Ametller: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Descripció: He corretgit una falta d'ortografia
Línia 95: Línia 95:
Amb l'ametlla picada es fan salses: [[romesco]], [[salvitxada]] o [[salsa]] pels [[calçots]], [[xató]], [[salsa mossona]], [[salsa balandra]], [[salsa de nadal]], etc. i s'usa com ingredient de les [[picada|picades]] en molts plats i estofats. Les ametlles crues també es poden afegir senceres en alguns plats de carns a la [[cassola de fang|cassola]].
Amb l'ametlla picada es fan salses: [[romesco]], [[salvitxada]] o [[salsa]] pels [[calçots]], [[xató]], [[salsa mossona]], [[salsa balandra]], [[salsa de nadal]], etc. i s'usa com ingredient de les [[picada|picades]] en molts plats i estofats. Les ametlles crues també es poden afegir senceres en alguns plats de carns a la [[cassola de fang|cassola]].


S'utilitzen per a les [[postres de músic]]. Les ametlles crues dolces pastades amb [[sucre]] formen el [[massapà]] i el [[torró]], típiques postres de [[Nadal]].<ref>[http://www.infomallorca.net/reportajes/ficha.ct.html?cr=5 receptes amb ametlla ]</ref> Si trossejam les ametlles amb sucre formant una massa homogènia a la qual se li va afegint [[aigua]] i posteriorment colant el liquid, es crea l'[[orxata]] d'ametlles. Són bàsiques a les [[tortada|tortades]], [[amargos]], [[carquinyoli]]s, [[panellet]]s, [[menjar blanc]] i altres dolços.
S'utilitzen per a les [[postres de músic]]. Les ametlles crues dolces pastades amb [[sucre]] formen el [[massapà]] i el [[torró]], típiques postres de [[Nadal]].<ref>[http://www.infomallorca.net/reportajes/ficha.ct.html?cr=5 receptes amb ametlla ]</ref> Si trossegem les ametlles amb sucre formant una massa homogènia a la qual se li va afegint [[aigua]] i posteriorment colant el liquid, es crea l'[[orxata]] d'ametlles. Són bàsiques a les [[tortada|tortades]], [[amargos]], [[carquinyoli]]s, [[panellet]]s, [[menjar blanc]] i altres dolços.


Se'n poden fer [[licor]]s, per exemple l'''amaretto'', sintetitzat a partir d'ametlles amargues, o orxata d'amelles. La llet d'ametlles es pot usar per substituir la llet de vaca, ja que també és molt rica en calci.
Se'n poden fer [[licor]]s, per exemple l'''amaretto'', sintetitzat a partir d'ametlles amargues, o orxata d'amelles. La llet d'ametlles es pot usar per substituir la llet de vaca, ja que també és molt rica en calci.

Revisió del 11:40, 9 maig 2015

Per a altres significats, vegeu «Ametller (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuAmetller
Prunus amygdalus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deametlla, oli d'ametlla i fusta d'ametller Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
TribuAmygdaleae
GènerePrunus
EspèciePrunus amygdalus Modifica el valor a Wikidata
(Batsch, 1801)
Nomenclatura
Sinònims
Prunus dulcis
Amygdalus communis Modifica el valor a Wikidata

L'ametller[2] o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia. Pertany a la família de les rosàcies, que és una de les més evolucionades i nombrosa en espècies. És principalment cultivat per les ametlles, encara que cal tenir cura a diferenciar-ne l'ametlla dolça de l'amarga que és tòxica d'ús famacològic.[3]


Història

Flor d'ametller

L'ametller va començar a ser cultivat a Pèrsia, Síria i Palestina. En les llegendes de la bíblia, el patriarca Abraham utilitzava vares d'ametller per construir corrals on tancava els seus nombrosos ramats i el cèlebre bastó d'Aaró era una branca del referit arbre.[4] A la Bíblia l'ametller simbolitza la vigilància i el bon fruit, per això apareix entre els que selecciona Aaró i està present a Paradís terrenal. Per aquest motiu sovint envolta les pintures de Jesús infant (el fruit de la Verge) o a la seva mare.

