Vés al contingut

Axum: diferència entre les revisions

54 bytes afegits ,  fa 7 anys
cap resum d'edició
m (Robot inserta {{Autoritat}})
Cap resum de modificació
}}
 
'''Aksum''' (o '''Axum''') és una ciutat del nord de la moderna [[Etiòpia]], a la [[regió Tigré]], que fou capital del [[regneRegne d'Axum]] o Aksum ([[segle IV]] aC-[[segle X]]), sovint anomenat com a [[Etiòpia|''Etiòpia'']]. Està situada a la comarca de Mehakelegnaw, a la regió Tigrai, a la base de les muntanyes Adua o Adwa, a 2.131 metres d'altura. La moderna ciutat té una població de 47.320 habitants ([[2005]]). Disposa d'un aeroport local (codi ICAO: HAAX; codi IATA: AXU) i universitat (oberta el 16 de febrer del [[2007]]).
 
== Història ==
 
Després del [[segle IV]] (vers 330), el regne va esdevenir cristià i fou aliat bizantí. La ciutat i el regne van començar la decadència al segle VII, suposadament quan els àrabs van començar a disputar les rutes de comerç i Aksum va perdre el contacte amb [[Alexandria]], el seu principal mercat, i per tant amb Europa. Fins al [[segle X]], es van coronar reis a Aksum però ja havien perdut tot el poder.
 
== Patrimoni de la Humanitat ==
 
El [[1980]], la [[UNESCO]] va declarar el lloc arqueològic d'Aksum com a [[Patrimoni de la Humanitat]]. Els monuments principals són les esteles (''stelae''), moltes de les quals al Parc de les Esteles Septentrionals, algunes de fins a 33 metres d'altura i un pes de més de 500 tones; el parc de la Gran Estela ambconté l'estela del rei Ezana, de 24 metres. La més coneguda és l'anomenat ''Obelisc d'Aksum,'' de 24,6 metres, que va ser portada pels italians a [[Roma]] i retornada a Etiòpia el [[2005]], i quedantquedà restaurada al seu lloc el [[31 de juliol]] del [[2008]]. Aquestes esteles marcarien llocs d'enterrament. A l'estela de Gudit, a l'oest de la ciutat, a diferència de les esteles del nord, hi ha al costat gran nombre de tombes del segle IV.
 
Altres monuments de la ciutat són l'església de Santa Maria de Zion (de [[1665]]), amb la suposada Arca de l'Aliança i un museu arqueològic i etnogràfic, i la pedra Ezana escrita en sabeu, grec antic i ge'ez. També cal esmentar la tomba del rei Bazen, un megàlit, el bany de la Reinareina de SabaSabà, una cisterna, els monestirs d'Abba Pentalewon i Abba Liqanos, els palaus de Ta'akha Maryam ([[segle IV]]) i Dungur ([[segle VI]]), i la figura gravada a laen pedra, anomenada els "lleons de Gobedra".
 
== Agermanaments ==
== Vegeu també ==
 
* [[Regne d'Aksum]].
 
== Bibliografia ==
* Francis Anfray. ''Les anciens ethiopiens.'' Paris: Armand Colin, 1991.
* Yuri M. Kobishchanov. ''Axum'' (Joseph W. Michels, editor; Lorraine T. Kapitanoff, translator). University Park, Pennsylvania: University of Pennsylvania, 1979. ISBN 0-271-00531-9.
* David W. Phillipson. ''Ancient Ethiopia. Aksum: Its antecedents and successors.'' London: The British Brisith Museum, 1998.
* David W. Phillipson. ''Archaeology at Aksum, Ethiopia, 1993-97.'' London: Brisith Institute in Eastern Africa, 2000.
* Stuart Munro-Hay. ''Aksum: An African Civilization of Late Antiquity''. Edinburgh: University Press. 1991. ISBN 0-7486-0106-6 [http://users.vnet.net/alight/aksum/mhak1.html online edition].
* Stuart Munro-Hay. ''Excavations at Aksum: An account of research at the ancient Ethiopian capital directed in 1972-74 by the late Dr Nevill Chittick'' London: British Institute in Eastern Africa, 1989 ISBN 0-500-97008-4.
* Sergew Hable Sellassie. ''Ancient and Medieval Ethiopian History to 1270'' Addis Ababa: United Printers, 1972.
* ''African Zion, the Sacred Art of Ethiopia''. New Haven: Yale University Press, 1993.
== Eenllaços externs ==
{{Projectes germans|commons=Aksum}}
* [http://www.ethiopiantreasures.toucansurf.com/pages/aksum.htm Ethiopian Treasures — Queen of Sheba, Aksumite Kingdom — Aksum].
* [http://archaeology.about.com/cs/africa/a/aksum.htm Kingdom of Aksum].
* [http://whc.unesco.org/pg.cfm?cid=31&id_site=15 UNESCO – World Heritage Sites — Aksum].
* [http://www.metmuseum.org/toah/hd/aksu_1/hd_aksu_1.htm The Metropolitam Museum of Art — "Foundations of Aksumite Civilization and Its Christian Legacy (1st–7th century)"].
* [http://www.ethiopiatravel.com/Axum_eng.htm Axum].
* [http://www.selamta.net/axum.htm Axum].
* [http://www.newadvent.org/cathen/02163a.htm Axum a la Catholic Encyclopedia].
* [http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/4472259.stm Final obelisk section in Ethiopia], [[BBC]], [[2005]].
* [http://www.aluka.org/action/showCompilationPage?doi=10.5555%2FAL.CH.COMPILATION.HERITAGE-SITE.AXUM Axum Heritage Site a l'Aluka digital library].
* [http://www.WHTour.org/15 Aksum World Heritage Site in panographies].
 
 
21.581

modificacions