Sicilià: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
correcció ortogràfica |
||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
|mapa=[[Fitxer:Dialetti italiani meridionali estremi.jpg|center|300px|Situació de les parles itàliques meridionals]] |
|mapa=[[Fitxer:Dialetti italiani meridionali estremi.jpg|center|300px|Situació de les parles itàliques meridionals]] |
||
}} |
}} |
||
El '''sicilià''' és una [[llengua romànica]] que es parla a l'illa [[Mediterrani|mediterrània]] de [[Sicília]], a la part centre i sud de [[Calàbria]] i a la part sud de [[Pulla]] ([[Itàlia]]). Malgrat que |
El '''sicilià''' és una [[llengua romànica]] que es parla a l'illa [[Mediterrani|mediterrània]] de [[Sicília]], a la part centre i sud de [[Calàbria]] i a la part sud de [[Pulla]] ([[Itàlia]]). Malgrat que a Itàlia hi ha gent que sovint l'anomena [[dialecte]], no ho és pas en absolut: és una llengua romànica com qualsevol altra. |
||
[[Fitxer:Mondo siculofono.png|thumb|275px|Distribució geogràfica del sicilià.]] |
[[Fitxer:Mondo siculofono.png|thumb|275px|Distribució geogràfica del sicilià.]] |
||
== Evolució == |
== Evolució == |
||
Revisió del 23:44, 26 abr 2015
| Sicilianu | |
|---|---|
| Altres noms | Lingua Siciliana |
| Epònim | Sicília  |
| Tipus | llengua, llengua natural i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 4,7 milions (2002)[1] |
| Parlants nadius | 4.700.000 (2002 ) |
| Rànquing | - |
| Oficial a | cap nació |
| Autòcton de | Sud d'Europa |
| Estat | Sicília, la part sud de Calàbria, i la part sud de Pulla (Salento) i els països on hi ha immigrants sicilians |
 | |
| Classificació lingüística | |
| Indoeuropea Llengua romànica | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | cap institució |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-1 | - |
| ISO 639-2 | scn |
| ISO 639-3 | scn |
| SIL | scn |
| Glottolog | sici1248 |
| Ethnologue | scn |
| UNESCO | 1023 |
| IETF | scn |
El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de Pulla (Itàlia). Malgrat que a Itàlia hi ha gent que sovint l'anomena dialecte, no ho és pas en absolut: és una llengua romànica com qualsevol altra.
Evolució
El sicilià (u sicilianu, lingua siciliana), com a llengua pròpia, evolucionà a partir del llatí, amb moltes influències del grec tant prèvies a la conquesta romana, com al període que va formar part de l'imperi Bizantí a partir del 450 dC.
Vora el segle XIII el sicilià s'havia format com a llengua romànica, amb influència del provençal i del normand. En aquest moment es produeix la incorporació a la Corona Aragonesa del Regne de Sicília. Entre el segle XIII i el segle XV, el sicilià va ser llengua oficial al parlament de Sicília, juntament amb el català. Durant aquest període va ser l'únic temps en què el sicilià va ser llengua oficial escrita. La influència del català en el sicilià en aquest període va ser important.
Amb la incorporació del regne de Sicília al Regne d'Espanya després de la unificació de la corona de Castella i la d'Aragó, el català i el sicilià deixaren de ser llengües de la cort i començà a utilitzar-s'hi el toscà, que esdevindria la base del modern italià. La influència de l'italià des d'aleshores ha estat marcada i va esdevenir l'única llengua oficial.
El sicilià es mantenia de pares a fills com a llengua oral. A mitjan segle XX, gran part de la població de l'illa parlava un sicilià pur. La següent generació parlava un sicilià amb uns quants italianismes. A la primeria del segle XXI, la major part dels jóvens ja no sap parlar bé el sicilià o el mescla amb l'italià.
Exemple de paraules similars entre català i sicilià
- abbuccari - abocar
- accabbari - acabar
- addunarisi - adonar-se
- affruntarisi - afrontar-se
- anciova - anxova
- arricugghirisi - recollir-se
- arruciari - arruixar
- attrivitu - atrevit
- atturrari - torrar
- muccaturi - mocador
- nzirtari - encertar
- palataru - paladar
- pinzeddu - pinzell
- priarisi - prear-se
- ragogghia - argolla
- darreri - darrera
Exemple de llengua escrita
Lu Patri Nostru
- Patri nostru, chi siti 'n celu,
- Sia santificatu lu vostru nomu,
- Vinissi prestu lu vostru regnu,
- Sempri sia fatta la vostra Divina Vuluntati
- Comu 'n celu accussì 'n terra.
- Dàtinillu sta jurnata lu panuzzu cutiddianu
- E pirdunàtini li nostri piccati
- Accussì comu nui li rimittemu ê nostri nimici
- E nun ni lassati cascari ntâ tintazzioni,
- ma scanzàtini dû mali.
- Amen.
Astrattu di Antoniu Venezianu
Celia, Lib. 2
(~1600)
- Non è xhiamma ordinaria, no, la mia
- è xhiamma chi sul'iu tegnu e rizettu,
- xhiamma pura e celesti, ch'ardi 'n mia;
- per gran misteriu e cu stupendu effettu.
- Amuri, 'ntentu a fari idulatria,
- s'ha novamenti sazerdoti elettu;
- tu, sculpita 'ntra st'alma, sì la dia;
- sacrifiziu lu cori, ara stu pettu.
Astrattu di Giovanni Meli
Don Chisciotti e Sanciu Panza (Cantu quintu)
(~1800)
- Stracanciatu di notti soli jiri;
- S'ammuccia ntra purtuni e cantuneri;
- cu vacabunni ci mustra piaciri;
- poi lu so sbiu sunnu li sumeri,
- li pruteggi e li pigghia a ben vuliri,
- li tratta pri parenti e amici veri;
- siccomu ancura è n'amicu viraci
- di li bizzari, capricciusi e audaci.
Astrattu di Ninu Martogliu
Briscula 'n Cumpagni
(~1900)
- —Càrricu, mancu? Cca cc'è 'n sei di spati!...
- —E chi schifiu è, di sta manera?
- Don Peppi Nnappa, d'accussì jucati?
- —Misseri e sceccu ccu tutta 'a tistera,
- comu vi l'haju a diri, a vastunati,
- ca mancu haju sali di salera!
Referències
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sicilià |
 |
Hi ha una edició en sicilià de la Viquipèdia |
- Lingua Siciliana
- www.linguasiciliana.org
- Diccionari Sicilià - Anglès - *Webster's Dictionary the Rosetta Edition
- Informació sobre Sicilià a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “scn” (anglès)
| |||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