Els grecs varen ser els difusors d'aquesta espècie vegetal arreu de la Mediterrània. A finals del segle XVIII uns missioners franciscans, amb fray Juníper Serra (natural de Petra) al capdavant, van plantar ametllers de les nostres terres en la regió californiana de San Diego.[5]

Etimologia

Ametller deriva d'ametlla, la qual prové del llatí amygdăla, a través d'una forma llatina vulgar amyndŭla. Segons P. Aebischer, el procés d'aquest mot hauria estat: amyndŭla > amenla > amel·la o ametla > ametlla. El seu nom científic prové del llatí prunus que significa cirerer silvestre i amygdala. Els epítets de les principals varietats dulcis dolç, pel seu fruit comestible o amarus pel gust amarg..

Nomenclatura científica

El Prunus dulcis —(Miller) D. A. Webb—[6][7] o ametller pertany a la família Rosaceae. Alguns dels sinònims del seu nom científic són Amygdalus dulcis Miller, Prunus amygdalus Bartsch o Amygdalus communis L. I en català es conegut com a ametller, almetler, ameler, armeler o ametler a les Illes Balears.

Descripció

El Prunus amygdalus[8] és un arbre caducifoli que pot arribar a mesurar fins a 10 m d'alçada i que floreix entre els mesos de gener a l'abril i dóna el seu fruit entre els mesos d'agost a octubre.

Ametller al Montsec

Òrgans vegetatius

Arrel: L'ametller té una rel axonomorfa amb un eix principal més desenvolupat que els laterals, en sistema radial, poc ramificada, ben aferrada al sòl i de color groc-grisenc quan és jove.

Tronc: La tija és llenyosa i de ramificació simpòdica, és a dir, que del tronc principal en surten diferents branques divergents; és llisa, verda i marró quan és jove i escamosa i gris en l'arbre adult.

Fulla: Les seves fulles són simples, lanceolades, amb una base atenuada, un àpex acuminat i per tant, marcadament punxegut i els seus marges són lleugerament serrats; tenen una textura coriàcia, una nervadura pennada i són de color verd intens.

Flor (Òrgans reproductors)

Les flors del Prunus dulcis són hermafrodites i monoiques, ja que tenen androceu i gineceu en la mateixa flor i els dos sexes coincideixen en el mateix individu. La seva inflorescència és racemosa i en forma de raïm, és a dir, les flors pedicel·lades es disposen al llarg d'un eix. Són flors que presenten les peces homòlogues, al mateix nivell de l'eix floral, amb dos plans de simetria i amb el calze i la corol·la ben diferenciats, per tant, són flors cícliques actinomorfes i heteroclamídies. Tenen un periant força desenvolupat que consta del calze i la corol·la. El calze, sinsèpal, està format per cinc sèpals vermellosos soldats entre si; la corol·la, dialipètala, té els cinc pètals lliures iguals entre si, disposats simètricament de manera molt regular, de color blanc o d'un rosa pàl·lid i estan soldats només per la base, és a dir, és de tipus rotàcia. Tota la flor es troba al voltant d'un receptacle còncau i obert anomenat hipant.

L'androceu està format pel conjunt d'òrgans masculins de la flor anomenats estams. Aquests estan formats per un filament i una antera que està constituïda per dues teques. En cada teca podem trobar dos sacs pol·línics on estan els grans de pol·len. En les flors de l'ametller el nombre d'estams és elevat, entre 15 i 30, disposats en diversos grups i sense estar soldats entre ells: són estams poliadelfs i lliures. Aquests se situen de manera irregular enfront dels pètals i els sèpals, i no sobresurten respecte de la corol·la, són estams inclusos. El procés d'obertura de les anteres es fa per una fenedura al llarg de cada teca, procés anomenat dehiscència longitudinal.

El gineceu és l'aparell sexual femení de la flor i està format, en aquest cas, per un únic carpel lliure situat dins l'hipant i recobert d'una vellositat blanquejada. A l'interior d'aquest trobem una cavitat tancada anomenada ovari situada per sobre de la resta de les peces florals. Per tant, direm que la flor de l'ametller és monocarpel·lar i amb l'ovari en posició súper. A més, també és perígina perquè té els sèpals, els pètals i els estams distribuïts al voltant del gineceu. La seva placentació és marginal, és a dir, els primordis seminals s'insereixen als marges.

