Diferència entre revisions de la pàgina «Català septentrional»

Salta a la navegació Salta a la cerca
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Forta presència de molts termes lligats a l'[[occità]] (d'arrel antiga o d'introducció més recent), arcaismes medievals catalans d'afinitat occitana, que avui han romàs reduïts a l'àrea rossellonesa sota l'escalf de l'adstrat occità:
 
absolvre (absoldre), adiu ! (salut!; adéu!), adregar (aregar, ensinistrar), afram (golós, golut), aibre (arbre), aigua senyada (aigua beneita), aima (ànima), aïna (eina), ajustar (afegir), aladern (L’aladert / crema tot verd / i l’auliu / crema tot viu” proverbi d'Òpol), allandar (obrir de bat a bat), allargar (amollar, deixar anar), allargar(-se) (estirar(-se), allongar(-se) (estirar(-se), allumar (encendre), amolar (esmolar), anguilar (s')(esmunyir-se; colar-se), a polit (compte!; lentament) araire (arada), ardelesa (gallardia, coratge), arquet de sant Martí, arrestar (aturar), arramir (arraconar), arreu (de seguida), arrollar (s')(aplegar-se, fer rotllo), atudar (apagar), aulendra/olendra, aurèndol/a(u)rendola/orèndol/orendola/rendola-randola i arondella (Vallespir) (oreneta), avisar-se (adonar-se), badiu (Conflent. cobert on es podia entrar una carreta carregada en cas de tempesta), ban(d) (banda, costat), bassí (safareig), babot (borinot; corc de blat), baldament(s) (tant de bo), band (banda, costat), barbollaire (qui parla precipitadament i confús), barrenc (avenc amb corrent d’aigua, subterrània generalment però que de vegades sobreïx o bé traspua per escletxes, a Les Corberes), bastiment (vaixell), bateu (vaixell, ja en Ramon Llull), blat dindi/blat d'Índia (blat de moro), belleu (potser, ja en Ramon Llull), bernicloc (totxo, pec), blaca (garric, alzinoi, coscolla a Talteül), blanquinejar (deixar-se veure una cosa blanca), bolsa (bossa), borrada (treball feixuc ; gran quantitat) bossut (geperut), botar (inflar), bressairola (cançó de bressol), bri (un) (una mica), briant (eczema), briu (coratge, atreviment), bruig/brutx (grafia de Joan Veny. brogit), bubot (borinot al Vallespir i Conflent), bugadera (semal) (portadora), ca (també coneix gos), cabota (cabeça), cambajó (pernil, cuixot), cambra (estança de dormir), campanya/campestre (camp), calça (mitjó), carbonilla (carbonissa), carrota (pastanaga. Gal.licisme molt probable), cel de la boca (paladar dur), ciprés (xiprer. també emprat), ciuró/ceiró (cigró), codena (cotna), cotell (ganivet), cilla (cella), cinta (cinyell), cintar (cenyir), cogot (clotell), catlla (guatlla), cavalla (egua), clavillar (turmell), (es)corbàs (corb), cordell (cordill), creballa (clivell de la pell, causat pel fred o per malaltia; escletxa?), crebar (rebentar), davallar, demest (enmig), desc/desca (panera plana, de forma ovalada per a la roba), de(s)gallar (fer malbé, desbaratar), desmargar (desmanegar), despenjafigues (molt alt), desenou (dinou), de seguit (de seguida), destetar (desmamar), desesset (disset), desevuit (divuit), dorca/dorga (gerra o càntir gran de terra, de fusta o de metall, que serveix per a tenir diferents líquids, com aigua, oli, vi, llet) dorc (dorca petita), duïll (doll), eime (esme), eimina, eiminada (emina, eminada), eirola (erola), eixir (sortir), enaiguetes (fer ") (fer denteta), enclutge (enclusa), enfallegar (embafar, atipar, enfitar, cat. antic enfalagar; enlluernar), enyorer (enyor), enfarenat (irat, fortament excitat, irritat; enfeinat), escampillar (escampar), escarbella/esquerbella (escletxa), escarbellar (esquerdar), esco(n)fir (desconfir, derrotar, vèncer, desfer-se de), esfoirat/esfoiregat (que té diarrea), esfonar (afonar, enfonsar), espellir (descloure, flor), espepissar (inspectar minuciosament), espertinar (berenar), espeternellar(-se) (estirar-se apàticament, cames ençà, braços enllà), espiar (mirar), espinarc (espinac), esporucar (esporuguir), esquerrot (esquerrà), estalzí (sutge. pronunciat "estatgí" com "cotze" per colze), estamaire (estanyaire), estela (estel), estofar(-se) (ofegar, sufocar), esti(n)flat (espaterrat), estonar (estranyar), estonant (sorprenent), fa/fava ! (vatua !), fanga (fang), farda (femer, femoral/femeral en català antic), fargat (vestit de