Festos: diferència entre les revisions
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{fusió|Festós|data=febrer de 2014}} |
{{fusió|Festós|data=febrer de 2014}} |
||
[[Fitxer:Map Minoan Crete-en.svg|thumb|300px|Mapa de la Creta |
[[Fitxer:Map Minoan Crete-en.svg|thumb|300px|Mapa de la Creta minoica.]] |
||
[[Fitxer: PhaistosDiskLarge.jpg|thumb |
[[Fitxer: PhaistosDiskLarge.jpg|thumb|300px|El disc de Faistos.]] |
||
'''Festos''' (potser ''PA-I-TO'' en lineal A;<ref>A l'article ''Linear A'' de la viquipèdia en anglès. http://en.wikipedia.org/wiki/Linear_A#Glossary. Paraula referenciada com a 'nom en una llista' a http://www.people.ku.edu/~jyounger/LinearA/lexicon.html</ref> [[grec]] '''Φαιστός''' [[Alfabet fonètic internacional|AFI]] [fes'tos]), també '''Faistos'''<ref>En l'entrada ''Faistos'' de l'Enciclopèdia Catalana (versió en-línia): http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0025828</ref> i '''Fest''', fou un dels principals centres de la [[civilització minoica]] i la més rica i poderosa ciutat del sud de [[Creta]]. Està situada al sud de l'illa, prop de la costa, i al sud-oest de [[Càndia]]. Era propera també a [[Gortina]]. |
'''Festos''' (potser ''PA-I-TO'' en lineal A;<ref>A l'article ''Linear A'' de la viquipèdia en anglès. http://en.wikipedia.org/wiki/Linear_A#Glossary. Paraula referenciada com a 'nom en una llista' a http://www.people.ku.edu/~jyounger/LinearA/lexicon.html</ref> [[grec]] '''Φαιστός''' [[Alfabet fonètic internacional|AFI]] [fes'tos]), també '''Faistos'''<ref>En l'entrada ''Faistos'' de l'Enciclopèdia Catalana (versió en-línia): http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0025828</ref> i '''Fest''', fou un dels principals centres de la [[civilització minoica]] i la més rica i poderosa ciutat del sud de [[Creta]]. Està situada al sud de l'illa, prop de la costa, i al sud-oest de [[Càndia]]. Era propera també a [[Gortina]]. |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
El seu nom, segons la llegenda, derivaria de ''Phaestos'', el fill d'Hèrcules que va emigrar de [[Sició]] a Creta. El seu port es deia ''Matalum'', situat a més distància de la que hi havia a la costa en línia recta. És una de les ciutats més antigues de l'illa. |
El seu nom, segons la llegenda, derivaria de ''Phaestos'', el fill d'Hèrcules que va emigrar de [[Sició]] a Creta. El seu port es deia ''Matalum'', situat a més distància de la que hi havia a la costa en línia recta. És una de les ciutats més antigues de l'illa. |
||
Fou habitada des del neolític i va subsistir com a estat fins al període dels palaus minoics al [[segle XV aC]]. La ciutat minoica ocupa una gran extensió, a la rodalia del palau. Aquest fou destruït al segle XV aC, però la ciutat va romandre habitada fins almenys |
Fou habitada des del neolític i va subsistir com a estat fins al període dels palaus minoics, al [[segle XV aC]]. La ciutat minoica ocupa una gran extensió, a la rodalia del palau. Aquest fou destruït al segle XV aC, però la ciutat va romandre habitada fins almenys al [[segle VIII aC]]. Més tard, es va construir al sud del vell palau l'anomenat ''temple de Rhea'' i va sorgir una ciutat hel·lenística, que fou també molt pròspera; restes de cases d'aquest període encara es conserven a l'oest del palau. A la meitat del [[segle II aC]], la ciutat fou destruïda per la veïna [[Gortina]], que va annexionar-se'n el territori. |
||
A la regió de Festos queden algunes restes de la presència veneciana durant l' |
A la regió de Festos, queden algunes restes de la presència veneciana durant l'edat mitjana. |
||
