Rodonita: diferència entre les revisions
Infotaula |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{infotaula de mineral |
|||
{{Mineral |
|||
| nom = Rodonita |
| nom = Rodonita |
||
| Imatge = Rodonit, 2Madagaskar.jpg |
| Imatge = Rodonit, 2Madagaskar.jpg |
||
Línia 12: | Línia 12: | ||
| duresa = 5,5 a 6,5 |
| duresa = 5,5 a 6,5 |
||
| densitat = 3,4 a 3,7 g/cm<sup>3</sup> |
| densitat = 3,4 a 3,7 g/cm<sup>3</sup> |
||
| categoria = |
| categoria = [[inosilicat]]s |
||
| altres = Hsihutsunita molt rica en calci, color roig-púrpura. <br />Fowlerita varietat con cinc i calci. <br />Keatingina varietat amb poc manganeso.<br />No se solubilitzen en àcids. |
| altres = Hsihutsunita molt rica en calci, color roig-púrpura. <br />Fowlerita varietat con cinc i calci. <br />Keatingina varietat amb poc manganeso.<br />No se solubilitzen en àcids. |
||
}} |
}} |
Revisió del 22:23, 16 maig 2015
Rodonita | |
---|---|
Rodonita de la mina San Martín, Chiurucu, Districte de Huallanca, Província de Bolognesi, Ancash, Perú. Dimensions: 53 mm x 52 mm x 40 mm | |
Fórmula química | Mn²⁺SiO₃ |
Epònim | rosa |
Classificació | |
Categoria | inosilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DK.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DK.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.27 |
Dana | 65.4.1.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | sistema triclínic |
Hàbit cristal·lí | massiu granular |
Color | rosa o vermell-carn |
Fractura | irregular a concoïdal |
Duresa | 5,5 a 6,5 |
Color de la ratlla | blanca |
Densitat | 3,4 a 3,7 g/cm3 |
Altres característiques | Hsihutsunita molt rica en calci, color roig-púrpura. Fowlerita varietat con cinc i calci. Keatingina varietat amb poc manganeso. No se solubilitzen en àcids. |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
Codi IMA | IMA1980 s.p. |
Símbol | Rdn |
La rodonita o pajsbergita és un mineral del grup dels silicats, subgrup inosilicats, i dins d'aquests pertany als piroxès. Químicament és un silicat de manganès, en el qual aquest últim pot estar substituït per ferro, magnesi o calci.[1] En la varietat fowlerita el manganès és substituït per zinc. Descoberta en 1819, el seu nom ve del grec rodon, que significa «color rosa-colorit». Es presenta en masses espàtiques granulades o en grans disseminats, molt rarament en cristalls tabulessis. Color rosa vermellós característic, però que pot canviar a marró-negre quan queda exposat a la intempèrie.
Ambient de formació
Es forma com un producte primari d'alteració en dipòsits hidrotermalés i de metamorfisme de contacte o regional, associat amb bustamita.
Es presenta també en gneisés, pissarres i roques sedimentàries. En estrats, lentejones i jaços sedimentaris de vegades de gran extensió.
Sol tenir com associats a minerals negres del manganès i pirita, i de vegades també amb calcita, microclina i piromanganita.
Localització, extracció i ús
S'extrau en jaciments importants de monts Urals (Rússia), Broken Hill (Austràlia), Langban (Suècia), Brasil i diversos llocs dels Estats Units. A l'Estat Espanyol es localitzen jaciments en Valverde del camino i Calañas (Huelva) i en diverses localitats de Badajoz.
S'empra en grans masses com pedra ornamental, fins i tot alguns exemplars són tallats i usats com joia semipreciosa. També s'ha usat com mena de manganès comercialment rendible.
Referències
- ↑ Acta Crystallographica:: 12: 182-187.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rodonita |
- Siti sobre mineralogia de la Universidad a Distancia (castellà)
- Dades sobre localització de rodonita (castellà)
- Siti web con dades de rodonita (castellà)
- Galeria de minerals amb informació de rodonita (castellà)
- Galeria d'imatges d'albita en Internet: