>{{ref-web| url=http://haggadah.ba/?x=1 |editor=Haggadah.ba |títol= The Sarajevo Haggadah |consulta= 31 març 2012}}</ref> |
||
El |
El Hagadà de Sarajevo està manuscrit sobre [[pergamí]] blanquejat i il·luminat amb [[coure]] i [[or]]. Conté 34 pàgines d'il·lustracions d'escenes claus en la Bíblia des de la [[creació]] fins a la mort de [[Moisès]]. Algunes pàgines estan tacades amb vi, una evidència que va ser utilitzat a moltes festes de la [[Péssah]].<ref>{{ref-notícia|títol=A Passover Relic|cognom=Reff|nom=Zach|obra=San Diego Jewish Journal|url=http://www.sdjewishjournal.com/stories/apr06_4.html|urlarxiu=http://web.archive.org/web/20060522034051/http://sdjewishjournal.com/stories/apr06_4.html|dataarxiu= 22 maig 2006}}</ref> |
||
== Història == |
== Història == |
||
[[Fitxer:Sarejevohagadah.gif|left|thumb|Una pàgina il·lustrada del |
[[Fitxer:Sarejevohagadah.gif|left|thumb|Una pàgina il·lustrada del Hagadà de Sarajevo, escrit el segle XIV a [[Barcelona]]. Dalt: [[Moisès]] i l'Arbust Ardent. sota: la vara d'Aaron convertida en serp, s'empassa la serp dels mags egípcis]] |
||
El |
El Hagadà de Sarajevo ha estat sovint prop de la destrucció, si bé ha sobreviscut. Els historiadors creuen que va ser tret de Barcelona per jueus espanyols quan van ser expulsats pel [[Decret de l'Alhambra]] el 1492. Les notes marginals del Hagadà indiquen que va estar a [[Itàlia]] en el segle XVI. Va ser venut al Museu Nacional en Sarajevo el 1894 per un tal Joseph Kohen.<ref name="exodus">{{ref-publicació|url=http://geraldinebrooks.com/wp-content/uploads/0207/12/Korkut_near-final-pages.pdf|títol= The Book of Exodus: A Double Rescue in Wartime Sarajevo|data=3 desembre 2007|cognom=Brooks|nom=Geraldine|format=PDF|publicació=The New Yorker|consulta= 31 març 2012}}</ref> |
||
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el manuscrit va ser amagat dels [[Nazisme|Nazis]] i dels [[Ústaixa]] pel bibliotecari en cap del museu, Derviš Korkut, qui va arriscar la seva vida pròpia, trient il·legalment el |
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el manuscrit va ser amagat dels [[Nazisme|Nazis]] i dels [[Ústaixa]] pel bibliotecari en cap del museu, Derviš Korkut, qui va arriscar la seva vida pròpia, trient il·legalment el Hagadà fora de Sarajevo. Korkut el va donar a un clergue musulmà a Zenica, on va ser amagat sota el terra de fusta de de la mesquita i de cases musulmanes. el 1957, va ser publicat un facsímil del Hagadà per Sándor Scheiber, director del Seminari Rabí de [[Budapest]]. El 1992, durant la [[guerra de Bòsnia]], el manuscrit va sobreviure a un robatori en el museu i va ser descobert al terra durant la investigació policial per l'inspector local Fahrudin Čebo, amb molts altres objectes que els lladres van creure que no eren valuosos. Durant el [[setge de Sarajevo]] per les forces Serbo-bosnianes (el setge més llarg de la història moderna) va sobreviure en una cambra cuirassada subterrània d'un banc. Va haver rumors que el govern ho havia venut per tal de comprar armes; el president de Bòsnia va mostrar el manuscrit a la comunitat Seder el 1995 per a desmentir-ho. |
||
Posteriorment, el manuscrit va ser restaurat a través d'una campanya especial finançada per les Nacions Unides i la comunitat jueva bosniana el 2001, i va passar a exposar-se de forma permanent al museu des de desembre de 2002. |
Posteriorment, el manuscrit va ser restaurat a través d'una campanya especial finançada per les [[Nacions Unides]] i la comunitat jueva bosniana el 2001, i va passar a exposar-se de forma permanent al museu des de desembre de 2002. |
||
El 1985 es va imprimir una reproducció en Ljubljana, amb 5.000 còpies. El maig de 2006, la ''Sarajevo publishing house Rabic Ltd.'', va anunciar una propera publicació de 613 còpies més del |
El 1985 es va imprimir una reproducció en Ljubljana, amb 5.000 còpies. El maig de 2006, la ''Sarajevo publishing house Rabic Ltd.'', va anunciar una propera publicació de 613 còpies més del Hagadà en pergamí fet a mà que intenta recrear fidelment l'aspecte de l'original del segle XIV, al·ludint al 613 [[Mitsvà]].<ref>{{ref-web|url= http://haggadah.ba/?x=4 |títol=The Sarajevo Haggadah|obra=haggadah.ba |consulta= 30 març 2012}}</ref> |