Ja en temps moderns, l'excavació arqueològica del lloc començà el [[1884]] a mans d'en F. Halbherr i fou continuada per l'escola arqueològica italiana d'[[Atenes]] (dirigida per en F. Halbherr i en L. Pernier) el [[1900]]-[[1904]] i per en Doro Levi el [[1950]]-[[1971]]. L'antic palau, el barri reial i els magatzems del palau nou foren descoberts. Les ciutats minoica i hel·lenística han estat trobades a Chalara i a Aghia Photeini, respectivament al sud-est i nord-est del palau. A l'oest del palau hi ha l'església veneciana de Sant Jordi de Falandra, prop del lloc arqueològic d'Aghia Triada i de Matala. |
Ja en temps moderns, l'excavació arqueològica del lloc començà el [[1884]] a mans d'en F. Halbherr i fou continuada per l'escola arqueològica italiana d'[[Atenes]] (dirigida per en F. Halbherr i en L. Pernier) el [[1900]]-[[1904]] i per en Doro Levi el [[1950]]-[[1971]]. L'antic palau, el barri reial i els magatzems del palau nou foren descoberts. Les ciutats minoica i hel·lenística han estat trobades a Chalara i a Aghia Photeini, respectivament al sud-est i nord-est del palau. A l'oest del palau, hi ha l'església veneciana de Sant Jordi de Falandra, prop del lloc arqueològic d'Aghia Triada i de Matala. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
| Línia 19: | Línia 19: | ||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
* [[Palau de Festos]] |
* [[Palau de Festos]]. |
||
* [[Disc de Festos]] |
* [[Disc de Festos]]. |
||
{{coord|35|03|05|N|24|48|49|E|source:enwiki_type:landmark_region:GR_scale:2000|display= title}} |
{{coord|35|03|05|N|24|48|49|E|source:enwiki_type:landmark_region:GR_scale:2000|display= title}} |
||
Revisió del 18:07, 26 abr 2015
 |
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Festós». (vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: febrer de 2014 |
Festos (potser PA-I-TO en lineal A;[1] grec Φαιστός AFI [fes'tos]), també Faistos[2] i Fest, fou un dels principals centres de la civilització minoica i la més rica i poderosa ciutat del sud de Creta. Està situada al sud de l'illa, prop de la costa, i al sud-oest de Càndia. Era propera també a Gortina.
El seu nom, segons la llegenda, derivaria de Phaestos, el fill d'Hèrcules que va emigrar de Sició a Creta. El seu port es deia Matalum, situat a més distància de la que hi havia a la costa en línia recta. És una de les ciutats més antigues de l'illa.
Fou habitada des del neolític i va subsistir com a estat fins al període dels palaus minoics, al segle XV aC. La ciutat minoica ocupa una gran extensió, a la rodalia del palau. Aquest fou destruït al segle XV aC, però la ciutat va romandre habitada fins almenys al segle VIII aC. Més tard, es va construir al sud del vell palau l'anomenat temple de Rhea i va sorgir una ciutat hel·lenística, que fou també molt pròspera; restes de cases d'aquest període encara es conserven a l'oest del palau. A la meitat del segle II aC, la ciutat fou destruïda per la veïna Gortina, que va annexionar-se'n el territori.
A la regió de Festos, queden algunes restes de la presència veneciana durant l'edat mitjana.
Ja en temps moderns, l'excavació arqueològica del lloc començà el 1884 a mans d'en F. Halbherr i fou continuada per l'escola arqueològica italiana d'Atenes (dirigida per en F. Halbherr i en L. Pernier) el 1900-1904 i per en Doro Levi el 1950-1971. L'antic palau, el barri reial i els magatzems del palau nou foren descoberts. Les ciutats minoica i hel·lenística han estat trobades a Chalara i a Aghia Photeini, respectivament al sud-est i nord-est del palau. A l'oest del palau, hi ha l'església veneciana de Sant Jordi de Falandra, prop del lloc arqueològic d'Aghia Triada i de Matala.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festos |
- ↑ A l'article Linear A de la viquipèdia en anglès. http://en.wikipedia.org/wiki/Linear_A#Glossary. Paraula referenciada com a 'nom en una llista' a http://www.people.ku.edu/~jyounger/LinearA/lexicon.html
- ↑ En l'entrada Faistos de l'Enciclopèdia Catalana (versió en-línia): http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0025828
Vegeu també