Hagadà de Sarajevo: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
infotaula |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula de llibre |
|||
| ⚫ | |||
| títol = Hagadà de Sarajevo |
|||
| imatge = Sarajevo_Haggadah.jpg |
|||
| mida imatge = 200px |
|||
| ⚫ | |||
| autor = Anònim |
|||
| editor = |
|||
| títol original = |
|||
| codi llengua original = |
|||
| traductor = |
|||
| il·lustrador = |
|||
| artista de portada = |
|||
| lloc = [[Barcelona]] |
|||
| país = |
|||
| llengua = [[hebreu]] |
|||
| sèrie = |
|||
| tema = Text per a la [[Péssah]] |
|||
| gènere = religiós |
|||
| data de publicació = c. 1350 |
|||
| data de publicació en català = |
|||
| editorial = |
|||
| format = en [[pergamí]] |
|||
| pàgines = |
|||
| capítols = |
|||
| premis = |
|||
| isbn = |
|||
| oclc = |
|||
| dewey = |
|||
| congress = |
|||
| precedit per = |
|||
| seguit per = |
|||
| viquitexts = |
|||
| notes = |
|||
}} |
|||
La '''Hagadà de Sarajevo''' és un [[manuscrit il·luminat]] que conté el text tradicional [[Hagadà]] que acompanya la Péssah o [[Pasqua jueva]]. És una de les Hagadà [[sefardites]]que varen ser produïdes a [[Barcelona]] al voltant de 1350. La Hagadà és propietat del [[Museu Nacional de Bòsnia i Hercegovina]] de [[Sarajevo]] des de 1894 quan va pagar 150 [[corones]] (equivalent a uns 8.000 €, de 2010).{{efn|El museu està tancat per problemes econòmics des de 2012. Es pot veure una còpia al [[Museu Jueu de Sarajevo]] i, a les llibreries especialitzades de la capital, es poden trobar [[facsímil]]s d'aquesta obra}} El seu valor econòmic és incalculable, si bé, quan un museu de Madrid la va sol·licitar per a una exposició l'any 1992, es va demanar que fos assegurada per 7 milions de [[dòlar]]s pel seu transport.<ref>{{ref-web| url=http://haggadah.ba/?x=1 |editor=Haggadah.ba |títol= The Sarajevo Haggadah |consulta= 16 abril 2015}}</ref> |
La '''Hagadà de Sarajevo''' és un [[manuscrit il·luminat]] que conté el text tradicional [[Hagadà]] que acompanya la Péssah o [[Pasqua jueva]]. És una de les Hagadà [[sefardites]]que varen ser produïdes a [[Barcelona]] al voltant de 1350. La Hagadà és propietat del [[Museu Nacional de Bòsnia i Hercegovina]] de [[Sarajevo]] des de 1894 quan va pagar 150 [[corones]] (equivalent a uns 8.000 €, de 2010).{{efn|El museu està tancat per problemes econòmics des de 2012. Es pot veure una còpia al [[Museu Jueu de Sarajevo]] i, a les llibreries especialitzades de la capital, es poden trobar [[facsímil]]s d'aquesta obra}} El seu valor econòmic és incalculable, si bé, quan un museu de Madrid la va sol·licitar per a una exposició l'any 1992, es va demanar que fos assegurada per 7 milions de [[dòlar]]s pel seu transport.<ref>{{ref-web| url=http://haggadah.ba/?x=1 |editor=Haggadah.ba |títol= The Sarajevo Haggadah |consulta= 16 abril 2015}}</ref> |
||
| Línia 8: | Línia 41: | ||
El Hagadà de Sarajevo ha estat sovint prop de la destrucció, si bé ha sobreviscut. Els historiadors creuen que va ser tret de Barcelona per jueus espanyols quan van ser expulsats pel [[Decret de l'Alhambra]] el 1492. Les notes marginals del Hagadà indiquen que va estar a [[Itàlia]] en el segle XVI. Va ser venut al Museu Nacional en Sarajevo el 1894 per un tal Joseph Kohen.<ref name="exodus">{{ref-publicació|url=http://geraldinebrooks.com/wp-content/uploads/0207/12/Korkut_near-final-pages.pdf|títol= The Book of Exodus: A Double Rescue in Wartime Sarajevo|data=3 desembre 2007|cognom=Brooks|nom=Geraldine|format=PDF|publicació=The New Yorker|consulta= 31 març 2012}}</ref> |
El Hagadà de Sarajevo ha estat sovint prop de la destrucció, si bé ha sobreviscut. Els historiadors creuen que va ser tret de Barcelona per jueus espanyols quan van ser expulsats pel [[Decret de l'Alhambra]] el 1492. Les notes marginals del Hagadà indiquen que va estar a [[Itàlia]] en el segle XVI. Va ser venut al Museu Nacional en Sarajevo el 1894 per un tal Joseph Kohen.<ref name="exodus">{{ref-publicació|url=http://geraldinebrooks.com/wp-content/uploads/0207/12/Korkut_near-final-pages.pdf|títol= The Book of Exodus: A Double Rescue in Wartime Sarajevo|data=3 desembre 2007|cognom=Brooks|nom=Geraldine|format=PDF|publicació=The New Yorker|consulta= 31 març 2012}}</ref> |
