Euric: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Falta d'ortografia
m Correcció d'estil o de disseny
Línia 32: Línia 32:
'''Euric '''(de ''Ehu'' (força) i ''ric'' (poderós, ric);{{sfn|Albaigés||p = 245|any = 1993}} ?, [[415]] - [[Arle]], [[484]]) també conegut com a ''Evaric'' o ''Erwig, ''fou un rei [[visigot]] de [[Regne de Tolosa]] del 466 al 484, germà de [[Teodoric II]] i casat amb la princesa burgúndia [[Ragnailda]].
'''Euric '''(de ''Ehu'' (força) i ''ric'' (poderós, ric);{{sfn|Albaigés||p = 245|any = 1993}} ?, [[415]] - [[Arle]], [[484]]) també conegut com a ''Evaric'' o ''Erwig, ''fou un rei [[visigot]] de [[Regne de Tolosa]] del 466 al 484, germà de [[Teodoric II]] i casat amb la princesa burgúndia [[Ragnailda]].


Al començament del seu regnat, la situació del regne visigot en relació amb l'[[imperi romà]] havia evolucionat de manera que pràcticament obrava amb completa independència. No obstant això, es creu que va seguir la política de [[Teodoric II]] respecte dels romans sense trencar el'' [[Foederati|foedus]]'', i si el regne de Tolosa va obtenir plena autonomia va ser gràcies a la progressiva disgregació de la part occidental de l'imperi, que tindrà la seva fi oficialment el [[476]].{{sfn|Tuñón de Lara|p = 265|any = 1988}} Va emprendre aleshores per compte propi, sense pactar prèviament amb els romans, activitats expansives a la [[Gal·lia|Gàl·lia]] i a [[Hispània]]; les primeres, a la [[batalla de Déols]] amb l'excusa d'oposar-se al reconeixement de l'emperador [[Procopi Antemi|Antemi]], i les segones, amb la d'ajudar els visigots que encara lluitaven contra els [[sueu]]s.
Al començament del seu regnat, la situació del regne visigot en relació amb l'[[imperi romà]] havia evolucionat de manera que pràcticament obrava amb completa independència. No obstant això, es creu que va seguir la política de [[Teodoric II]] respecte dels romans sense trencar el'' [[Foederati|foedus]]'', i si el regne de Tolosa va obtenir plena autonomia va ser gràcies a la progressiva disgregació de la part occidental de l'imperi, que tindrà la seva fi oficialment el [[476]].{{sfn|Tuñón de Lara|p = 265|any = 1988}} Va emprendre aleshores per compte propi, sense pactar prèviament amb els romans, activitats expansives a la [[Gàl·lia]] i a [[Hispània]]; les primeres, a la [[batalla de Déols]] amb l'excusa d'oposar-se al reconeixement de l'emperador [[Procopi Antemi|Antemi]], i les segones, amb la d'ajudar els visigots que encara lluitaven contra els [[sueu]]s.


