Bosc de ribera: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Riparian strip.jpg|thumb|dreta|Bosc de ribera, en un afluent del llac [[Erie]], als [[Estats Units]]]]
[[Fitxer:Riparian strip.jpg|thumb|Bosc de ribera, en un afluent del llac [[Erie]], als [[Estats Units]].]]
[[Fitxer:Rierada20.jpg|thumb|dreta|Bosc de ribera al [[Serra de Collserola|Collserola]], [[Riera de Vallvidrera|la Rierada]]]]
[[Fitxer:Rierada20.jpg|thumb|Bosc de ribera al [[Serra de Collserola|Collserola]], [[Riera de Vallvidrera|la Rierada]].]]
Els '''boscos de ribera''' són [[bosc caducifoli|boscos caducifolis]] que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, (és a formant galeries, sobre [[sòl]]s que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del [[riu]] o torrent veí ([[mantell freàtic]]).
Els '''boscos de ribera''' són [[bosc caducifoli|boscos caducifolis]] que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, (és a dir, formant galeries sobre [[sòl]]s que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del [[riu]] o torrent veí ([[mantell freàtic]]).


A l'àrea [[mediterrània]] i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials (al·luvions), no és d'estranyar que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres del [[Bages]], puguin superar fàcilment els 20 metres d'alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.
A l'àrea [[mediterrània]] i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials (al·luvions), no és estrany que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres del [[Bages]], puguin superar fàcilment els 20 metres d'alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.


A continuació s'indiquen algunes de les espècies més habituals en els boscos de ribera dels [[Països Catalans]]:
A continuació, s'indiquen algunes de les espècies més habituals en els boscos de ribera dels [[Països Catalans]]:
* [[Àlber]] (''Populus alba'')
* [[Àlber]] (''Populus alba'')
* [[Freixe]]s (''Fraxinus excelsior'' i ''Fraxinus angustifolia'')
* [[Freixe]] (''Fraxinus excelsior'' i ''Fraxinus angustifolia'')
* [[Gatell]] (''Salix cinerea'')
* [[Gatell]] (''Salix cinerea'')
* [[Om]] (''Ulmus minor'')
* [[Om]] (''Ulmus minor'')
Línia 13: Línia 13:
* [[Salze blanc]] (''Salix alba'')
* [[Salze blanc]] (''Salix alba'')
* [[Sarga (arbre)|Sarga]] (''Salix eleagnos'')
* [[Sarga (arbre)|Sarga]] (''Salix eleagnos'')
* [[Tamariu (botànica)|Tamarius]] (''Tamarix'' sp.)
* [[Tamariu (botànica)|Tamariu]] (''Tamarix'' sp.)
* [[Vern]] (''Alnus glutinosa'')
* [[Vern]] (''Alnus glutinosa'')


Aquests boscs solen anar acompanyats de diversa vegetació de ribera, que a [[estatge basal|zones baixes]] o de [[estatge montà|mitja muntanya]] a les nostres contrades pot incloure plantes com ara [[baladre]]s, [[murtra]], [[aloc]], diverses herbes, [[falgueres]], etc, a més de [[plantes aquàtiques]], [[jonc]]s, [[canyes]], etc.
Aquests boscs solen anar acompanyats de diversa vegetació de ribera, que en [[estatge basal|zones baixes]] o de [[estatge montà|mitja muntanya]] a les nostres contrades pot incloure plantes com ara [[baladre]]s, [[murtra]], [[aloc]], diverses herbes, [[falgueres]], etc., a més de [[plantes aquàtiques]], [[jonc]]s, [[canyes]], etc.


{{commonscat}}
{{commonscat}}

Revisió del 19:42, 29 abr 2015

Bosc de ribera, en un afluent del llac Erie, als Estats Units.
Bosc de ribera al Collserola, la Rierada.

Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, (és a dir, formant galeries sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (mantell freàtic).

A l'àrea mediterrània i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials (al·luvions), no és estrany que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres del Bages, puguin superar fàcilment els 20 metres d'alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.

A continuació, s'indiquen algunes de les espècies més habituals en els boscos de ribera dels Països Catalans:

Aquests boscs solen anar acompanyats de diversa vegetació de ribera, que en zones baixes o de mitja muntanya a les nostres contrades pot incloure plantes com ara baladres, murtra, aloc, diverses herbes, falgueres, etc., a més de plantes aquàtiques, joncs, canyes, etc.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bosc de ribera