||
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el manuscrit va ser amagat dels [[Nazisme|Nazis]] i dels [[Ústaixa]] pel bibliotecari en cap del museu, Derviš Korkut, qui va arriscar la seva vida pròpia, trient il·legalment el Hagadà fora de Sarajevo. Korkut el va donar a un clergue musulmà a Zenica, on va ser amagat sota el terra de fusta de de la mesquita i de cases musulmanes. el 1957, va ser publicat un facsímil del Hagadà per Sándor Scheiber, director del Seminari Rabí de [[Budapest]]. El 1992, durant la [[guerra de Bòsnia]], el manuscrit va sobreviure a un robatori en el museu i va ser descobert al terra durant la investigació policial per l'inspector local Fahrudin Čebo, amb molts altres objectes que els lladres van creure que no eren valuosos. Durant el [[setge de Sarajevo]] per les forces |
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el manuscrit va ser amagat dels [[Nazisme|Nazis]] i dels [[Ústaixa]] pel bibliotecari en cap del museu, Derviš Korkut, qui va arriscar la seva vida pròpia, trient il·legalment el Hagadà fora de Sarajevo. Korkut el va donar a un clergue musulmà a Zenica, on va ser amagat sota el terra de fusta de de la mesquita i de cases musulmanes. el 1957, va ser publicat un facsímil del Hagadà per Sándor Scheiber, director del Seminari Rabí de [[Budapest]]. El 1992, durant la [[guerra de Bòsnia]], el manuscrit va sobreviure a un robatori en el museu i va ser descobert al terra durant la investigació policial per l'inspector local Fahrudin Čebo, amb molts altres objectes que els lladres van creure que no eren valuosos. Durant el [[setge de Sarajevo]] per les forces serbo-bosnianes (el setge més llarg de la història moderna) va sobreviure en una cambra cuirassada subterrània d'un banc. Va haver rumors que el govern ho havia venut per tal de comprar armes; el president de Bòsnia va mostrar el manuscrit a la comunitat Seder el 1995 per a desmentir-ho. |
||
Posteriorment, el manuscrit va ser restaurat a través d'una campanya especial finançada per les [[Nacions Unides]] i la comunitat jueva bosniana el 2001, i va passar a exposar-se de forma permanent al museu des de desembre de 2002. |
Posteriorment, el manuscrit va ser restaurat a través d'una campanya especial finançada per les [[Nacions Unides]] i la comunitat jueva bosniana el 2001, i va passar a exposar-se de forma permanent al museu des de desembre de 2002. |
||
Revisió del 06:59, 17 abr 2015
 Còpies de la Hagadà de Sarajevo a l'edifici del parlament de Bòsnia i Hercegovina | |
| Tipus | manuscrit il·luminat i movable heritage (en)   |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Anònim |
| Llengua | hebreu |
| Publicació | Barcelona, Principat de Catalunya, c. 1350 |
| Format | en pergamí |
| Material | calfskin (en) |
| Dades i xifres | |
| Tema | Text per a la Péssah |
| Gènere | religiós |
La Hagadà de Sarajevo és un manuscrit il·luminat que conté el text tradicional Hagadà que acompanya la Péssah o Pasqua jueva. És una de les Hagadà sefarditesque varen ser produïdes a Barcelona al voltant de 1350. La Hagadà és propietat del Museu Nacional de Bòsnia i Hercegovina de Sarajevo des de 1894 quan va pagar 150 corones (equivalent a uns 8.000 €, de 2010).[a] El seu valor econòmic és incalculable, si bé, quan un museu de Madrid la va sol·licitar per a una exposició l'any 1992, es va demanar que fos assegurada per 7 milions de dòlars pel seu transport.[1]
El Hagadà de Sarajevo està manuscrit sobre pergamí blanquejat i il·luminat amb coure i or. Conté 34 pàgines d'il·lustracions d'escenes claus en la Bíblia des de la creació fins a la mort de Moisès. Algunes pàgines estan tacades amb vi, una evidència que va ser utilitzat a moltes festes de la Péssah.[2]
