Castell Formós: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: instal•lació
Línia 21: Línia 21:


== Història ==
== Història ==
L'origen del castell es remunta al moment en què els musulmans de la [[Frontera Superior]] , a més de sostenir les pròpies, contínues lluites entre les diferents nissagues musulmanes, s'havien de protegir dels atacs dels comtes catalans i decidiren fortificar les ciutats de Làrida (Lleida), Balagui (Balaguer) i Muntsu (Montsó). La data de fundació de l'alcàsser o «''hisn''» de Balaguer es coneix gràcies a l'historiador Ibn Hayyan:
L'origen del castell es remunta al moment en què els musulmans de la [[Frontera Superior]] , a més de sostenir les pròpies, contínues lluites entre les diferents nissagues musulmanes, s'havien de protegir dels atacs dels comtes catalans i decidiren fortificar les ciutats de «Làrida» (Lleida), «Balagui» (Balaguer) i «Muntsu» (Montsó). La data de fundació de l'alcàsser o «''hisn''» de Balaguer es coneix gràcies a l'historiador [[Ibn Hayyan]]:
<blockquote>
⚫
''En aquest any 284 de l'hègira (897-898) va atacar el senyor de la [[Frontera Superior]] Lubb Ahmad al-Qasi el castell d'Aura, seu de l'usurpador franc. Lubb va prendre el castell, el cremà i va ocasionar danys a l'enemic. En trobar-se amb el qumis (comte) d'aquesta regió Anqadid ibn al-Mundir ([[Guifré el Pilós]]), pare de Sunyer, l'obligà a fugir, dispersà les tropes i aquest dia en lluita, va donar a l'usurpador [[Guifré el Pilós #La mort de Guifré el Pilós lluitant contra l'Islam|Anqadid]] un cop de llança del que va morir dies després.[..] El fill Sunyer --al qui Allah maleeixi-- va heretar la dignitat del seu pare. En aquest any, en el mes del Ramadà (octubre de 897) va començar la construcció del castell («hisn») de Balaguer («Balaqí»)...''
</blockquote>


⚫
{{Citació|''En aquest any 284 de l'hègira (897-898) va atacar el senyor de la [[Frontera Superior]] Lubb Ahmad al-Qasi el castell d'Aura, seu de l'usurpador franc. Lubb va prendre el castell, el cremà i va ocasionar danys a l'enemic. En trobar-se amb el qumis (comte) d'aquesta regió Anqadid ibn al-Mundir ([[Guifré el Pilós]]), pare de Sunyer, l'obligà a fugir, dispersà les tropes i aquest dia en lluita, va donar a l'usurpador [[Guifré el Pilós #La mort de Guifré el Pilós lluitant contra l'Islam|Anqadid]] un cop de llança del que va morir dies després.[..] El fill Sunyer --al qui Allah maleeixi-- va heretar la dignitat del seu pare. En aquest any, en el mes del Ramadà (octubre de 897) va començar la construcció del castell («hisn») de Balaguer («Balaqí»)...''}}
A partir de mitjan segle XI passarà de ser un lloc purament defensiu a esdevenir residència palau dels governadors andalusins, tal com ho mostren les restes de decoració arquitectònica (guixeries que avui guarda el Museu da la Noguera) trobades en les excavacions i relacionades amb el palau de l'Aljaferia de Saragossa. En la documentació de final del segle XI, el castell és sovint anomenat Suda, de l'àrab «sudda» que significa residència d'un senyor de l'època taifa. El castell degué ser la residència del governador andalusí del districte de Lleida.


Amb la conquesta definitiva de la ciutat, per part dels [[comtat d'Urgell|comtes d'Urgell]] (segle XII), el castell es devia convertir en residència comtal si bé no es començà a reconstruir i organitzar la residència fins després de la conquesta de Lleida l'any 1149. El comte Ermengol VII donà [[carta de poblament]] de Balaguer l'any 1174.
Amb la conquesta definitiva de la ciutat, per part dels [[comtat d'Urgell|comtes d'Urgell]] (segle XII), el castell es devia convertir en residència comtal si bé no es començà a reconstruir i organitzar la residència fins després de la conquesta de Lleida l'any 1149. El comte Ermengol VII donà [[carta de poblament]] de Balaguer l'any 1174.


