Amalaric: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
Cap resum de modificació
Línia 32: Línia 32:


{{commonscat}}
{{commonscat}}
{{Reis visigots}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Reis visigots]]
[[Categoria:Reis visigots]]

Revisió del 00:28, 9 maig 2015

Per a altres significats, vegeu «Amalaric I de Jerusalem».

Amalaric (? - Barcelona, 531) fou rei dels visigots del 510 al 531. Era fill d'Alaric II i nét, per part de mare, de Teodoric I el Gran, rei dels ostrogots. No fou reconegut rei fins al 511, quan Teodoric expulsà de Barcelona Gesaleic, fill natural i successor d'Alaric II. Hispània i les regions de la Gàl·lia dominades encara pels visigots passaren a dependre de Teodoric, que es convertí en regent del seu nét.

Se sap que Teodoric exigia als visigots el pagament d'un tribut en gra que servia per proveir a Roma. A canvi lliurava al regne visigot un donatiu anual. Encara que els impostos recaptats eren importants, Teodoric va exigir que augmentessin fins a aconseguir els nivells d'Euric i Alaric II (que governaven sobre un territori major). Es van produir diversos actes injustos dels recaptadors normals (exactores) i dels recaptadors d'impostos endarrerits (compulsores), i es va fer habitual l'ús de pesos falsejats per mesurar els grans lliurats. Les rendes dels dominis reials van ser augmentades en excés. Els drets duaners arribaren a un nivell exagerat. A la mateixa època se sap que els homicidis eren bastant corrents i que la situació general era poc estable.

Sembla que va ser Teodoric qui va establir un nou tipus de tremisses (moneda), fabricat ja en seques peninsulars (que no havien existit en temps de l'Imperi), a imitació dels quals van fabricar també les seves monedes els borgonyons i francs (i que eren més fàcils de distingir de les monedes bizantines que s'assemblaven als tremisses), i de les que el pes i aliatge eren bons.

Cap a fins del seu regnat Teodoric va nomenar comandant militar a l'ostrogot Teudis, que estava casat amb una dama hispanoromana de gran riquesa (podia mantenir un exèrcit privat d'uns mil homes), gràcies a la qual cosa Teudis va governar de fet el país al seu capritx, si bé no va descuidar trametre a Itàlia el tribut anual.

A la mort de Teodoric el 526, Amalaric, ja major d'edat, va assolir el poder pel seu compte. Les relacions amb els francs van tornar a la normalitat i Amalaric es va casar amb la princesa franca Clotilde (filla de Clodoveu).

Amalaric no es va cuidar personalment de l'administració dels seus dominis a la península Ibèrica, L'any 529 Amalaric va nomenar a un romà de nom Stephanus com prefecte a les províncies de la Tarraconense, Cartaginesa, Lusitània i Bètica, però l'experiència no degué ser molt positiva doncs Stephanus va ser destituït cap al 531.

Amalaric va signar un tractat amb Atalaric, nét i successor de Teodoric a Itàlia, en virtut del qual es van fixar els límits dels dos regnes i es va anul·lar el tribut visigot als ostrogots, i la subvenció d'aquests a aquells. El tresor real visigot li va ser reintegrat. En virtut dels acords amb els ostrogots es van fixar definitivament els límits de la província Narbonense (Gallia Narbonensis), anomenada també Septimània o Gàl·lia.

Amalaric va intentar convertir a la seva dona a les seves creences arrianes, en el que no va tenir cap èxit. La llegenda parla de què Clotilde es va sentir violentada i va fer arribar un avís als seus germans (que governaven diversos territoris a França) fent-los saber que havia estat ultratjada (pel que sembla va enviar un mocador tacat amb sang). Khildebert o Xildebert va decidir marxar a Hispània (531) encara que els motius del rei franc són divergents segons els historiadors. Gregori de Tours i Procopi asseguren [cal citació]que va ser per alliberar a la seva germana. Però Jordanes assegura[cal citació] que l'objectiu final de Khildebert era la conquista del Regne Visigot (o almenys de la Septimània) i a més indica que en el matrimoni d'Amalaric i Clotilde, el rei visigot "va ser enganyat pels francs".

Khildebert va penetrar a Septimània trobant una forta resistència de les guarnicions visigodes. Les forces dels francs arribaren a Narbona, davant la qual es va lliurar una batalla. Amalaric va ser derrotat i va fugir a Barcelona.

Sembla que les forces de Khildebert van avançar llavors amb facilitat i van arribar també a Barcino. Amalaric va intentar refugiar-se en una església de la ciutat però abans d'aconseguir-ho va ser assassinat al fòrum, no se sap si pel franc Besó o pels seus propis soldats visigots.

No obstant l'opinió de Jordanes, Khildebert, que va tenir als seus peus el regne visigot, va tornar a França amb la seva germana, abandonant la península Ibèrica i Septimània. Sembla doncs que havia complert el seu objectiu. Però alguns historiadors suggereixen que el rescat de la germana va ser una justificació a posteriori per salvar la cara, i que va ser la ferotge defensa dels visigots el que va obligar al rei franc a retirar-se i el va dissuadir de prosseguir amb la seva aventura expansionista. Els resultats pròpiament militars de l'expedició van ser escassos: segons Abadal,[cal citació] va ser en aquest any que els francs van annexionar Rodès (però Zeiss[cal citació] remunta el fet a l'any 507, i nega que la ciutat hagués estat reconquistada en temps de Teodoric).


Precedit per:
Gesaleic
Rei visigot
Succeït per:
Teudis
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amalaric