Història
El Hagadà de Sarajevo ha estat sovint prop de la destrucció, si bé ha sobreviscut. Els historiadors creuen que va ser tret de Barcelona per jueus espanyols quan van ser expulsats pel Decret de l'Alhambra el 1492. Les notes marginals del Hagadà indiquen que va estar a Itàlia en el segle XVI. Va ser venut al Museu Nacional en Sarajevo el 1894 per un tal Joseph Kohen.[3]
Durant la Segona Guerra Mundial, el manuscrit va ser amagat dels Nazis i dels Ústaixa pel bibliotecari en cap del museu, Derviš Korkut, qui va arriscar la seva vida pròpia, trient il·legalment el Hagadà fora de Sarajevo. Korkut el va donar a un clergue musulmà a Zenica, on va ser amagat sota el terra de fusta de de la mesquita i de cases musulmanes. el 1957, va ser publicat un facsímil del Hagadà per Sándor Scheiber, director del Seminari Rabí de Budapest. El 1992, durant la guerra de Bòsnia, el manuscrit va sobreviure a un robatori en el museu i va ser descobert al terra durant la investigació policial per l'inspector local Fahrudin Čebo, amb molts altres objectes que els lladres van creure que no eren valuosos. Durant el setge de Sarajevo per les forces serbo-bosnianes (el setge més llarg de la història moderna) va sobreviure en una cambra cuirassada subterrània d'un banc. Va haver rumors que el govern ho havia venut per tal de comprar armes; el president de Bòsnia va mostrar el manuscrit a la comunitat Seder el 1995 per a desmentir-ho.
Posteriorment, el manuscrit va ser restaurat a través d'una campanya especial finançada per les Nacions Unides i la comunitat jueva bosniana el 2001, i va passar a exposar-se de forma permanent al museu des de desembre de 2002.
El 1985 es va imprimir una reproducció en Ljubljana, amb 5.000 còpies. El maig de 2006, la Sarajevo publishing house Rabic Ltd., va anunciar una propera publicació de 613 còpies més del Hagadà en pergamí fet a mà que intenta recrear fidelment l'aspecte de l'original del segle XIV, al·ludint al 613 Mitsvà.[4]
S'esmenta breument el manuscrit a la pel·lícula Benvinguts a Sarajevo de Michael Winterbottom. A la novel·la «Els Guardians del Llibre», de Geraldine Brooks (2008), es narra una història de ficció del Hagadà des dels seus orígens a Catalunya fins al museu de Sarajevo.
La història de Derviš Korkut, qui va salvar el llibre dels nazis, va ser narrada en un article de Geraldine Brooks a la revista The New Yorker.[3] L'article també narra la història de la jove jueva, Mira Papo, a qui Korkut i la seva esposa van amagar dels nazis mentre custodiaven el Haggadah. En un gir del destí, l'anciana Mira Papo, vivint a Israel, va protegir la filla de Korkut durant la guerra bosniana dels 1990.
Una còpia d'aquest Hagadà va ser donat a Tony Blair, quan era primer ministre del Regne Unit, pel Magnífic Muftí de Bòsnia i Hercegovina, Mustafa Ceric, durant una cerimònia de la Fundació Faith de Tony Blair, el desembre de 2011. El Muftí el va presentar com a símbol inter-religiós de cooperació i respecte, destacant les dues ocasions en que el llibre jueu va ser protegit per part de musulmans.[5] Una altra còpia va ser donada pel Magnífic Mufti Ceric a un representant del Rabinat d'Israel durant la trobada inter-religiosa "Viure junts és el Futur" organitzada a Sarajevo per la Comunitat de Sant Egidi.[6]
Notes
- ↑ El museu està tancat per problemes econòmics des de 2012. Es pot veure una còpia al Museu Jueu de Sarajevo i, a les llibreries especialitzades de la capital, es poden trobar facsímils d'aquesta obra
Referències
- ↑ «The Sarajevo Haggadah». Haggadah.ba. [Consulta: 16 abril 2015].
- ↑ Reff, Zach «A Passover Relic». San Diego Jewish Journal.
- ↑ 3,0 3,1 Brooks, Geraldine «The Book of Exodus: A Double Rescue in Wartime Sarajevo» (PDF). The New Yorker, 03-12-2007 [Consulta: 31 març 2012].
- ↑ «The Sarajevo Haggadah». haggadah.ba. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ Fundació Tony Blair
- ↑ Dal muftì di Bòsnia il dono dell'Haggadah al gran rabbinato di Israele, Avvenire