Un cop produïda la fecundació es va formant el fruit a l'ovari que conté les llavors i contribueix en dispersar-les quan són madures. Són fruits simples, ja que provenen d'un gineceu monocarpel·lar. Si comparem el fruit de l'ametller, que és una drupa ovada i tomentosa (coberta de pèls), amb el d'altres arbres fruiters que són classificats al mateix gènere Prunus (com la prunera, el cirerer, l'albercoquer i el presseguer) podem veure la semblança entre l'ametlla i els pinyols de la pruna, la cirera, l'albercoc i el préssec. La diferència és que el mesocarpi, que en aquestes fruites constitueix la part carnosa, que és la que es menja, en l'ametller és una mena de pell que es va ressecant durant la maduració i s'obre alliberant el pinyol amb la llavor dins, l'ametlla, que serà la part comestible en aquest cas. L'ametlla té l'endocarpi petri que és de color marró vermellós quan la llavor està ben madura i l'obertura del fruit no és d'una forma determinada, és indehiscent. Els pinyols del Prunus dulcis també són molt més petits, proporcionalment, però això en bona part és degut a la selecció artificial per augmentar el volum de la part aprofitable, que ha buscat d'augmentar la mida de les ametlles i reduir la dels pinyols dels altres fruiters. D'aquests fruits, el que més s'assembla al de l'ametller és l'albercoc, que no s'obre sol però que es pot obrir amb molta facilitat per una sutura molt visible i separar-ne el pinyol.

Nutrició

Ametlles

El fruit de l'ametller és l'ametlla, és a dir, la llavor. Conté un 2,3% d'hidrats de carboni, un 5,7% d'aigua, un 15,2% de cel·lulosa, un 18,7% de proteïnes i un 58,1% de greixos. També és rica en vitamina B, D i minerals com el ferro, el magnesi, el calci, el fòsfor, el potassi i el zinc. Les dues varietats d'ametlles, tant l'amarga com la dolça, contenen el glucòsid amigdalina, que fa molt mal gust. Ambdues contenen ferments anomenats emulsina, que poden des compondre l'amigdalina i sintetitzar àcid cianhídric.

S'ha de tenir en compte que l'ametlla dolça conté sucres, i per tant els diabètics i aquelles persones que prenen drogues o segons quins medicaments que modifiquen la quantitat de sucre han de vigilar la quantitat d'ametlla que prenen. Pel mateix fet, s'ha de tenir en compte que tenen un alt valor energètic, i poden produir un augment de pes (cada 100g d'ametlla conté uns 2160J).[9]

Usos

Gastronomia

Panellets

Amb l'ametlla picada es fan salses: romesco, salvitxada o salsa pels calçots, xató, salsa mossona, salsa balandra, salsa de nadal, etc. i s'usa com ingredient de les picades en molts plats i estofats. Les ametlles crues també es poden afegir senceres en alguns plats de carns a la cassola.

S'utilitzen per a les postres de músic. Les ametlles crues dolces pastades amb sucre formen el massapà i el torró, típiques postres de Nadal.[10] Si trossegem les ametlles amb sucre formant una massa homogènia a la qual se li va afegint aigua i posteriorment colant el liquid, es crea l'orxata d'ametlles. Són bàsiques a les tortades, amargos, carquinyolis, panellets, menjar blanc i altres dolços.

Se'n poden fer licors, per exemple l'amaretto, sintetitzat a partir d'ametlles amargues, o orxata d'amelles. La llet d'ametlles es pot usar per substituir la llet de vaca, ja que també és molt rica en calci.

Relacions sexuals

Segons algunes cultures populars, es pot utilitzar com a aliment afrodisíac.

Salut

Des d'antic s'han utilitzat diferents parts de la planta com a antitussigen, hipotensor i hepatoprotector, entre d'altres. Les seves propietats principals són les d'emol·lient dermatològic, laxant, antiinflamatori, cicatritzant i antiespasmòdic (oli de la variant amara). La llet i l'oli d'atmetlles també s'ha usat, com a aplicació externa, per a la cura de la pell.