||
S'esmenta breument el manuscrit a la pel·lícula [[Benvinguts a Sarajevo]] de [[Michael Winterbottom]]. A la novel·la « |
S'esmenta breument el manuscrit a la pel·lícula [[Benvinguts a Sarajevo]] de [[Michael Winterbottom]]. A la novel·la «Els Guardians del Llibre», de [[Geraldine Brooks]] (2008), es narra una història de ficció del Hagadà des dels seus orígens a Catalunya fins al museu de Sarajevo. |
||
La història de Derviš Korkut, qui va salvar el llibre dels nazis, va ser narrada en un article de Geraldine Brooks a la revista ''[[The New Yorker]]''.<ref name="exodus">{{ref-publicació|url=http://geraldinebrooks.com/wp-content/uploads/0207/12/Korkut_near-final-pages.pdf|títol= The Book of Exodus: A Double Rescue in Wartime Sarajevo|data=3 desembre 2007|cognom=Brooks|nom=Geraldine|format=PDF|publicació=The New Yorker|consulta= 31 març 2012}}</ref> L'article també narra la història de la jove jueva, Mira Papo, a qui Korkut i la seva esposa van amagar dels nazis mentre custodiaven el Haggadah. En un gir del destí, l'anciana Mira Papo, vivint a Israel, va protegir la filla de Korkut durant la guerra bosniana dels 1990. |
La història de Derviš Korkut, qui va salvar el llibre dels nazis, va ser narrada en un article de Geraldine Brooks a la revista ''[[The New Yorker]]''.<ref name="exodus">{{ref-publicació|url=http://geraldinebrooks.com/wp-content/uploads/0207/12/Korkut_near-final-pages.pdf|títol= The Book of Exodus: A Double Rescue in Wartime Sarajevo|data=3 desembre 2007|cognom=Brooks|nom=Geraldine|format=PDF|publicació=The New Yorker|consulta= 31 març 2012}}</ref> L'article també narra la història de la jove jueva, [[Mira Papo]], a qui Korkut i la seva esposa van amagar dels nazis mentre custodiaven el Haggadah. En un gir del destí, l'anciana Mira Papo, vivint a Israel, va protegir la filla de Korkut durant la guerra bosniana dels 1990. |
||
Una còpia d'aquest |
Una còpia d'aquest Hagadà va ser donat a [[Tony Blair]], quan era primer ministre del Regne Unit, pel Magnífic [[Muftí]] de Bòsnia i Hercegovina, Mustafa Ceric, durant una cerimònia de la Fundació Faith de Tony Blair, el desembre de 2011. El Muftí el va presentar com a símbol inter-religiós de cooperació i respecte, destacant les dues ocasions en que el llibre jueu va ser protegit per part de musulmans.<ref>[http://www.tonyblairfaithfoundation.org/blog/entry/faith-shorts-2011-awards-ceremony1/ Fundació Tony Blair]</ref> Una altra còpia va ser donada pel Magnífic Mufti Ceric a un representant del [[Rabinat d'Israel]] durant la trobada inter-religiosa "Viure junts és el Futur" organitzada a [[Sarajevo]] per la [[Comunitat de Sant Egidi]].<ref>[http://www.avvenire.it/Chiesa/Pagine/haggadah-sarajevo-dono.aspx Dal muftì di Bòsnia il dono dell'Haggadah al gran rabbinato di Israele], Avvenire</ref> |
||
== Notes == |
|||
{{Notes}} |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències|2}} |
{{referències|2}} |
||
| Línia 25: | Línia 27: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
* [http://www.talmud.de/sarajevo/ Fotografies del Sarajevo Haggadah] |
* [http://www.talmud.de/sarajevo/ Fotografies del Sarajevo Haggadah] |
||
* [http://www.zemaljskimuzej.ba/index-en.php Museu nacional de |
* [http://www.zemaljskimuzej.ba/index-en.php Museu nacional de Bòsnia i Hercegovina] |
||
[[Categoria:Cultura de Barcelona]] |
[[Categoria:Cultura de Barcelona]] |
||
[[Categoria:Llibres religiosos]] |
[[Categoria:Llibres religiosos]] |
||
Revisió del 05:56, 15 abr 2015
El Hagadà de Sarajevo és un manuscrit il·luminat que conté el text tradicional Hagadà que acompanya la Péssah o Pasqua jueva. És un dels Hagadà sefardites més antigues del món, originari de Barcelona del voltant 1350. El Hagadà és propietat del Museu Nacional de Bòsnia i Hercegovina de Sarajevo.[a] El seu valor econòmic és incalculable, si bé un museu Espanyol que el va requerir per a una exposició el va haver d'assegurar per 7 milions de dòlars pel seu transportat l'any 1992.[1]
