Joan Sala i Ferrer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 15:49, 21 abr 2015

Joan Sala i Ferrer, anomenat també Joan de Serrallonga o Serrallonga, (Viladrau, 21 d'abril de 1594^[1] - Barcelona, 8 de gener de 1634) va ser un bandoler català que ha romàs com a personatge de llegenda, recordat pels balls d'en Serrallonga dedicats a ell i per la novel·la Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer.

Va néixer a Viladrau en el si d'una família pagesa benestant. Aviat, però, les dificultats econòmiques el van empènyer a delinquir. El sobrenom de Serrallonga el deu a la seva dona, Margarida Tallades, pubilla del mas de Serrallonga de Querós. Al principi, Serrallonga compaginava l'activitat delictiva amb la vida de pagès. El 1622, però, tot va canviar quan va matar un veí que l'havia denunciat. Va ser l'inici d'una fugida que va acabar amb la seva mort. El bandoler es va dedicar plenament a la colla de bandolers que dirigia i a assaltar masies, segrestar gent per obtenir rescats i cometre assassinats. Finalment, va ser capturat el 31 d'octubre de 1633 a prop de Santa Coloma de Farners i executat a Barcelona.^[2]

Biografia

Serrallonga va ser Fill del nyerro Joan Sala i de Joana Ferrer, va néixer al mas La Sala de Viladrau el 21 d'abril de 1594. Als quatre anys, el 18 de gener de 1598, quedà orfe de mare, i el seu pare i el seu germà Antoni feren un doble casament amb Margarida i Elisabet, germanes del mas Riera de Tona, que esdevingueren sogra i nora l'una de l'altra. Va treballar a Can Tarrés de Sant Hilari Sacalm, cosa que li donà l'oportunitat de conèixer Margarida Tallades Serrallonga, la pubilla del mas Serrallonga de Querós, a uns disset quilòmetres de Sant Hilari. Joan Sala i Margarida es casaren, més endavant, a l'església de Sant Martí de Querós i tingueren cinc fills: Elisabet, Antoni, Mariana, Josep Baltasar i Isidre.

L'any 1627, perseguit pels soldats de Felip IV, fugí un any al Rosselló, que encara no havia estat annexionat a França, amb la complicitat de molts catalans, entre els quals els seus assalts als carruatges reials que recollien els imposts despertaven molta simpatia.

L'any 1633, refugiat al Ripollès, troba Joana Massissa, la segresta i vaguen sols per Catalunya i França.

Robatoris

Mas Seguer de Jafre (Baix Empordà). Serrallonga assaltà el mas el 15 de febrer de 1623. Per fer-ho comptà amb l'ajuda dels germans Borrullet, un dels quals havia estat ermità del Santuari de la Font Santa, veïns de Jafre, els quals foren penjats més tard a Verges.
Mas Boada de Salitja
Mas Rebronet de les Planes, intent fracassat.
Robatori de la posta amb diners de l'Estat, febrer de 1628

Captura i execució

Va ser capturat a Ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners.

Al Puig de la Força es troben les restes d'un antic castell i una cambra soterrada i fosca, on diuen que en Serrallonga amagava les víctimes dels seus segrestos.

En Serrallonga va ser executat el 8 de gener del 1634 a Barcelona, a la forca.

Bandolers de la banda d'en Serrallonga

En una crida de 1633 consten com a membres de la seva quadrilla els següents:^[3] Valentí Oliueres, Ramon Montada, Hiacynto Vila dit lo Magay de Artes, Pere Puig de Castell Tersol, Joan T. dit lo Monjet de Tona, i Joan Gardan, dit lo garçó de Caldes de Montbuy.

Llegendari

L'imaginari popular va modificar la figura d'en Serrallonga i el va omplir de virtuts i compromisos que no havia adquirit al llarg de la vida. El llegendari assegura que:

Robava als rics per repartir als pobres.
Va rescatar la seva estimada dels nyerros.

La seva vida va convertir-se en objecte de romanços, cançons populars, obres teatrals com la de Víctor Balaguer o balls parlats com el de Mataró el 1864 i el de Reus el 1865.