En medicina l'oli d'ametlles s'usa per al tractament de dermatitis, psoriasis, pells seques, cremades superficials i per l'estrenyiment.[11] L'oli de la variant amargant és antiespasmòdic a petites dosis, però sempre haurà de ser obtingut sota prescripció mèdica degut a la toxicitat de la planta.[12] A més la llet d'ametlles (del Prunnus amygdalus) té una aplicació dietètica pel seu alt contingut en nutrients.

Possibles al·lèrgies, toxicitat o altres efectes negatius

Ametller d'ametlles dolces florit
La florida en ametllers d'ametlles amargants

Hi ha una variant d'aquesta espècie anomenada amara, les ametlles de la qual són amargues i tòxiques pel seu elevat contingut en heteròsids cianogenètics, és a dir, àcid cianhídric (un mil·ligram per ametlla). El fruit de l'espècie de l'ametller, Prunus dulcis var. dulcis, és predominantment dolç, però unes poques ametlles amargants es poden trobar en cada arbre.[13][14]

Els fruits de la varietat amara de l'espècie Prunus dulcis són sempre amargants. L'ametlla amargant és lleugerament més ampla i curta que la de l'ametlla dolça i conté la meitat de l'oli fixat de les ametlles dolces. També conté l'enzim emulsina, el qual en presència d'aigua, actua com un glucòsid soluble anomenat amigdalina que dóna glucosa, cianur i oli essencial d'ametlles amargants el qual és benzaldehid pràcticament pur. Les ametlles amargants proporcionen de 4–9 mg de cianur d'hidrogen per cada ametlla.[15][16] L'extracte de les ametlles amargants s'havia usat com a medicinal però fins i tot en dosis baixes els efectes són severs i en grans dosis poden ser mortals.[17]La intoxicació es dóna per la ingesta de 25-30 ametlles amargues i produeix nàusees, vòmits, hipotèrmia, asfíxia, etc. En els casos més greus pot arribar a produir la mort, sobretot en la població infantil. Altres ametlles amargues, però, no són tòxiques i s'usen sovint a la gastronomia, en especial per a postres i licors.

Les al·lèrgies a l'ametlla són bastant freqüents, i causen inflamació del llavi, rostre i fins i tot pot arribar a tancar la gargamella.

Ecologia

Ametlers florits en el municipi de Lloseta (Mallorca)

L'ametller és originari de l'Oest d'Àsia i nord-est d'Àfrica,on es cultiva de forma silvestre. Tot i que avui en dia es troba a tota l'àrea mediterrània, prolongada fins a l'Iran, a Amèrica del nord i a l'extrem Orient. Al principat es cultiva a la província de Tarragona, part del País Valencià i a les Illes Balears. És un arbre que s'adapta bé a terrenys lleugers, secs i pedregosos, preferint el calcari, i viu en zones de clima tebi, amb estius càlids i secs i hiverns suaus amb escasses gelades. Per contra, li costa sobreviure en terres humides i impermeables i en ambients freds. Les glaçades, la gomosi, l'arrugat, la podridura de les arrels en zones humides i l'erugueta de l'ametller dificulten el seu creixement i poden causar-li la mort.

Cultiu

És una planta que es multiplica per empelt sobre d'un patró d'ametller amarg, ja que aquest és més resistent. Les varietats més cultivades són : Atocha, considerada una varietat espanyola amb ametlles de molta qualitat; Desmayo Larqueta : Desmayo rojo, una altra varietat espanyola de floració tardana; Marcona; Guara; .. n'hi ha moltes.

Plagues i malalties

Entre les plagues per insectes es troben:

Entre els fongs els més importants són l'Armillaria, el corineu, el xancre de les drupàcies i la moniliosi.

