Claude Elwood Shannon: diferència entre les revisions
m Correcció: espais que falten darrere de punt |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{MT|data=febrer de 2013}} |
{{MT|data=febrer de 2013}} |
||
{{millorar ortografia|data=abril de 2013}} |
|||
{{Infotaula persona |
{{Infotaula persona |
||
| Box_width = px 300 |
| Box_width = px 300 |
||
Línia 16: | Línia 15: | ||
| empleat = enginyer, investigador a la [[Bell]] |
| empleat = enginyer, investigador a la [[Bell]] |
||
}} |
}} |
||
'''Claude Elwood Shannon''' ([[30 d'abril]] de [[1916]] - [[24 de febrer]] de [[2001]]) |
'''Claude Elwood Shannon''' ([[30 d'abril]] de [[1916]] - [[24 de febrer]] de [[2001]]) va ser un [[enginyeria electrònica|enginyer electrònic]] i [[matemàtic]] [[estatunidenc]], recordat per ser el pare de la [[teoria de la informació]]. |
||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Va estudiar [[enginyeria elèctrica]] i [[matemàtiques]] a la [[Universitat de Michigan]] el [[1932]]. Per usos, inclosa l'[[àlgebra de Boole (lògica)|Àlgebra de Boole]] per al seu control el suport de [[1938]] a [[Massachusetts Institute of Technology]] (MIT). En ell s'explica com construir màquines [[Relé Electromecànic]] utilitzant l'àlgebra de Boole per a descriure l'estat del relè (1: Tancat, 0: obert). |
Va estudiar [[enginyeria elèctrica]] i [[matemàtiques]] a la [[Universitat de Michigan]] el [[1932]]. Per usos, inclosa l'[[àlgebra de Boole (lògica)|Àlgebra de Boole]] per al seu control el suport de [[1938]] a [[Massachusetts Institute of Technology]] (MIT). En ell s'explica com construir màquines [[Relé Electromecànic]] utilitzant l'àlgebra de Boole per a descriure l'estat del relè (1: Tancat, 0: obert). |
||
Shannon |
Shannon treballà vint anys a [[Massachusetts Institute of Technology|MIT]] de [[1958]] a [[1978]]. Paral·lelament a les seves activitats acadèmiques, també va treballar amb [[Laboratoris Bell]] de [[1941]] a [[1972]]. |
||
Claude Shannon és conegut no només pel seu treball en telecomunicacions, sinó també per l'amplitud i l'originalitat de les seves aficions, com els jocs [[malabars]], la pràctica del [[monocicle]] i la invenció de màquines extravagants |
Claude Shannon és conegut no només pel seu treball en telecomunicacions, sinó també per l'amplitud i l'originalitat de les seves aficions, com els jocs [[malabars]], la pràctica del [[monocicle]] i la invenció de màquines extravagants: el ratolí intel·ligent mecànic que sap trobar el seu camí a través d'un laberint, un robot malabarista, un jugador d'escacs (torre contra Rei), etc. Un d'aquests "gadgets", però això, té un gran interès conceptual, com ho demostren [[Philip Baker]] i [[Alain Cohen]] en ''El Tresor [[paradoxa]]'' ([[Edicions Belin]] 2007): "Claude Shannon va desenvolupar una "màquina de forma gratuïta, sense fi: es posa en moviment en pressionar, com amb qualsevol dispositiu electromecànic, amb un interruptor "d'encesa", però després les coses prenen un gir sorprenent, ja que aquest ajust activa un mecanisme que condueix a aturar immediatament el gadget a través de l'interruptor de "d'apagat!". Aquest tipus de comportament estrany passa en situacions on la comunicació ubiqua rau, paradoxalment, en l'absència de comunicació, la utilitat en la manca d'utilitat. Exemples: "La moda és el que passa de moda" ([[Jean Cocteau]]), la "Creació de l'Escola ([[l'escola freudiana]]) per dissoldre" ([[Jacques Lacan]]); "Ens adonem que el son, al despertar-nos" ([[John Lennon]]); "El bon funcionament de tot el sistema d'estalvi per a l'habitatge implica, paradoxalment, que alguns propietaris de dret (els "bons