Irene de Grècia (duquessa d'Aosta): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''Irene de Grècia, duquessa d'Aosta''' ([[Atenes]] 1904 - [[Florència]] 1974). Duquessa d'[[Aosta]] (1939-1974). Princesa de [[Grècia]] filla del rei [[Constantí I de Grècia]] i de la princesa [[Sofia de Prússia]]. Visqué una vida molt dura com a conseqüència de la inestabilitat política italiana i grega.
'''Irene de Grècia, duquessa d'Aosta''' ([[Atenes]] 1904 - [[Florència]] 1974). Duquessa d'[[Aosta]] (1939-1974). Princesa de [[Grècia]] i de [[Dinamarca]] filla del rei [[Constantí I de Grècia]] i de la princesa [[Sofia de Prússia]]. Visqué una vida molt dura com a conseqüència de la inestabilitat política italiana i grega.
L'any 1917 s'enfrontà al seu primer exili conseqüència de l'expulsió dels seus pares de Grècia. L'any 1923 fou comprmesa amb el príncep [[Nicolau de Romania]] compromís que fou desfet, l'any 1927 fou compromesa amb el príncep [[Cristià de Schaumburg-Lippe]] compromís que també fou desfet, i no fou fins el 1939 que es casà a Florència amb el príncep [[Aimone de Saboia, duc d'Aosta|Aimone de Saboia]], duc d'Spoleto, després duc d'Aosta.
L'any 1917 s'enfrontà al seu primer exili conseqüència de l'expulsió dels seus pares de Grècia. L'any 1923 fou comprmesa amb el príncep [[Nicolau de Romania]] compromís que fou desfet, l'any 1927 fou compromesa amb el príncep [[Cristià de Schaumburg-Lippe]] compromís que també fou desfet, i no fou fins el 1939 que es casà a Florència amb el príncep [[Aimone de Saboia, duc d'Aosta|Aimone de Saboia]], duc d'Spoleto, després duc d'Aosta.
L'any 1941 [[Adolf Hitler]] proposà a Aimone de Saboia la corona del nou reialme de Croacia i així de 1941 a 1943 Irene i Aimone foren reis de [[Croàcia]] des de Florència. El 1942 nasqué el seu únic fill, Amadeu d'Aosta. a mesura que la [[Segona Guerra Mundial]] arribava a les seves acaballes la princesa Irene i el seu fill foren transportats a diferent camps de concentració, primer a [[Pavía]] i després a [[Hirschegg]] a [[Alemanya]]. L'alliberament, coincidí amb la caiguda de la monarquia italiana i un breu exili a Suïssa, mentrestant el seu marit morí a Argentina on havia marxat després del plesbicit monàrquic.
L'any 1941 [[Adolf Hitler]] proposà a Aimone de Saboia la corona del nou reialme de Croacia i així de 1941 a 1943 Irene i Aimone foren reis de [[Croàcia]] des de Florència. El 1942 nasqué el seu únic fill, Amadeu d'Aosta. a mesura que la [[Segona Guerra Mundial]] arribava a les seves acaballes la princesa Irene i el seu fill foren transportats a diferent camps de concentració, primer a [[Pavía]] i després a [[Hirschegg]] a [[Alemanya]]. L'alliberament, coincidí amb la caiguda de la monarquia italiana i un breu exili a Suïssa, mentrestant el seu marit morí a Argentina on havia marxat després del plesbicit monàrquic.

Revisió del 23:17, 19 jul 2005

Irene de Grècia, duquessa d'Aosta (Atenes 1904 - Florència 1974). Duquessa d'Aosta (1939-1974). Princesa de Grècia i de Dinamarca filla del rei Constantí I de Grècia i de la princesa Sofia de Prússia. Visqué una vida molt dura com a conseqüència de la inestabilitat política italiana i grega. L'any 1917 s'enfrontà al seu primer exili conseqüència de l'expulsió dels seus pares de Grècia. L'any 1923 fou comprmesa amb el príncep Nicolau de Romania compromís que fou desfet, l'any 1927 fou compromesa amb el príncep Cristià de Schaumburg-Lippe compromís que també fou desfet, i no fou fins el 1939 que es casà a Florència amb el príncep Aimone de Saboia, duc d'Spoleto, després duc d'Aosta. L'any 1941 Adolf Hitler proposà a Aimone de Saboia la corona del nou reialme de Croacia i així de 1941 a 1943 Irene i Aimone foren reis de Croàcia des de Florència. El 1942 nasqué el seu únic fill, Amadeu d'Aosta. a mesura que la Segona Guerra Mundial arribava a les seves acaballes la princesa Irene i el seu fill foren transportats a diferent camps de concentració, primer a Pavía i després a Hirschegg a Alemanya. L'alliberament, coincidí amb la caiguda de la monarquia italiana i un breu exili a Suïssa, mentrestant el seu marit morí a Argentina on havia marxat després del plesbicit monàrquic. El retorn a Itàlia es produí el 1948 enmig d'una important penúria mateiral, tot i així fou capaç de reedreçar la hisenda dels Aosta i recuperar la majoria de les propietats agrícoles que posseïa el Ducat d'Aosta. El seu fill es casà el 1966 amb la princesa Clàudia d'Orleans, filla dels comtat de París. L'any 1972 fou declarada ciutadana d'honor de la ciutat de Florència per l'ajuda que prestà durant les innundacions de la ciutat. Morí a Florència el 1974 i fou enterrada a la finca familiar de Il Borro a la localitat d'Arezzo.