El Hagadà de Sarajevo està manuscrit sobre pergamí blanquejat i il·luminat amb coure i or. Conté 34 pàgines d'il·lustracions d'escenes claus en la Bíblia des de la creació fins a la mort de Moisès. Algunes pàgines estan tacades amb vi, una evidència que va ser utilitzat a moltes festes de la Péssah.[2]
Història
El Hagadà de Sarajevo ha estat sovint prop de la destrucció, si bé ha sobreviscut. Els historiadors creuen que va ser tret de Barcelona per jueus espanyols quan van ser expulsats pel Decret de l'Alhambra el 1492. Les notes marginals del Hagadà indiquen que va estar a Itàlia en el segle XVI. Va ser venut al Museu Nacional en Sarajevo el 1894 per un tal Joseph Kohen.[3]
Durant la Segona Guerra Mundial, el manuscrit va ser amagat dels Nazis i dels Ústaixa pel bibliotecari en cap del museu, Derviš Korkut, qui va arriscar la seva vida pròpia, trient il·legalment el Hagadà fora de Sarajevo. Korkut el va donar a un clergue musulmà a Zenica, on va ser amagat sota el terra de fusta de de la mesquita i de cases musulmanes. el 1957, va ser publicat un facsímil del Hagadà per Sándor Scheiber, director del Seminari Rabí de Budapest. El 1992, durant la guerra de Bòsnia, el manuscrit va sobreviure a un robatori en el museu i va ser descobert al terra durant la investigació policial per l'inspector local Fahrudin Čebo, amb molts altres objectes que els lladres van creure que no eren valuosos. Durant el setge de Sarajevo per les forces Serbo-bosnianes (el setge més llarg de la història moderna) va sobreviure en una cambra cuirassada subterrània d'un banc. Va haver rumors que el govern ho havia venut per tal de comprar armes; el president de Bòsnia va mostrar el manuscrit a la comunitat Seder el 1995 per a desmentir-ho.
Posteriorment, el manuscrit va ser restaurat a través d'una campanya especial finançada per les Nacions Unides i la comunitat jueva bosniana el 2001, i va passar a exposar-se de forma permanent al museu des de desembre de 2002.
El 1985 es va imprimir una reproducció en Ljubljana, amb 5.000 còpies. El maig de 2006, la Sarajevo publishing house Rabic Ltd., va anunciar una propera publicació de 613 còpies més del Hagadà en pergamí fet a mà que intenta recrear fidelment l'aspecte de l'original del segle XIV, al·ludint al 613 Mitsvà.[4]
S'esmenta breument el manuscrit a la pel·lícula Benvinguts a Sarajevo de Michael Winterbottom. A la novel·la «Els Guardians del Llibre», de Geraldine Brooks (2008), es narra una història de ficció del Hagadà des dels seus orígens a Catalunya fins al museu de Sarajevo.
La història de Derviš Korkut, qui va salvar el llibre dels nazis, va ser narrada en un article de Geraldine Brooks a la revista The New Yorker.[3] L'article també narra la història de la jove jueva, Mira Papo, a qui Korkut i la seva esposa van amagar dels nazis mentre custodiaven el Haggadah. En un gir del destí, l'anciana Mira Papo, vivint a Israel, va protegir la filla de Korkut durant la guerra bosniana dels 1990.
Una còpia d'aquest Hagadà va ser donat a Tony Blair, quan era primer ministre del Regne Unit, pel Magnífic Muftí de Bòsnia i Hercegovina, Mustafa Ceric, durant una cerimònia de la Fundació Faith de Tony Blair, el desembre de 2011. El Muftí el va presentar com a símbol inter-religiós de cooperació i respecte, destacant les dues ocasions en que el llibre jueu va ser protegit per part de musulmans.[5] Una altra còpia va ser donada pel Magnífic Mufti Ceric a un representant del Rabinat d'Israel durant la trobada inter-religiosa "Viure junts és el Futur" organitzada a Sarajevo per la Comunitat de Sant Egidi.[6]
Notes
- ↑ El museu està tancat per problemes econòmics des de 2012. Es pot veure una còpia al Museu Jueu de Sarajevo i a les llibreries especialitzades de la capital, es poden trobar facsímils d'aquesta obra
Referències
- ↑ «The Sarajevo Haggadah». Haggadah.ba. [Consulta: 31 març 2012].
- ↑ Reff, Zach «A Passover Relic». San Diego Jewish Journal.
- ↑ 3,0 3,1 Brooks, Geraldine «The Book of Exodus: A Double Rescue in Wartime Sarajevo» (PDF). The New Yorker, 03-12-2007 [Consulta: 31 març 2012].
- ↑ «The Sarajevo Haggadah». haggadah.ba. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ Fundació Tony Blair
- ↑ Dal muftì di Bòsnia il dono dell'Haggadah al gran rabbinato di Israele, Avvenire