germans") renunciïn específicament al seu dret a un préstec després d'un període d'estalvi "(Pierre Chaillol);" Els ideals revolucionaris només poden ser pertorbat quan s'assoleixen: la necessitat que segons ell va ser condemnat a perdre per aconseguir, menys distorsionat i traït pels seus enemics per les mateixes persones que volien fer complir "([[Jean Starobinski]])," La virginitat es perd per provar-la"([[Fernand Crommelynck]]). Un avatar geoestratègic d'aquest autòmat paradoxal Shannon està en el concepte de [[dissuasió]] potències nuclears construint una bomba atòmica per tal de ... prohibir qualsevol intent d'utilitzar aquestes armes, es neutralitza l'un a l'altre i: no s'utilitza! |
||
Va patir la malaltia de [[malaltia d'Alzheimer]] en els últims anys de la seva vida |
Va patir la malaltia de [[malaltia d'Alzheimer]] en els últims anys de la seva vida; Claude Shannon va morir als 84 anys el 24 de febrer de 2001 a [[Medford (Massachusetts)|Medford]], [[Massachusetts]]. |
||
==La seva obra == |
==La seva obra == |
||
Durant la Segona Guerra Mundial, Shannon va treballar per als serveis secrets militars, en criptografia, a càrrec de localitzar automàticament en el Codi de les parts que significa enemic ocult enmig de la interferència. La seva obra s'exhibeix en un informe secret (desclassificat tan sols en la dècada de 1980), que dóna a llum després de la guerra a un element, ''Teoria Matemàtica de la Comunicació'' (1948), que va ser incorporada a [[1949]] com llibre amb una addició de [[Warren Weaver]], el seu superior en la intel·ligència. Aquest llibre se centra en el problema de la transmissió de senyals. |
Durant la Segona Guerra Mundial, Shannon va treballar per als serveis secrets militars, en criptografia, a càrrec de localitzar automàticament en el Codi de les parts que significa enemic ocult enmig de la interferència. La seva obra s'exhibeix en un informe secret (desclassificat tan sols en la dècada de 1980), que dóna a llum després de la guerra a un element, ''Teoria Matemàtica de la Comunicació'' (1948), que va ser incorporada a [[1949]] com a llibre amb una addició de [[Warren Weaver]], el seu superior en la intel·ligència. Aquest llibre se centra en el problema de la transmissió de senyals. |
||
===L'esquema de Shannon === |
===L'esquema de Shannon === |
||
Línia 37: | Línia 36: | ||
* Font? codificador? del senyal? descodificador? abordar en el context de la interferència. |
* Font? codificador? del senyal? descodificador? abordar en el context de la interferència. |
||
Adequada per a descriure la comunicació entre màquines, aquesta comunicació imperfecta models de patró humà{{ |
Adequada per a descriure la comunicació entre màquines, aquesta comunicació imperfecta dels models de patró humà <nowiki>{{referència obligada}}</nowiki>. No obstant això, el seu èxit és aclaparador, i va estar molt involucrat en la creació d'un camp disciplinari, el de les [[Ciències de la Informació i la Comunicació]]. Una explicació d'aquest èxit és que combina a la perfecció l'enfocament amb el [[comportament]] dels mitjans de comunicació. D'altra banda, aquest sistema canònic dóna la coherència i l'aparença de respectabilitat científica. |
||
=== Unitat de mesura=== |
=== Unitat de mesura=== |
||
A l'article, com en el llibre, es va popularitzar l'ús de la paraula [[Bit (ordinador)|bit]] com una mesura bàsica de la informació [[digital]]. [[John W. Tukey]] va ser, però el primer a utilitzar el terme. |
