Manège de Moscou: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 10:49, 2 maig 2015

El Manège de Moscou (Picadero, camp d'exercicis eqüestres, conegut com a "Manezh"), situat a la plaça del Manège, és un dels edificis més interessants de la ciutat històrica. És entre l'antiga Universitat i el Jardí d'Alexander (o Alexandrovsky), prop de la Plaça Roja. Des del 1831 ha servit com a sala d'exposicions, lloc de festes, sala de concerts, fins i tot, en els darrers anys, hi ha hagut una filial del banc Promsvyazbank.

Va ser construït per l'arquitecte rus Joseph Bové, que va revestir el seu exterior d'estil neoclàssic, pintat de blanc i groc ocre, amb un ordre de columnes d'estil dòric romà que delimiten uns espais amb finestres coronades d'arcs conformant una arcada cega. El sostre, amb les seves monteies interiors i bigues exposades, queda suportat per les columnes exteriors del Manège. L'enginyer espanyol de "ponts et chaussées" (camins i canals, i més tard de camins, canals i ports), Agustín de Betancourt, va concebre i projectar unes remarcables "encavallades" de fusta, amb peces especials de fosa, evitant el contacte directe amb la fusta dels elements concurrents sotmesos a compressió. Amb una llum de 45 m sense suport intermedi, garantia una amplada de 45 m lliure d'obstacles per als exercicis eqüestres, cosa que va ser una proesa tècnica en aquells moments. A vegades va albergar tot un regiment de 2000 soldats, a part del públic assistent. Les obres foren dutes a terme entre el 1817 i el 1825, per celebrar el cinquè aniversari de la victòria de Rússia sobre les tropes de Napoleó i es va utilitzar inicialment per albergar les exhibicions de genets i una escola d'equitació per als oficials.

Cúpula de vidre coronada per una estàtua de sant Jordi, sant patró de Moscou, amb el Manège al fons (costat oest)
La Plaça del Manège, al segle XIX
La reconstrucció d'una part del lloc el 2000
La part de darrere del Manège
El Manège el 1845
frontal i lateral del Manège

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manège de Moscou

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{millorar ortografia|data=abril de 2013}}
 [[Fitxer: ManegeMoskauVoll.JPG|300px|thumb|El Manège el 1960]]
 El '''Manège de Moscou''' (''Picadero'', camp d'exercicis eqüestres, conegut com a "Manezh"), situat a la [[plaça del Manège]], és un dels edificis més interessants de la ciutat històrica. És entre l'antiga Universitat i el Jardí d'Alexander (o Alexandrovsky), prop de la [[Plaça Roja]]. Des del 1831 ha servit com a sala d'exposicions, lloc de festes, sala de concerts, fins i tot, en els darrers anys, hi ha hagut una filial del banc Promsvyazbank.
-Va ser construït per l'arquitecte rus Joseph Bové, que va revestir el seu exterior d'estil neoclàssic, pintat de blanc i groc ocre, amb un ordre de columnes d'estil dòric romà que delimiten uns espais amb finestres coronades d'arcs conformant una arcada cega. El sostre, amb les seves monteies interiors i bigues exposades, queda suportat per les columnes exteriors del Manège.
+Va ser construït per l'arquitecte rus Joseph Bové, que va revestir el seu exterior d'estil neoclàssic, pintat de blanc i groc ocre, amb un ordre de columnes d'estil dòric romà que delimiten uns espais amb finestres coronades d'arcs conformant una arcada cega. El sostre, amb les seves monteies interiors i bigues exposades, queda suportat per les columnes exteriors del Manège. L'enginyer espanyol de "ponts et chaussées" (camins i canals, i més tard de camins, canals i ports), [[Agustín de Betancourt]], va concebre i projectar unes remarcables "encavallades" de fusta, amb peces especials de fosa, evitant el contacte directe amb la fusta dels elements concurrents sotmesos a compressió. Amb una llum de 45 m sense suport intermedi, garantia una amplada de 45 m lliure d'obstacles per als exercicis eqüestres, cosa que va ser una proesa tècnica en aquells moments. A vegades va albergar tot un regiment de 2000 soldats, a part del públic assistent. Les obres foren dutes a terme entre el 1817 i el 1825, per celebrar el cinquè aniversari de la victòria de Rússia sobre les tropes de Napoleó i es va utilitzar inicialment per albergar les exhibicions de genets i una escola d'equitació per als oficials.
-L'enginyer de "ponts et chaussées" (camins i canals i més tard de camins, canals i ports) espanyol, [[Agustín de Betancourt]], va concebre i projectar unas remarcables "encavallades" de fusta, amb peces especials de fosa, evitant el contacte directe amb la fusta dels elements concurrents sotmesos a compressió. Amb una llum de 45 m sense suport intermedi, garantia una amplada de 45 m lliure d'obstacles per als exercicis eqüestres, cosa que va ser una proesa tècnica en aquells moments. A vegades va albergar tot un regiment de 2000 soldats, a part del públic assistent. Les obres foren dutes a terme entre el 1817 i el 1825, per celebrar el cinquè aniversari de la victòria de Rússia sobre les tropes de Napoleó i es va utilitzar inicialment per albergar les exhibicions de genets i una escola d'equitació per als oficials.
 <gallery>