Varietats

N'hi ha més de cinquanta. De floració primerenca les més conegudes son: Desmai llargueta, Marcona Garrigues, Vivot i Pou de Felanitx. De florida tardana entre altres: Cristo morto, Texas, Ferragnes, Ferraduel, Pou, Masbovera, Glorieta i Francolí i de floració tardana i de pol·len autocompatible: Guara

Vegeu també

Referències

  1. GRIN Taxonomy for Plants
  2. Diccionari alcover moll (ametller)
  3. «Ametller». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. De pals d'ametler se'n serví
    el patriarca dit Abraham
    quan previsor alçava tanques,
    encercladores del ramat
    i lliuradores del perill
    del sanguinari animal
    amb justa fama de ferotge,
    la qual sempre conservarà.
    La cèlebre vara d'Aaron,
    la d'aquell prodigi d'antany,
    era fusta d'un ametler
    tronxada per hàbil destral
    que, privada de tota saba
    nodridora, prest se secà;
    després, per obra de l'Altíssim
    reverdí, florí i fruit donà.
    Del poema Elogi a l'ametler, tercera i cinquena estrofes.
  5. Fruit i arbre, gloriós parell,
    el llarg viatge americà
    feren per iniciativa
    d'uns emprenedors franciscans
    sense ni remota sospita
    que, en el lent decurs dels anys,
    Ibèria i Califòrnia
    esdevendrien grans rivals.
    Del poema Elogi a l'ametler, huitena estrofa.
  6. «PRUNUS DULCIS» (en (castellà)). [Consulta: 7 agost 2010].
  7. Franquesa i Codinach, Teresa. El paisatge vegetal de la península del cap de Creus. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Secció de Ciències Biològiques, 1995, p. 464. ISBN 84-7283-299-6. 
  8. Masclans i Girvès, Francesc. Flora del Segrià i l'Urgell. A la Plana Occidental Catalana.. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans., 1966, p. 33. 
  9. (anglès) Pearl Violette Newfield Metzelthin, Gourmet, Volum 42, Ed. 7-12
  10. receptes amb ametlla
  11. (anglès) Paul Pitchford, Healing with whole foods: Asian traditions and modern nutrition, p.532
  12. (anglès) Dietrich Frohne i Hans Jürgen Pfänder. Poisonous plants: a handbook for doctors, pharmacists, toxicologists, p.338
  13. Gernot Katzer's Spice Pages. «Almond (Prunus dulcis [Mill. D. A. Webb.)]». [Consulta: 23 juliol 2013].
  14. «Almond and bitter almond». from Quirk Books: www.quirkbooks.com. [Consulta: 8 abril 2011].
  15. Karkocha I «[Semiquantitative method of hydrogen cyanide and sweet almonds]» (en polish). Roczniki Państwowego Zakładu Higieny, 24, 6, January 1973, pàg. 703–5. PMID: 4775628.
  16. Shragg TA, Albertson TE, Fisher CJ «Cyanide poisoning after bitter almond ingestion». West. J. Med., 136, 1, January 1982, pàg. 65–9. PMC: 1273391. PMID: 7072244 [Consulta: 17 juliol 2008].
  17. Cantor, D., Fleischer, J., Green, J., i Israel, D. L. (2006). The Fruit of the Matter. mental floss 5 (4): 12.

Bibliografia

  • Direcció General: Ramón Folch i Guillèn. Història natural dels Països Catalans. Volum 6: Plantes superiors. Barcelona : Enciclopedia Catalana, 1984-1992. ISBN 84-85194-52-7
  • Izco, Jesús. Botánica. McGraw-Hill/Interamericana de España, cop 1997. ISBN 84-486-0182-3
  • Moro Serrano, Rafael. Guía de los árboles de España. Barcelona : Omega, cop. 1995. ISBN 84-282-1043-8
  • Elena Maugini. Manuale di Botanica Farmaceutica. Setena edició. Pàdua: Piccin, 1994. ISBN 88-299-1162-3
  • Barceló, M. C.; Benedí, C. (coord.) et al.. Botànica farmacèutica ensenyament de Farmàcia: pràctiques. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2004. (Col. Textos docents 279; Text-guía).
  • Bolós, O. et al.. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. Barcelona: Pòrtic, 2005.
  • Banc de dades de plantes medicinals de la Universitat de Barcelona
  • Bruneton, J. (2000), Plantas tóxicas : vegetales peligrosos para el hombre y los animales. Ed. Acribia. Zaragoza.
  • Fabra, Pompeu; Pius Font i Quer, Miquel de Garganta. Un epistolari fonamental per a la lexicografia científica catalana (1925-1953). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1991. ISBN 84-7283-197-3. 

Enllaços externs