A l'article, com en el llibre, es va popularitzar l'ús de la paraula [[Bit (ordinador)|bit]] com una mesura bàsica de la informació [[digital]]. [[John W. Tukey]] va ser, però, el primer a utilitzar el terme. Precisament, el bit és el nombre de bits necessaris per codificar una gran quantitat d'informació. Per tant, es necessita com a mínim un bit per codificar els dos estats (per exemple, Bateria Pressupost cara o, més generalment 0 i 1), dos bits utilitzats per a codificar quatre estats (00, 01, 10, 11). Les 26 lletres de l'alfabet, requereixen com a mínim 5 bits, ja que: <math> (2^4 = 16) <26\le (2^5 = 32) </math> |
||
<math> (2^4 = 16) <26\le (2^5 = 32) </math> |
|||
En general, si ''p '' és el nombre d'estats possibles, ''n '' el nombre de bits necessaris per codificar tots els controls: |
|||
<math>2^{(n-1)} <\ p 2^n </math> |
<math>2^{(n-1)} <\ p 2^n </math> |
||
En un cas ideal en |
En un cas ideal en què s'utilitzi tota la informació disponible, <math> p = 2^n </math>. |
||
===Telecomunicacions=== |
===Telecomunicacions=== |
||
Línia 64: | Línia 62: | ||
===L'Entropia de Shannon === |
===L'Entropia de Shannon === |
||
{{principal|Entropia de Shannon}} |
{{principal|Entropia de Shannon}} |
||
Hi ha una contribució clau de l'obra de Shannon en el concepte d'[[Entropia de Shannon|entropia]]. Si es té en compte els esdeveniments N de probabilitat p <sub> 1 </sub>, p <sub> 2 </sub> ... p <sub> N </sub>, independents els uns dels altres, llavors la seva entropia de Shannon es defineix com: |
|||
<math> Entropia = -\sum_ i = 1{}^p_i N log_2 (p_i) </math> |
<math> Entropia = -\sum_ i = 1{}^p_i N log_2 (p_i) </math> |
||
Línia 72: | Línia 70: | ||
* Demostrar l'equivalència d'aquest concepte amb l'[[entropia]] de [[Ludwig Boltzmann]] de [[termodinàmica]]. |
* Demostrar l'equivalència d'aquest concepte amb l'[[entropia]] de [[Ludwig Boltzmann]] de [[termodinàmica]]. |
||
El descobriment del concepte |
El descobriment del concepte obrí el camí a mètodes anomenats de màxima [[entropia]] (veure [[probabilitat]]), llavors el [[Imatge mèdica|Scanner]], salut, [[Reconeixement d'escriptura a mà|reconeixement automàtic de caràcters]] i l'[[aprenentatge automàtic]]. |
||
===Teoremes === |
===Teoremes === |
||
El seu nom està associat amb diversos teoremes, |
El seu nom està associat amb diversos teoremes, el [[Teorema de mostreig de Nyquist-Shannon]] en el mostreig, [[primer teorema de Shannon]] en el límit teòric de la [[compressió de dades|compressió]], i el [[segon teorema de Shannon]] en la capacitat d'un [[canal de comunicació|canal de transmissió]]. |
||
en el mostreig, [[primer teorema de Shannon]] en el límit teòric de la [[compressió de dades|compressió]] el [[segon teorema de Shannon]] en la capacitat d'un [[canal de comunicació|canal de transmissió]]. |
|||
==Anècdotes == |
==Anècdotes == |
||
* El 1981, Claude Shannon va començar a escriure un article titulat '' Aspectes científics de malabarisme '' en l'art |
* El 1981, Claude Shannon va començar a escriure un article titulat '' Aspectes científics de malabarisme, '' en l'art dels [[malabars]]. Aquest article va ser programat per a la seva publicació en'' [[Scientific American]]'', però no era en última instància el cas. No obstant això, aquest projecte va ser la base per a la formalització dels moviments del malabarisme'' [[siteswap]]''.<ref>{{en}}'' [http://www.jugglingdb.com/compendium/index.php ? id = 255 La invenció de les notacions Juggling] '' </ref> |
||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
Revisió del 13:34, 3 maig 2015
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Claude Elwood Shannon (30 d'abril de 1916 - 24 de febrer de 2001) va ser un enginyer electrònic i matemàtic estatunidenc, recordat per ser el pare de la teoria de la informació.