En 476 va expandir els territoris visigots des del [[riu Loira]] amb dues columnes, una que va travessar probablement per [[Roncesvalles]] i prenent [[Pamplona]] i [[Caesar Augusta]], fins a l'[[Ebre]] per lluitar contra els [[vàndals]], que atacaven aquesta zona, arribant a atacar Lleida, i una segona columna comandada per [[Heldefred]] el [[480]], conquerint [[Tarragona]] i expandint-se cap al sud de la península Ibèrica per la costa [[mediterrània]].<ref>Roger Collins, ''[http://books.google.cat/books?id=GbA5PhEvHkwC&pg=PA24&lpg=PA24&dq=Heldefred+480&source=bl&ots=jFac21kELh&sig=nf5_wV6PqMmdMM8KvLC9kUk5yUs&hl=ca&ei=pPklSvuNIdKrjAf_w7DWBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2 Early medieval Spain]'' p.24 {{en}} </ref> Alhora, al nord va lluitar contra francs i saxons, i matà el cap dels bagaudes de la vall del Freser. Va aconseguir el reconeixement dels seus dominis per l'emperador [[Juli Nepot]], fet que significà la separació formal i de fet, d'aquests territoris respecte a l'[[Imperi Romà d'Occident]]. També va crear el primer codi legal visigot, el ''Codex Eurici'' ([[Codi d'Euric]]).
En 476 va expandir els territoris visigots des del [[riu Loira]] amb dues columnes, una que va travessar probablement per [[Roncesvalles]] i prenent [[Pamplona]] i [[Caesar Augusta]], fins a l'[[Ebre]] per lluitar contra els [[vàndals]], que atacaven aquesta zona, arribant a atacar Lleida, i una segona columna comandada per [[Heldefred]] el [[480]], conquerint [[Tarragona]] i expandint-se cap al sud de la península Ibèrica per la costa [[mediterrània]].<ref>Roger Collins, ''[http://books.google.cat/books?id=GbA5PhEvHkwC&pg=PA24&lpg=PA24&dq=Heldefred+480&source=bl&ots=jFac21kELh&sig=nf5_wV6PqMmdMM8KvLC9kUk5yUs&hl=ca&ei=pPklSvuNIdKrjAf_w7DWBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2 Early medieval Spain]'' p.24 {{en}} </ref> Alhora, al nord va lluitar contra francs i saxons, i matà el cap dels bagaudes de la vall del Freser. Va aconseguir el reconeixement dels seus dominis per l'emperador [[Juli Nepot]], fet que significà la separació formal i de fet, d'aquests territoris respecte a l'[[Imperi Romà d'Occident]]. També va crear el primer codi legal visigot, el ''Codex Eurici'' ([[Codi d'Euric]]).

Revisió del 11:06, 26 abr 2015

Infotaula de personaEuric
Nom original(la) Euricus, Evaricus, Erwig Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(got) Aiwareiks Modifica el valor a Wikidata
420 Modifica el valor a Wikidata
Mort28 desembre 484 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Arle Modifica el valor a Wikidata
Rei visigot
466 (Gregorià) – 484 (Gregorià)
← Teodoric IIAlaric II → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei visigot Modifica el valor a Wikidata
FamíliaBaltungs
CònjugeRagnailda Modifica el valor a Wikidata
FillsAlaric II Modifica el valor a Wikidata
PareTeodoric I
GermansTeodoric II, Turismund, Retemeris (en) Tradueix, Frederic el visigot, Himnerith (en) Tradueix i wife of Rechiar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
472Capture of Caesaraugusta by the Visigothic army (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Euric (de Ehu (força) i ric (poderós, ric);[1] ?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou un rei visigot de Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.

Al començament del seu regnat, la situació del regne visigot en relació amb l'imperi romà havia evolucionat de manera que pràcticament obrava amb completa independència. No obstant això, es creu que va seguir la política de Teodoric II respecte dels romans sense trencar el foedus, i si el regne de Tolosa va obtenir plena autonomia va ser gràcies a la progressiva disgregació de la part occidental de l'imperi, que tindrà la seva fi oficialment el 476.[2] Va emprendre aleshores per compte propi, sense pactar prèviament amb els romans, activitats expansives a la Gàl·lia i a Hispània; les primeres, a la batalla de Déols amb l'excusa d'oposar-se al reconeixement de l'emperador Antemi, i les segones, amb la d'ajudar els visigots que encara lluitaven contra els sueus.

En 476 va expandir els territoris visigots des del riu Loira amb dues columnes, una que va travessar probablement per Roncesvalles i prenent Pamplona i Caesar Augusta, fins a l'Ebre per lluitar contra els vàndals, que atacaven aquesta zona, arribant a atacar Lleida, i una segona columna comandada per Heldefred el 480, conquerint Tarragona i expandint-se cap al sud de la península Ibèrica per la costa mediterrània.[3] Alhora, al nord va lluitar contra francs i saxons, i matà el cap dels bagaudes de la vall del Freser. Va aconseguir el reconeixement dels seus dominis per l'emperador Juli Nepot, fet que significà la separació formal i de fet, d'aquests territoris respecte a l'Imperi Romà d'Occident. També va crear el primer codi legal visigot, el Codex Eurici (Codi d'Euric).

Referències

  1. Albaigés, 1993, p. 245.
  2. Tuñón de Lara, 1988, p. 265.
  3. Roger Collins, Early medieval Spain p.24 (anglès)

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Euric


Precedit per:
Teodoric II
Rei visigot
Succeït per:
Alaric II