qualsevol manera), fasti (fàstic), feda (per ovella), femoràs (femer, femoral/femeral en català antic), fena (feina, faena), filat (xarxa), filata (pal que porta banderes per les festes), filbastar (embastar), filerella (filera), flasco, -a (imbècil), flecó (panet), forro (saig), forroll (forrellat), fosseró/fisseró (vespa terrera/xana, abegot/abelló europeu que només arriba fins al nord de Catalunya), franquet (cranc), fregador (fregall), frígol/frigoleta (farigola), frixa (freixura), fringaire (xicot), furnyigar (furgar, furguinyar), gaio (guerxo), galipandàs (home alt, garrallarg), gamarro (gandul), gambajó (pernil, cuixot), gamat (tarat), ganyidar (grinyolar, udolar), de garripautes/gratipautes? (de quatre grapes), gelor (fred intensa, qualitat deb gèlid o geliu), gibre (gebre), gingiva (geniva), giverd (juliverd. grafies de Joan Veny), gitar (llençar/tirar), gravilla (graella), granyota (granota), gresala (palangana), grut (segó), guarir (curar), guiny (estelleta, punxa), gisclar (xisclar. Conflent), guiscar (xisclar), hajar (heure, haver; dónar, acostar una cosa a algú), helra/hedra (heura), hereter (hereu), jaupar (lladrar), juliana (bacallà), llardet (guspira, llampegueig), llauseta/aloua (alosa), llesta, llestar (tria, ja en Ramon Llull, triar), let (lleig), llipoter, llipota/llipoti (arboç), llusset (llampec), mainatge (nen), manco (menys), manglana (magrana), manyac (gentil, dolç), margue (mànec), menar (conduir, portar un cotxe), mes (però), minyó (noi), misturet (blat negre), mostarda (mostassa, mostalla), nalt (alt), nariu (forat del nas), nin (nen), nut (nu), noga (nou), oir (sentir), oliu (oliver), ontocom (en algun lloc. al Vallespir) padrí (avi), pallago (xic, noi), parpallol/parpinyol (papallona), pastre (pastor), patna (paella), patota (nina), peixoneria (peixater, peixateria), pellarotaire, per mor de (per tal de), pioc (gall dindi), plaja (platja), poal (càntir), potó (petó, bes) pou/paor (por), pols m. (pols f.), punyet (puny, anatomia) pescaire (pescador), peirer (paleta, mestre de cases), picassa/pigassa (destral), porrejar (fer malbé), potó (petó, bes), punyet (canell), qualcú (algú), qualque (algun), quelcom (alguna cosa), querre (anar a prendre algú o alguna cosa), quitllar (dreçar), quitxar (prémer), rameniot (escura-xemeneies), rauc (ronc, rogall), rauquillós (rogallós), recebre (rebre, també emprat), recossirar (recercar, mirar atentament una cosa per comprovar el seu estat, per cercar-hi quelcom), recossirar-se (adonar-se que una persona o cosa no hi és; trobar-la a mancar), refatjaire/refatxaire (adobacossis), rega (solc; retxa, ratlla), reinet, rei-petit (reietó, ocell), repeix (àpat), repetell (del sol) (baterell), ribera (riu), rovill (rovell), rota/ruta (carretera), salious (salpàs), sàller/sallir (sortir), sanglantana/singlantana (sargantana), saule (salze, també emprat), secutir/secutre (sacsar, sacsejar), seda (cerra, sobretot de porc), semal (portadora; cossi), siure/siuro (suire-suiro en llots del Conflent i gran part de Cerdanya)(suro), sè (sina), sous (diners), sangsuga/sunsuga/sangonilla (sangonella, sangonera), sus (sobre), tacons (galteres), tendrum (brot), tindar (dringar), tindarell (esquella), tesa (teia), teta (mamella), tovallola (tovalló, torcaboques), trapar (trobar), trauc (trau, forat), traucar (foradar; despuntar), trefogir (neguitejar), tribanella/tribanola (Conflent) (barrina petita; llevataps), trissar (triturar, esmicolar, atrissar en Ramon Llull), trillolar (tritllejar), trufa/trumfa (patata), unflar (inflar), urçol (mussol - granet a l'ull), userda (alfals), vigília (dejuni), veire (got), verm (cuc), vespra (vetlla, vigímia), vilatge (poble), voludar(-se) (revolcar-se), votura (cotxe), xarment/xirment f. (sarment), segon (segó, al Conflent), lleituga/lletuga (enciam que també s'hi fa servir, o també escarola), derna/nogall/belga (grill de taronja), clofa/pallofa/callofa/pell (clovella de l'ametlla), salze ploraire/plorós/plorant (desmai), bufa o falla (fallada, buida, parlant de nous. També s'hi diu ''fallada''), trona/truna [trunë] (Conflent. golfes, paller damunt de la casa), etc.
 
=== Mots comuns amb d'altres dialectes ===
Usuari anònim

Menú de navegació