Biografia
Va estudiar enginyeria elèctrica i matemàtiques a la Universitat de Michigan el 1932. Per usos, inclosa l'Àlgebra de Boole per al seu control el suport de 1938 a Massachusetts Institute of Technology (MIT). En ell s'explica com construir màquines Relé Electromecànic utilitzant l'àlgebra de Boole per a descriure l'estat del relè (1: Tancat, 0: obert).
Shannon treballà vint anys a MIT de 1958 a 1978. Paral·lelament a les seves activitats acadèmiques, també va treballar amb Laboratoris Bell de 1941 a 1972.
Claude Shannon és conegut no només pel seu treball en telecomunicacions, sinó també per l'amplitud i l'originalitat de les seves aficions, com els jocs malabars, la pràctica del monocicle i la invenció de màquines extravagants: el ratolí intel·ligent mecànic que sap trobar el seu camí a través d'un laberint, un robot malabarista, un jugador d'escacs (torre contra Rei), etc. Un d'aquests "gadgets", però això, té un gran interès conceptual, com ho demostren Philip Baker i Alain Cohen en El Tresor paradoxa (Edicions Belin 2007): "Claude Shannon va desenvolupar una "màquina de forma gratuïta, sense fi: es posa en moviment en pressionar, com amb qualsevol dispositiu electromecànic, amb un interruptor "d'encesa", però després les coses prenen un gir sorprenent, ja que aquest ajust activa un mecanisme que condueix a aturar immediatament el gadget a través de l'interruptor de "d'apagat!". Aquest tipus de comportament estrany passa en situacions on la comunicació ubiqua rau, paradoxalment, en l'absència de comunicació, la utilitat en la manca d'utilitat. Exemples: "La moda és el que passa de moda" (Jean Cocteau), la "Creació de l'Escola (l'escola freudiana) per dissoldre" (Jacques Lacan); "Ens adonem que el son, al despertar-nos" (John Lennon); "El bon funcionament de tot el sistema d'estalvi per a l'habitatge implica, paradoxalment, que alguns propietaris de dret (els "bons germans") renunciïn específicament al seu dret a un préstec després d'un període d'estalvi "(Pierre Chaillol);" Els ideals revolucionaris només poden ser pertorbat quan s'assoleixen: la necessitat que segons ell va ser condemnat a perdre per aconseguir, menys distorsionat i traït pels seus enemics per les mateixes persones que volien fer complir "(Jean Starobinski)," La virginitat es perd per provar-la"(Fernand Crommelynck). Un avatar geoestratègic d'aquest autòmat paradoxal Shannon està en el concepte de dissuasió potències nuclears construint una bomba atòmica per tal de ... prohibir qualsevol intent d'utilitzar aquestes armes, es neutralitza l'un a l'altre i: no s'utilitza!
Va patir la malaltia de malaltia d'Alzheimer en els últims anys de la seva vida; Claude Shannon va morir als 84 anys el 24 de febrer de 2001 a Medford, Massachusetts.
La seva obra
Durant la Segona Guerra Mundial, Shannon va treballar per als serveis secrets militars, en criptografia, a càrrec de localitzar automàticament en el Codi de les parts que significa enemic ocult enmig de la interferència. La seva obra s'exhibeix en un informe secret (desclassificat tan sols en la dècada de 1980), que dóna a llum després de la guerra a un element, Teoria Matemàtica de la Comunicació (1948), que va ser incorporada a 1949 com a llibre amb una addició de Warren Weaver, el seu superior en la intel·ligència. Aquest llibre se centra en el problema de la transmissió de senyals.
