José María de Urquinaona Bidot: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa títol a {{GEC|0068637|José María de Urquinaona y Bidot}}
Cap resum de modificació
Línia 22: Línia 22:
[[Categoria:Bisbes espanyols]]
[[Categoria:Bisbes espanyols]]
[[Categoria:Bisbes de Barcelona]]
[[Categoria:Bisbes de Barcelona]]
[[Categoria:Bisbes de ciutats d'Espanya]]
[[Categoria:Bisbes de Canàries]]

Revisió del 00:15, 23 abr 2015

José María de Urquinaona y Bidot (Cadis, 4 de setembre de 1813Barcelona, 31 de març de 1883) fou un sacerdot espanyol, bisbe de Canàries i de Barcelona.[1]

Va estudiar filosofia i teologia al seminari de Cadis. En aquesta ciutat fou ordenat prevere el 23 de setembre de 1837 de mans del bisbe Domingo de Silos Moreno. Va exercir de capellà de convent al Puerto de Santa María, canonge de la catedral de Guadix i arxipreste de la de Cadis.

Va ser proposat per la reina Isabel II per al bisbat de Canàries i nomenat pel papa Pius IX. Fou consagrat bisbe a la catedral de Cadis el 7 de març de 1869 pels bisbes Féix Maria Arrieta y Llano, O.F.M.Cap., Juan Alfonso Albuquerque y Berión, bisbe de Còrdova, i John Baptist Scandella, bisbe de Gibraltar. Va ocupar la seu illenca fins al 1878. El 1869 havia participar activament al Concili Vaticà I.

El 15 de juliol d'aquell any 1878 va ser nomenat bisbe de Barcelona i en va prendre possessió el 14 d'octubre següent. El 1879 va iniciar la construcció del nou Seminari Conciliar de Barcelona. Fou escollit representant eclesiàstic al senat espanyol el 1879 i el 1882 es va guanyar l’admiració dels seus feligresos en defensar a la cambra alta de Madrid la protecció de la producció industrial, fet que afavoria molt clarament els interessos catalans. A la seva tornada va ser rebut amb entusiasme multitudinari.

El 1880 va organitzar els actes de la celebració del mil·lenari del Monestir de Montserrat i, aprofitant l'ocasió, va aconseguir amb habilitat la proclamació per part del papa Lleó XIII del patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre Catalunya, malgrat les reticències vaticanes a l'entorn de reconeixements de singularitats nacionals. El 19 de març de 1882 va posar la primera pedra de les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

A la seva mort, el 31 de març de 1883, va disposar no ésser enterrat a la Catedral sinó a la volta funerària de la Basílica de la Mercè, on descansa en el panteó realitzat per l'escultor Agapit Vallmitjana i Barbany.

L'agraïment de la seva diòcesi pel seu treball i bon caràcter es va posar de manifest en ser dedicada al seu nom la cèntrica plaça d'Urquinaona de la ciutat de Barcelona.

Referències