Al llarg del segle XIII es produïren lluites entre els comtes d'Urgell i comtes reis catalans. L'any 1280, el rei [[Pere el Gran|Pere II de Catalunya-Aragó]] en sortí vencedor ([[Setge de Balaguer (1280)]]). El castell fou saquejat i destruit per les tropes reials el 1413, després de la victòria de [[Ferran d'Antequera]] en la [[revolta del comte d'Urgell]] darrer comte d'Urgell Jaume II el Dissortat. Les fortificacions -castell i muralla- es reforçaren en l'època de la guerra civil contra Joan II (1462-72) i les guerres de Successió i del Francès. Després d'aquestes conteses i de les guerres carlines, el castell quedà molt malmès.
Al llarg del segle XIII es produïren lluites entre els comtes d'Urgell i comtes reis catalans. L'any 1280, el rei [[Pere el Gran|Pere II de Catalunya-Aragó]] en sortí vencedor ([[Setge de Balaguer (1280)]]). El castell fou saquejat i destruit per les tropes reials el 1413, després de la victòria de [[Ferran d'Antequera]] en la [[revolta del comte d'Urgell|revolta del darrer comte d'Urgell]] [[Jaume II d'Urgell|Jaume II el Dissortat]]. Les fortificacions --castell i muralla-- es reforçaren en l'època de la guerra civil contra Joan II (1462-72) i les guerres de Successió i del Francès. Després d'aquestes conteses i de les guerres carlines, el castell quedà molt malmès.
L'any 1905 van ser adjudicades les obres per a la instal·lació del dipòsit d'aigües. L'interès per a la recuperació d'aquest important edifici balaguerí es mostrà a partir de la dècada dels anys seixanta. <ref name="patmapa"/> <ref name="catrom"/>
L'any 1905 van ser adjudicades les obres per a la instal·lació del dipòsit d'aigües. L'interès per a la recuperació d'aquest important edifici balaguerí es mostrà a partir de la dècada dels anys seixanta. <ref name="patmapa"/> <ref name="catrom"/>


Revisió del 11:12, 19 abr 2015

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Castell Formós
Imatge
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud386 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBalaguer (Noguera) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 47′ 40″ N, 0° 48′ 23″ E / 41.7944°N,0.8063°E / 41.7944; 0.8063
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN738-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0006262 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC824 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC7231 Modifica el valor a Wikidata

El Castell Formós, o castell de Balaguer, fou un castell andalusí (hisn) i, després, palau dels comtes d'Urgell a la ciutat de Balaguer.

Descripció

Les ruïnes d'aquest castell són situades al nord del nucli antic de Balaguer, sobre uns turons que dominen la ciutat, al sud-est del pla d'Almatà, antiga ocupació urbana andalusina de Balaguer. El recinte del castell té una planta poligonal irregular, que s'adapta al terreny. La cara nord, la més feble des del punt de vista defensiu, es resolgué amb la construcció de cinc torres i un fossat. Es conserven els fonaments i les primeres filades de grans carreus. A l'interior del castell hi havia la mesquita major de la ciutat, que posteriorment fou convertida en l'església de Santa Maria de la Suda o del Pla d'Almatà.[1]

Història

L'origen del castell es remunta al moment en què els musulmans de la Frontera Superior , a més de sostenir les pròpies, contínues lluites entre les diferents nissagues musulmanes, s'havien de protegir dels atacs dels comtes catalans i decidiren fortificar les ciutats de «Làrida» (Lleida), «Balagui» (Balaguer) i «Muntsu» (Montsó). La data de fundació de l'alcàsser o «hisn» de Balaguer es coneix gràcies a l'historiador Ibn Hayyan:

« En aquest any 284 de l'hègira (897-898) va atacar el senyor de la Frontera Superior Lubb Ahmad al-Qasi el castell d'Aura, seu de l'usurpador franc. Lubb va prendre el castell, el cremà i va ocasionar danys a l'enemic. En trobar-se amb el qumis (comte) d'aquesta regió Anqadid ibn al-Mundir (Guifré el Pilós), pare de Sunyer, l'obligà a fugir, dispersà les tropes i aquest dia en lluita, va donar a l'usurpador Anqadid un cop de llança del que va morir dies després.[..] El fill Sunyer --al qui Allah maleeixi-- va heretar la dignitat del seu pare. En aquest any, en el mes del Ramadà (octubre de 897) va començar la construcció del castell («hisn») de Balaguer («Balaqí»)... »

Amb la conquesta definitiva de la ciutat, per part dels comtes d'Urgell (segle XII), el castell es devia convertir en residència comtal si bé no es començà a reconstruir i organitzar la residència fins després de la conquesta de Lleida l'any 1149. El comte Ermengol VII donà carta de poblament de Balaguer l'any 1174.

Al llarg del segle XIII es produïren lluites entre els comtes d'Urgell i comtes reis catalans. L'any 1280, el rei Pere II de Catalunya-Aragó en sortí vencedor (Setge de Balaguer (1280)). El castell fou saquejat i destruit per les tropes reials el 1413, després de la victòria de Ferran d'Antequera en la revolta del darrer comte d'Urgell Jaume II el Dissortat. Les fortificacions --castell i muralla-- es reforçaren en l'època de la guerra civil contra Joan II (1462-72) i les guerres de Successió i del Francès. Després d'aquestes conteses i de les guerres carlines, el castell quedà molt malmès. L'any 1905 van ser adjudicades les obres per a la instal·lació del dipòsit d'aigües. L'interès per a la recuperació d'aquest important edifici balaguerí es mostrà a partir de la dècada dels anys seixanta. [1] [2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Castell Formós o castell de Balaguer». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].
  2. ↑ Giralt i Balagueró, Josep. «Castell Formòs (o de Balaguer)». A: La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, p. 225-238 (Catalunya Romànica, XVII). ISBN 84-7739-811-9. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell Formós
  • «Castell Formós». Pat.mapa: Jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Castell_Formós&oldid=15172800»