L'esquema de Shannon
Per a descriure la comunicació entre les màquines, l'article 1948 i 1949, tant llibre comença amb un "patró", que va arribar quan els fills sorprenent en Informàtica i Comunicació, de manera que Shannon va ser sorprès i que es dissocia. Els models de sistema de la comunicació entre màquines de
Aquest patró és la traducció de "civil" d'un sistema utilitzat prèviament en el context militar:
- Font? codificador? del senyal? descodificador? abordar en el context de la interferència.
Adequada per a descriure la comunicació entre màquines, aquesta comunicació imperfecta dels models de patró humà {{referència obligada}}. No obstant això, el seu èxit és aclaparador, i va estar molt involucrat en la creació d'un camp disciplinari, el de les Ciències de la Informació i la Comunicació. Una explicació d'aquest èxit és que combina a la perfecció l'enfocament amb el comportament dels mitjans de comunicació. D'altra banda, aquest sistema canònic dóna la coherència i l'aparença de respectabilitat científica.
Unitat de mesura
A l'article, com en el llibre, es va popularitzar l'ús de la paraula bit com una mesura bàsica de la informació digital. John W. Tukey va ser, però, el primer a utilitzar el terme. Precisament, el bit és el nombre de bits necessaris per codificar una gran quantitat d'informació. Per tant, es necessita com a mínim un bit per codificar els dos estats (per exemple, Bateria Pressupost cara o, més generalment 0 i 1), dos bits utilitzats per a codificar quatre estats (00, 01, 10, 11). Les 26 lletres de l'alfabet, requereixen com a mínim 5 bits, ja que:
En general, si p és el nombre d'estats possibles, n el nombre de bits necessaris per codificar tots els controls:
En un cas ideal en què s'utilitzi tota la informació disponible, .
Telecomunicacions
En les telecomunicacions, la relació de Shannon es pot calcular la valència (o nombre màxim d'estats) de Disturbed:
Suposem que el senyal S, N, el soroll:
Va ser llavors quan el flux màxim:
Aquest resultat és independent de la freqüència de mostreig i el nombre de nivells d'una mostra (la valència).
L'Entropia de Shannon
Hi ha una contribució clau de l'obra de Shannon en el concepte d'entropia. Si es té en compte els esdeveniments N de probabilitat p 1 , p 2 ... p N , independents els uns dels altres, llavors la seva entropia de Shannon es defineix com:
També:
- Establiment d'una relació entre l'entropia creixent i l'augment de la informació;
- Demostrar l'equivalència d'aquest concepte amb l'entropia de Ludwig Boltzmann de termodinàmica.
El descobriment del concepte obrí el camí a mètodes anomenats de màxima entropia (veure probabilitat), llavors el Scanner, salut, reconeixement automàtic de caràcters i l'aprenentatge automàtic.
Teoremes
El seu nom està associat amb diversos teoremes, el Teorema de mostreig de Nyquist-Shannon en el mostreig, primer teorema de Shannon en el límit teòric de la compressió, i el segon teorema de Shannon en la capacitat d'un canal de transmissió.
Anècdotes
- El 1981, Claude Shannon va començar a escriure un article titulat Aspectes científics de malabarisme, en l'art dels malabars. Aquest article va ser programat per a la seva publicació en Scientific American, però no era en última instància el cas. No obstant això, aquest projecte va ser la base per a la formalització dels moviments del malabarisme siteswap.[1]
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
- Claude E. De Shannon, Una anàlisi Simbòlic de Circuits Commutadors i Relés , Tesi (MS), Massachusetts Institute of Technology, Dept. d'Enginyeria Elèctrica, 1940
- E. Shannon, La Teoria Matemàtica de la Comunicació de, Bell System Technical Journal , vol. 27{{}}p. 379-423 i 623-656, juliol i octubre de 1948 PDFISBN 0252725484
- Claude E. De Shannon, Teoria de la Comunicació dels Sistemes Secrets Bell System Technical Journal, Vol 28,{{}}p. 656-715, octubre de 1949. ([llegir http://www.prism.net/user/dcowley/docs.html])
- J. Segal, Darkness i â , Syllepse, París, 2003