Llibres

Don Joan de Serrallonga, tragèdia de Víctor Balaguer
"Torna Serrallonga 1640", de Ricard Dilmé (la història de com aquell bandoler català, esdevingut mite, va tornar del seu particular infern i va emprendre un nou compromís amb la història, tot vivint la guerra dels segadors).
"La vida i la mort de lo bandoler Serrallonga".
Serrallonga, el bandoler llegendari català, de Xavier Roviró (Repàs biogràfic i recull folklòric sobre el bandoler).
Serrallonga, Déu vos guard, de diversos autors (diversos estudis sobre la biografia i, sobretot, els balls parlats d'en Serrallonga, amb el text complet del ball d'en Serrallonga, en la versió de Perafita).
Serrallonga, l'últim bandoler, de Llorenç Capdevila (primera biografia novel·lada del bandoler de les Guilleries)

Audiovisuals

Serrallonga, la llegenda del bandoler (2008), minisèrie televisiva dirigida per Esteve Rovira. Una coproducció de TVC, Oberon, TVE, ...
A l'ombra d'en Serrallonga de Digitàlia Audiovisuals, documental que explica la història del bandoler, a partir d'uns excursionistes que recorren a peu els paratges més propers a Serrallonga.

Música homenatge

Don Joan de Serrallonga, sarsuela en tres actes estrenada al Teatre Tívoli en 1922, amb llibret de Francesc Pujols sobre l'obra de Víctor Balaguer i música d'Enric Morera.

El grup de música Esquirols va compondre una peça dedicada al bandoler que és molt coneguda en el món de la cançó en català. Anys més tard va ser adaptada pel grup Mesclat.

Referències

↑ El van batejar el dia 23 d'abril de 1594, dos dies després d'haver nascut
↑ 116 icones turístiques de Catalunya. Barcelona: Ara Llibres, s.c.c.l., 2011. ISBN B-46.2872010 [Consulta: 18 gener 2014].
↑ Crida de maig de 1663 feta pel duc de Sogorb.

Enllaços externs

[1] El van batejar el dia 23 d'abril de 1594, dos dies després d'haver nascut

[116icones-2] 116 icones turístiques de Catalunya. Barcelona: Ara Llibres, s.c.c.l., 2011. ISBN B-46.2872010 [Consulta: 18 gener 2014].

[3] Crida de maig de 1663 feta pel duc de Sogorb.

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 4: / Línia 4: @@
 Va néixer a Viladrau en el si d'una família pagesa benestant. Aviat, però, les dificultats econòmiques el van empènyer a delinquir. El sobrenom de Serrallonga el deu a la seva dona, Margarida Tallades, pubilla del mas de Serrallonga de Querós. Al principi, Serrallonga compaginava l'activitat delictiva amb la vida de pagès. El 1622, però, tot va canviar quan va matar un veí que l'havia denunciat. Va ser l'inici d'una fugida que va acabar amb la seva mort. El bandoler es va dedicar plenament a la colla de bandolers que dirigia i a assaltar masies, segrestar gent per obtenir rescats i cometre assassinats. Finalment, va ser capturat el 31 d'octubre de 1633 a prop de [[Santa Coloma de Farners]] i executat a Barcelona.<ref name="116icones">{{ref-llibre|títol=116 icones turístiques de Catalunya|lloc=Barcelona|editorial=Ara Llibres, s.c.c.l.|any=2011|isbn=B-46.2872010 |url=http://www.gencat.cat/diue/serveis/publicacions/turisme/icones/116icones/arxius/index.html|consulta=18 gener 2014}}</ref>
-== Biogra ==
+== Biografia ==
 [[Fitxer:Masía La Sala.JPG|thumb|Masia La Sala, casa pairal de Joan Sala, Serrallonga, a Viladrau.]]
 Serrallonga va ser Fill del [[nyerro]] Joan Sala i de Joana Ferrer, va néixer al mas La Sala de Viladrau el 21 d'abril de 1594. Als quatre anys, el [[18 de gener]] de 1598, quedà orfe de mare, i el seu pare i el seu germà Antoni feren un doble casament amb Margarida i Elisabet, germanes del mas Riera de [[Tona (Osona)|Tona]], que esdevingueren sogra i nora l'una de l'altra. Va treballar a Can Tarrés de [[Sant Hilari Sacalm]], cosa que li donà l'oportunitat de conèixer Margarida Tallades Serrallonga, la pubilla del mas Serrallonga de [[Querós]], a uns disset quilòmetres de Sant Hilari. Joan Sala i Margarida es casaren, més endavant, a l'església de [[Sant Martí de Querós]] i tingueren cinc fills: Elisabet, Antoni, Mariana, Josep Baltasar i Isidre.