Bosc de ribera: diferència entre les revisions
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Riparian strip.jpg|thumb |
[[Fitxer:Riparian strip.jpg|thumb|Bosc de ribera, en un afluent del llac [[Erie]], als [[Estats Units]].]] |
||
[[Fitxer:Rierada20.jpg|thumb |
[[Fitxer:Rierada20.jpg|thumb|Bosc de ribera al [[Serra de Collserola|Collserola]], [[Riera de Vallvidrera|la Rierada]].]] |
||
Els '''boscos de ribera''' són [[bosc caducifoli|boscos caducifolis]] que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, (és a formant galeries |
Els '''boscos de ribera''' són [[bosc caducifoli|boscos caducifolis]] que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, (és a dir, formant galeries sobre [[sòl]]s que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del [[riu]] o torrent veí ([[mantell freàtic]]). |
||
A l'àrea [[mediterrània]] i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials (al·luvions), no és |
A l'àrea [[mediterrània]] i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials (al·luvions), no és estrany que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres del [[Bages]], puguin superar fàcilment els 20 metres d'alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos. |
||
A continuació s'indiquen algunes de les espècies més habituals en els boscos de ribera dels [[Països Catalans]]: |
A continuació, s'indiquen algunes de les espècies més habituals en els boscos de ribera dels [[Països Catalans]]: |
||
* [[Àlber]] (''Populus alba'') |
* [[Àlber]] (''Populus alba'') |
||
* [[Freixe]] |
* [[Freixe]] (''Fraxinus excelsior'' i ''Fraxinus angustifolia'') |
||
* [[Gatell]] (''Salix cinerea'') |
* [[Gatell]] (''Salix cinerea'') |
||
* [[Om]] (''Ulmus minor'') |
* [[Om]] (''Ulmus minor'') |
||
Línia 13: | Línia 13: | ||
* [[Salze blanc]] (''Salix alba'') |
* [[Salze blanc]] (''Salix alba'') |
||
* [[Sarga (arbre)|Sarga]] (''Salix eleagnos'') |
* [[Sarga (arbre)|Sarga]] (''Salix eleagnos'') |
||
* [[Tamariu (botànica)| |
* [[Tamariu (botànica)|Tamariu]] (''Tamarix'' sp.) |
||
* [[Vern]] (''Alnus glutinosa'') |
* [[Vern]] (''Alnus glutinosa'') |
||
Aquests boscs solen anar acompanyats de diversa vegetació de ribera, que |
Aquests boscs solen anar acompanyats de diversa vegetació de ribera, que en [[estatge basal|zones baixes]] o de [[estatge montà|mitja muntanya]] a les nostres contrades pot incloure plantes com ara [[baladre]]s, [[murtra]], [[aloc]], diverses herbes, [[falgueres]], etc., a més de [[plantes aquàtiques]], [[jonc]]s, [[canyes]], etc. |
||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
Revisió del 19:42, 29 abr 2015
Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, (és a dir, formant galeries sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (mantell freàtic).
A l'àrea mediterrània i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials (al·luvions), no és estrany que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres del Bages, puguin superar fàcilment els 20 metres d'alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.
A continuació, s'indiquen algunes de les espècies més habituals en els boscos de ribera dels Països Catalans:
- Àlber (Populus alba)
- Freixe (Fraxinus excelsior i Fraxinus angustifolia)
- Gatell (Salix cinerea)
- Om (Ulmus minor)
- Pollancre (Populus nigra) i els seus híbrids
- Salze blanc (Salix alba)
- Sarga (Salix eleagnos)
- Tamariu (Tamarix sp.)
- Vern (Alnus glutinosa)
Aquests boscs solen anar acompanyats de diversa vegetació de ribera, que en zones baixes o de mitja muntanya a les nostres contrades pot incloure plantes com ara baladres, murtra, aloc, diverses herbes, falgueres, etc., a més de plantes aquàtiques, joncs, canyes, etc.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bosc de ribera |