Plòvdiv: diferència entre les revisions
la infotaula està mal posada |
|||
Línia 86: | Línia 86: | ||
* [http://foto.vacacionesbulgaria.com/thumbnails.php?album=50 Fotos de Plòvdiv] |
* [http://foto.vacacionesbulgaria.com/thumbnails.php?album=50 Fotos de Plòvdiv] |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
{{Esborrany de |
{{Esborrany de Bulgària}} |
||
{{ORDENA:Plovdiv}} |
{{ORDENA:Plovdiv}} |
||
[[Categoria:Ciutats de Bulgària]] |
[[Categoria:Ciutats de Bulgària]] |
Revisió del 15:12, 20 abr 2015
Пловдив (bg) | ||||
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Capital de | ||||
Població humana | ||||
Població | 370.975 (2024) (3.637,72 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 101,98 km² | |||
Banyat per | Maritsa | |||
Altitud | 164 m | |||
Dades històriques | ||||
Anterior | ||||
Organització política | ||||
• Cap de govern | Ivan Totev (en) (2011–) | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 4000 | |||
Fus horari | ||||
Prefix telefònic | 032 | |||
Altres | ||||
Agermanament amb | ||||
Lloc web | plovdiv.bg |
Plòvdiv és una ciutat de Bulgària, capital de la Província de Plovdiv. Amb una població de 376.785 (2004) és la segona ciutat del país,[1] després de la capital, Sofia. És a les terres baixes de Tràcia, al costat del Maritsa i dels set turons; i al nord-oest del riu Hebros. La població és, predominantment, búlgara tot i que habiten la ciutat minories de gitanos, turcs, jueus i armenis.
Etimologia
El seu nom eslau fou Plòvdiv derivat del traci Pulpudeva (Pulpu =Filip, deva =ciutat) que es va deformar en eslau a Paldin o després Plavdin i finalment Plovdiv. D'altres afirmen que el nom de Plòvdiv apareix per primera vegada el segle XV i deriva probablement de noms més antics de la ciutat: Pulpudeva o Puldin (Пълдин).
Història
Plòvdiv és una de les ciutats més velles d'Europa. Les primeres proves de civilització es remunten al període micènic.
L'any 342 aC, quean portava el nom de Pulpudeva i els grecs anomaven Eumòlpies o Poneròpolis, fou conquerida per Felip II de Macedònia, pare d'Alexandre Magne, qui la va reanomenar Filipòpolis. Al segle II aC fou independent i va passar a mans del reis de Tràcia amb el que va passar a l'imperi romà i degut a la seva situació entre tres turons fou anomenada Trimontium i fou capital de la província romana de Tràcia. La via militaris, la via militar més important dels Balcans passava per Trimontium. Encara avui dia es conserven vestigis de l'època romana.
A mitjans del segle VI, s'hi establiren els eslaus que la van anomenar Pludin. No fou fins a l'any 815 que esdevingué part del Regne de Bulgària. En els segles següents el control de la ciutat canviaria de mans entre Bulgària i Bizançi. Fou recuperada pels bizantins el 971, vers el 1205 passà a Bulgària essent recuperada pels llatins vers el 1205 i convertida en capital del ducat de Filipòpolis sota els ducs Rainer de Trith i després Gerard de Strem, però conquerida pels búlgars, el ducat no va arribar mai a organitzar-se. Vers el 1225 estava altre cop en mans de Bulgària. El 1263 els bizantins la van ocupar altre cop i la van conservar fins a la conquesta búlgara el 1322. La van recuperar l'any següent però la van entregar a Bulgària el 1344 com a preu per l'ajut búlgar de Joan V Paleòleg a la guerra civil bizantina.
El 1369 o el 1364 la ciutat és conquerida per les forces l'imperi otomà dirigides per Lala Shahin. Va agafar el nom de Filibe i va esdevenir llavors capital del eyalat de Rumèlia amb Lala Shahin com a primer beglergbegi. Després fou cap d'un wilayat i una nahiye. Sota els otomans s'hi van establir tàrtars i turcs. La ciutat fou seu d'uin metropolità grec.
Sota el control otomà, Plòvdiv fou el centre del moviment nacional búlgar. L'any 1878 la ciutat és alliberada dels otomans, després de la batalla de Plòvdiv, va esdevenir capital del principat autònom de Rumèlia Oriental. L'any 1885 la ciutat va quedar annexada finalment a Bulgària.
Passada la Segona Guerra Mundial i ja sota un govern comunista, Plòvdiv esdevé el centre del moviment democràtic del país, fins a la caiguda del règim comunista ocorregut el 1989.
Persones il·lustres
- Nikola Padevski (1933), Gran Mestre d'escacs
- Hristo Stòitxkov (1966), futbolista.
Referències
- ↑ «GM Valentina Gunina is second time European Women’s Champion» (en anglès). chessdom.com, 18-07-2014. [Consulta: 27 setembre 2014].
Vegeu també
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plòvdiv |